Blog d'en Jordi Grau i Gatell d'informació sobre les atrocitats del Franquisme.....
"Las voces y las imágenes del pasado se unen con las del presente para impedir el olvido. Pero estas voces e imágenes también sirven para recordar la cobardía de los que nada hicieron cuando se cometieron crímenes atroces, los que permitieron la impunidad de los culpables y los que, ahora, continúan indiferentes ante el desamparo de las víctimas" (Baltasar Garzón).
divendres, 12 de març del 2021
Avui fa 50 anys que morí a la banlieue de París (Sevran) el meu tiet Josep Gatell Comas, anarquista, exiliat, empresonat a camps i emigrant.
Josep Gatell Comas (1918-1971). Nació el 26 de noviembre de 1918 en Barcelona, Cataluña, (España) y murió el 12 de marzo de 1971 en Sevran, Isla de Francia, (Francia) el anarquista, anarcosindicalista y luchador antifranquista Josep Gatell Comas.
Era hijo de un curtidor que, después de sufrir el cierre patronal a principios de la II República española, se trasladó a Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Cataluña, (España).
Josep Gatell Comas militó en las Juventudes Libertarias de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Cataluña, (España). Cuando el golpe militar fascista participó el 20 de julio de 1936 en el asalto del cuartel de Sant Andreu de Barcelona, Cataluña, (España) y cuatro días después marchó el frente de Aragón (España), primero con la «Columna Durruti» y después con la «Columna Ortiz»(«Columna Sur Ebro»), participando en la toma de Azaila, Teruel, Aragón, (España).
En 1937 colaboró en “Ruta”. Posteriormente, en Caspe, Zaragoza, Aragón, (España), entró a formar parte del grupo guerrillero de sabotaje «Petróleo», junto con otros 36 milicianos, 12 de los cuales amigos de Santa Coloma de Gramenet, y entre ellos su amigo inseparable Enric Casañas i Piera.
Más tarde pasó al Escuadrón Motorizado de la 117 Brigada Mixta del Ejército Popular de la II República española, luchando en Belchite, Zaragoza, Aragón, (España).
Tras la toma de Teruel, Aragón, (España), hizo estudios para encargarse del Observatorio del Ejército de Levante y, cuando el triunfo franquista era un hecho, el 24 de enero de 1939 se sumó al Ejército del Este para finales de marzo pasó con Enric Casañas i Piera la frontera. Paso por los campos de concentración de Arles, Barcarès y Argelès,(Francia) que abandonó en enero de 1940 encuadrado en la 175 Compañía de Trabajadores Extranjeros (CTE). Tras la derrota francesa por parte de Alemania, pasó a Occitania, (Francia) y más tarde al famoso embalse del Aigle, Auvernia, Occitania, (Francia).
En 1943 se internó clandestinamente en la Península y se opuso al fascismo, siempre en contacto con la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) clandestina del este peninsular. Vivió con su familia en Valencia, Comunidad Valenciana, (España).
En 1946 se casó con Concha Boscà y el año siguiente tuvo una hija, Nuria. Reducidas sus posibilidades de lucha, legalizó su situación gracias a la amnistía a prófugos y desertores de 1951. Sin trabajo, 1952 emigró, con Enric Casañas i Piera, a Brasil, donde siguió militando en el movimiento anarquista, tanto brasileño como de el exilio español. Dos años después regresó a la Península y 1957 emigró a Francia solