dissabte, 1 d’octubre del 2016

¡Que no quede nadie vivo!


http://blogs.publico.es/memoria-publica/2016/09/30/que-no-quede-nadie-vivo/
30Sep 2016
 
Compartir: facebook twitter meneame
Comentarios
Sol López-Barrajón
20080117_8000-jpg-3-8000
Esta es una historia llena de maldad, crueldad, violencia y muerte. Es una historia de miedo y terror. Esta es una historia de una huida de 8.000 personas hacia lo imposible. Pasar entre las líneas enemigas hacia territorio republicano. Mujeres niños y ancianos con todas sus pertenencias a cuestas con sus burros cargados de colchones, sartenes y mantas huían del carnicero de Yagüe.
Vamos a conocer esta historia. Badajoz y los pueblos cercanos habían caído ante el ejército sublevado pero aún quedaba un reducto republicano en la zona de Llerena, Jerez de los Caballeros y Villanueva del Fresno, entre otras localidades, hasta la frontera portuguesa. Esta bolsa de pueblos que resistieron la invasión solo les queda luchar hasta la muerte o huir.
A Fregenal de la Sierra van llegando cientos de personas que huían del horror que habían vivido. La situación de esta localidad que duplica o triplica su población es caótica. A mediados de septiembre eran ya entre cinco y seis mil personas las allí agrupadas sin saber muy bien qué hacer ante el curso de los acontecimientos. Había que encontrar una salida de esa ratonera.
No hay más remedio que ponerse en marcha e intentar cruzar las líneas enemigas y llegar a territorio republicano. El inicio de la marcha es el 16 de septiembre por la mañana de la estación de tren de Fregenal. El papel de los guías era clave en el recorrido por caminos en territorio enemigo. Cualquier decisión equivocada podría significar una catástrofe. El número total de integrantes de la columna nunca lo sabremos. Los historiadores Francisco Espinosa Maestre y José María Lama hablan de unas ocho mil personas. Este número da nombre a la expedición: La columna de los ocho mil. La mayoría de sus miembros eran personas sencillas, que huían de sus pueblos por miedo o por sus ideas políticas. También mujeres y niños. Familias enteras que llevaban en bestias de cargas los pocos enseres a los que no habían querido renunciar. La columna de los 8.000
Para hacer frente a posibles ataques, la vanguardia estaba compuesta por milicianos armados. Su único armamento eran las escopetas y pistolas obtenidas y unos cuantos fusiles y alguna bomba casera.
La ruta a seguir estaba ya decidida. Intentarían llegar al enclave republicano de Azuaga aventurándose a cruzar la Vía de la Plata cerca de Fuente de Cantos. La idea era utilizar vías de comunicación secundarias para intentar pasar inadvertidos, recorriendo unos 100 Km. de caminos.
El avance estuvo marcado por tremendas dificultades. El principal problema era la falta de agua. Había sido un verano caluroso y los arroyos y charcas estaban secos. Cada familia llevaba sus propias provisiones pero empezaban a escasear. A pesar de las dificultades, se avanzaba a marchas forzadas. Sabían el peligro que corrían.
Había un gran riesgo en esta operación porque toda esta zona estaba en poder de los militares golpistas. El empeño no era fácil. Ocho mil personas arrastrándose bajo un sol infame sin agua y sin comida atravesando las filas enemigas era una gran proeza.
Al caer la tarde del 18 de septiembre, la columna estaba ya muy cerca de la vía del tren y con ello de la llegada a zona republicana. No sabían que a pocos kilómetros el ejército sublevado les esperaba. El lugar elegido para la emboscada fue el Cerro de la Alcornocosa, junto a la Cañada Real del Pencón . Una compañía del Regimiento de Granada y unos quinientos voluntarios entre falangistas y guardias civiles armados, a las órdenes del capitán Gabriel Tassara, se estaban preparado para la encerrona. El plan era conocido por los mandos nacionales de Sevilla, encabezados por Queipo de Llano. Tenían informadores en la zona. Incluso enviaron un avión de reconocimiento para ver los movimientos de la columna. A pesar de que sabían perfectamente que era una columna de fugitivos, decidieron atacarla como si de un ejército regular se tratase. Tenían conocimiento hasta del limitado armamento que llevaban. Simplemente debían elegir el momento y el lugar donde atacarla, Tenían una orden de Queipo : “Que no quede nadie vivo”.
Los sublevados montaron estratégicamente varias ametralladoras en la parte alta del cerro. En cuanto la columna estuvo a tiro iniciaron el ataque. Desde una posición privilegiada, las tropas golpistas masacraron a milicianos y civiles, superiores en número, pero prácticamente desarmados.
En medio de aquel infierno de terror, la columna se partió. Unos lograron pasar. Otros, los más retrasados, pudieron dar marcha atrás. Muchos salieron huyendo en desbandada, aterrados, hacia las sierras vecinas sin saber a dónde ir. Amigos y familiares que se separaron en ese momento no se volverían a encontrar en la vida. Durante la noche, en medio de la confusión y el pánico, hubo sucesos violentos de todo tipo. Muertes, terror, desconcierto. Incluso ardieron algunas sierras de la zona.
44529_milicianos2La suerte para los que sobrevivieron al ataque fue dispar. Quienes consiguieron pasar tenían como objetivo cruzar la vía del tren, situada a dos o tres kilómetros del lugar de la emboscada. Aquellos que lo lograban llegaban a zona republicana y acababa el peligro. Sin embargo los militares golpistas les reservaban una última sorpresa. En la vía estaba emplazada una máquina de tren y dos vagones con soldados disparando contra todo aquel que intentaba cruzarla. A pesar de ello, un goteo constante de personas consiguió pasar y llegar durante esa noche y los días siguientes a Valverde de Llerena y Azuaga. Algunos heridos en mal estado y todos agotados.
Diferente destino corrieron todos aquellos que retrocedieron tras el ataque. Durante la noche, en medio de una desorganización generalizada, muchos se desperdigaron por las sierras vecinas sin conocer el terreno y sin saber a dónde ir. Su futuro era incierto. Si regresaban a sus pueblos, en la mayoría de los casos les esperaba la muerte.
Mientras tanto el capitán Gabriel Tessara se presentó triunfante en Llerena, como si viniera de una batalla, con dos mil presos que se vieron engrosados con cincuenta más esa misma tarde tras una batida dirigida por el teniente de la Guardia Civil Antonio Miranda Vega, quien localizó a uno de los grupos que habían podido huir, los mató y enterró allí mismo de mala manera provocando posteriormente macabras escenas a causa de los animales que al hurgar en la tierra sacaban restos humanos a la superficie. Cerdos que llevaban días sin comer por el abandono de los cortijos abandonados se alimentaron de los cadáveres allí olvidados.
Una vez en Llerena, las autoridades se enfrentan al problema de encontrar lugares donde custodiar a semejante número de personas y a sus caballerías. Se decide utilizar la Plaza de Toros A las mujeres y los niños los separaron de los hombres. Miembros de la guardia cívica de Llerena participaron en la custodia de los presos
Según las consignas de Queipo había que hacer “limpieza” de manera que muchos de ellos fueron asesinados en Llerena.
En el cementerio de Llerena los que iban a morir fueron obligadas a cavar sus propias fosas. En la puerta de entrada al cementerio había guardia permanente de “personas de orden” armadas con fusiles. Algunos condenados se resistían a traspasar la verja. Suplicaban, gemían, rezaban, querían justificar su inocencia, se aferraban a los hierros. A culatazos se les partían los brazos para soltarlos y ya, malheridos, pasaban a engrosar la fosa común. Todas las madrugadas, antes del amanecer, un camión lleno de presos partía con destino al cementerio de Llerena. Al paso del camión, los vecinos escuchaban los lamentos de los condenados, que veían cerca su final.
Dentro del cementerio eran fusilados con una ametralladora manejada por un soldado.. El repique de los disparos se escuchaba en todo el pueblo. El ritual se repitió obstinadamente durante un mes, Muchos de los cadáveres fueron quemados porque ya no cabían en las fosas. Nunca sabremos el número exacto de los componentes de la columna que perdieron la vida en Llerena. Apenas se dejó constancia de ellos en el registro civil. Varios cientos, quizá más de mil, quien sabe…
Los que no murieron en Llerena fueron ejecutados en sus pueblos de origen a medida que volvían de su desdichada aventura. Otros presos andaluces y algunos otros de especial relevancia fueron trasladados al barco prisión Cabo Carboeiro, anclado en el puerto de Sevilla. Lo poco que se sabe de este barco-prisión es que era fácil entrar pero difícil salir.
La tragedia tuvo repercusión en diversos medios de comunicación. El mismo día 18 por la noche, el general Queipo de Llano lo menciona en una de sus típicas soflamas radiofónicas. Al día siguiente, en la edición del ABC de Sevilla resumía la noticia de esta manera: “Entre Reina y Fuente del Arco cae en una emboscada una columna marxista, siendo deshecha totalmente” En pocas líneas el periódico monárquico-fascista convertía a aquel grupo de huidos en “marxistas fugitivos” y a la cobarde emboscada realizada por los golpistas en victoriosa batalla.
A esto se redujo la repercusión de aquella matanza, una más de las que hubo en el suroeste español en el verano del 36. Luego el tiempo y la dictadura se encargarían de cubrir de olvido aquella triste aventura iniciada unas semanas antes en las serranías del norte Huelva y del sur de Badajoz.
Resumiendo:que cerca de 8.000 personas entre niños, mujeres y ancianos fueran asesinadas por intentar huir de los carniceros del ejército golpista, que nadie sepa sus nombres y apellidos, que estos asesinatos no consten en ningún registro y que los asesinos queden impunes, ¿es o no es una historia de miedo?

# 87 Butlletí Memòria Democràtica.




Memorial Democràtic
Memorial Democràtic
Divendres, 30 de setembre de 2016Imprimeix | Butlletins anteriors
Memorial Democràtic

Una institució de la Generalitat de Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica entre 1931 i 1980.

  • Memorial Democràtic
  • Museu Memorial de l'Exili
  • http://www.batallaebre.org/
  • https://www.facebook.com/memorialcat
  • twitter.com/memorialcat
  • 'Temps i espais de memòria'

::Destaquem

Trobada de la International Coalition of Sites of Conscience al Memorial Democràtic
Del 19 al 21 d'octubre de 2016
Seu del Memorial Democràtic

Peu de la Creu, 4 
Barcelona
Conferència de Sami Naïr (acte obert): dimecres 19 d'octubre, a les 18 h  (lloc i hora pendents de confirmació)
La International Coalition of Sites of Conscience és una xarxa internacional de la qual forma part el Memorial Democràtic i que aplega prop de 200 entitats memorials d'arreu del món.
La seva trobada anual d'enguany té com a lema "Èxode i memòria: present i passat", i té el Memorial Democràtic com a amfitrió.
La seu de la institució serà l'espai de treball on una quinzena de representants del Regne Unit, Itàlia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica, República Txeca, Irlanda del Nord i l'Estat espanyol posaran en comú experiències i treballaran en projectes col·laboratius. També tindran ocasió de conèixer espais de memòria emblemàtics de Catalunya.
La conferència inaugural de la trobada serà un acte obert al públic i anirà a càrrec de Sami Naïr. Politòleg, filòsof i sociòleg, aquest catedràtic francès especialista en moviments migratoris i creador del concepte de codesenvolupament parlarà de la crisi actual a Europa. També aprofundirà en els motius que l'han originat i en com oferir eines als museus i als docents per tal d'aportar elements de reflexió i despertar la consciència sobre el present i la necessitat de ser solidaris entre els ciutadans.
Amunt

::Audiovisuals

Ferms davant l'atac nazi
Divendres, 7 d'octubre, a les 19 h
Auditori Municipal
Sebastià Joan Arbó, 1
Amposta
El Cercle Europeu d'Antics Deportats i Internats Testimonis de Jehovà projectarà, a l'Auditori Municipal d'Amposta, el documental Ferms davant l'Holocaust. El documental ha tingut el reconeixement de diverses institucions europees vinculades a la memòria històrica. La projecció del vídeo anirà acompanyada d'un col·loqui.
Amunt

::Commemoracions i homenatges

Cursa Lluís Companys!
Dissabte, 1 d'octubre
09.00 h Caminada
09.30 h Cursa

Plaça de Nèmesi Ponsatí, 1
Barcelona
Arriba la novena edició de la cursa i caminada Lluís Companys! Aquest any forma part dels actes commemoratius del 80è aniversari de l'Olimpíada Popular de 1936.
Es tracta d'un circuit de 8 kilòmetres que comença i acaba a l'estadi Lluís Companys.
La Cursa està organitzada per la Fundació Alternativa amb el suport del Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona.
Homenatge als Immolats pel franquisme
Diumenge, 16 d'octubre
10.00 h Primera visita guiada
10.30 h Segona visita guiada
12.00 h Inici de l'acte
Fossar de la Pedrera

Cementiri de Montjuïc
Barcelona
Com cada any, l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i el Memorial Democràtic organitzen, al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, un acte d'homenatge als republicans que van ser executats pel règim franquista per raons polítiques i ideològiques, i als que van ser empresonats i represaliats a causa del seu compromís amb la lluita per les llibertats.
La data d'aquest homenatge coincideix sempre amb el festiu d'octubre més proper a l'afusellament de Lluís Companys. El president de la Generalitat de Catalunya Republicana fou executat el 15 d'octubre de 1940.
Enguany, arran de la commemoració del 80è aniversari de la Guerra Civil, Cementiris de Barcelona ofereix unes visites guiades que finalitzaran al Fossar de la Pedrera.
Cal fer reserva prèvia a comunicació@cbsa.cat o bé al 934 841 920 (places limitades).
Homenatge a les Brigades Internacionals
Dissabte, 22 d'octubre, a les 11 h
Túnel de la Rovira (Boca Nord)
Barcelona
L'Associació d'Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya i l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme han organitzat un homenatge a les Brigades Internacionals.
L'acte tindrà lloc al Monument a les Brigades Internacionals (Boca Nord del Túnel de la Rovira, Barcelona). Durant l'homenatge, es realitzarà una ofrena floral i els cantautors Sergi Dantí, Enric Hernàez i Jordi Montáñez interpretaran diverses cançons. També es llegiran paraules de la Pasionaria.
Hi participaran Eduard Amouroux, membre de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics; Carles Santacana, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, que parlarà de l'Olimpíada Popular; Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic, i altres representants institucionals.
L'homenatge a les Brigades Internacionals ha estat organitzat amb la col·laboració del Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona
Amunt

::Conferències i jornades

Segon congrés d'història del PSUC
6, 7 i 8 d'octubre
Museu d'Història de Catalunya
Palau de Mar. Plaça de Pau Vila, 3
Barcelona
El juliol de 2016 es compliran 80 anys de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), un partit fonamental en la història de les classes treballadores i populars i en la del nostre país. Ho fou durant els anys de la Guerra Civil i, més endavant, en la lluita contra la dictadura franquista i la Transició. El pes de la seva intervenció en aquestes tres etapes de la història de Catalunya han fet d'ell un referent per a les generacions actuals d'historiadors i de lluitadors socials.
Amb motiu d'aquest aniversari, el Grup d'Estudis República i Democràcia (GERD) de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes i la Fundació Nous Horitzons, organitzen un segon congrés d'història del PSUC, que es desenvoluparà en tres apartats: les generacions militants, els seus combats i el PSUC en la Transició.
'Refugiats d'ahir i d'avui, un drama actual'
Fins al 16 d'octubre
Diversos espais
Figueres
El Casino Menestral Figuerenc i l'Arxiu Col·lecció Lluís Benejam han organitzat, del 16 de setembre al 16 d'octubre, amb la col·laboració d'una trentena d'entitats, el cicle d'activitats "Refugiats d'ahir i d'avui, un drama actual". Es tracta d'un ampli ventall de propostes que inclouen exposicions, projeccions, xerrades i sortides al voltant de l'exili de 1939 i dels exilis d'avui dia.
Simposi 'A 80 anys del cop d'Estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939)'
1, 2 i 3 de desembre
Institut d'Estudis Catalans
Carme, 47
Barcelona
Una vintena d'historiadors participaran al simposi "A 80 anys del cop d'Estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939)", que tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 de desembre a l'Institut d'Estudis Catalans.
Aquest simposi té per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, l'acció política i econòmica de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil des de diferents angles. Ha estat organitzat per la Generalitat de Catalunya (Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència), el Centre d'Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d'Estudis Històrics, amb la col·laboració del Memorial Democràtic.
Es lliurarà certificat d'assistència als inscrits que ho sol·licitin i que acreditin una assistència continuada a les sessions del simposi.
D'altra banda, a més de les comunicacions que han estat encarregades per l'organització, resta obert un període de recepció de comunicacions lliures sobre qüestions relacionades amb l'actuació de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil.
El títol de les comunicacions, així com un resum de no més de 20 línies, hauran de ser enviades a la secretaria del simposi (sceh@iec.cat) abans del 31 d'octubre de 2016.
Amunt

::Espais de memòria

Activitats del Museu Memorial de l'Exili (MUME) al juliol
Aquest octubre, el MUME proposa visitar les exposicions "Fugi(R)fugi", que es podrà veure fins al 6 de novembre, i la instal·lació del projecte de l'artista Domènec"Arquitectura espanyola 1939-1975", oberta fins al 31 de desembre.
Entre el 30 de setembre i el 2 d'octubre, també tindrà lloc el Col·loqui Internacional Walter Benjamin amb conferències a Girona i Portbou i la ruta Banyuls-Portbou a peu.
El 14 d'octubre, amb motiu del centenari del moviment Dadà, el MUME ha organitzat l'activitat "El dadaisme i l'exili" amb la participació del col·lectiu La Muga Caula i de Jordi Font, Pere Sousa, Joan Casellas, Àngel Rodríguez i Fiona Morrison.
D'altra banda, fins al 14 d'octubre es pot visitar a Figueres "Els passos de la frontera", d'Alfred Mauve. Aquesta exposició forma part del cicle "Refugiats, un drama actual". Ha estat organitzat per entitats figuerenques i altres pobles veïns per explicar, debatre i reflexionar sobre els conflictes armats i les catàstrofes humanes que se'n deriven
També, com cada darrer diumenge de mes, el MUME ofereix una visita guiada gratuïta el 30 d'octubre, a les 11 h (cal reservar prèviament per telèfon o bé per correu electrònic al 972 55 65 33 / info@museuexili.cat).
Trobareu més informació al web del MUME: http://museuexili.cat/
Ruta per a persones grans: la Guerra Civil al Raval
Dimecres, 5 d'octubre
Barri del Raval. Sortida des de la seu del Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4 
Barcelona
Activitat gratuïta (grup tancat)
El Memorial Democràtic ha organitzat una ruta per explicar com va ser l'inici de la Guerra Civil al Raval barceloní. Aquesta vegada s'adreça a les persones grans del barri. Hi participaran membres dels casals Josep Trueta i Josep Tarradellas.
Els participants recorreran diversos llocs en els quals la Guerra Civil fou especialment impactant i coneixeran en detall com van ser els primers dies de guerra. La ruta proposa passar per diversos escenaris de la Guerra Civil i també dels moments previs i posteriors a aquesta: les Drassanes, on van tenir lloc alguns dels fets del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, la rambla del Raval, l'Hospital de la Santa Creu i alguns episodis dels terribles bombardejos viscuts a Barcelona.
Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà
Diumenge, 2 d'octubre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà 
Plaça de Dolors Clua, 13
GavàPreu: 4 €. Entrada reduïda: 2,50 €
Entre març i desembre de 1938, setze gavanencs van perdre la vida en diversos bombardejos. Gavà era objectiu militar a causa de la fàbrica Roca, on es produïen projectils, i les noves tàctiques no discriminaven entre objectius militars i població civil. Una de les respostes davant d'aquesta amenaça va ser la construcció de refugis. Un itinerari per Gavà i la visita al refugi antiaeri us permetrà conèixer aquells fets.
Amunt

::Exposicions

'Franco, neutral?'
Fins al 13 de gener de 2017
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona
Horari: de dimarts a divendres (laborables), de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h
Entrada lliure
Va ser neutral l'Espanya franquista durant la Segona Mundial? Sens dubte, la creença que, gràcies a Franco, Espanya no va entrar en guerra encara és molt estesa. Però la historiografia ha demostrat que aquesta neutralitat, de fet, no va existir mai.
Aquesta exposició ens proposa que reflexionem sobre la suposada neutralitat del règim franquista a través d'imatges, mapes i llibres i publicacions de l'època. 
'Catalunya Bombardejada' a Itàlia
Fins a desembre de 2016, diverses ciutats 
'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes' és una exposició produïda pel Memorial Democràtic.
Amb motiu del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, la mostra itinera per Itàlia aquest any i continuarà el seu recorregut al 2017. Properament es podrà veure a Verona, Milà, Torí i tretze ciutats més del país.
L'exposició recorda les més de cinc mil víctimes mortals i els milers de ferits a conseqüència dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. L'exposició destaca la resistència ciutadana davant l'atac indiscriminat i sistemàtic a nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra.
Amunt

::Publicacions

'Trencar el silenci. Records ocults de les famílies'
Dijous, 27 d'octubre, a les 18.30 h
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona
El director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, presentarà dijous 27 d'octubre Cinema i memòria, el nou volum de la col·lecció "Eines de memòria". L'acompanyaran els autors, Gemma Tribó i Ramon Breu, i Isona Passola, productora de cinema, que parlarà de la seva experiència en projectes com la pel·lícula Pa negre.
El llibre consta d'una part teòrica i 15 propostes didàctiques sobre 15 pel·lícules i documentals que ens parlen del període que va des de 1931 fins a l'actualitat.
La col·lecció "Eines de memòria" ofereix monogràfics amb propostes didàctiques destinades al professorat interessat a treballar la memòria històrica a les aules. La presentació del llibre té lloc en el marc dels actes commemoratius del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil.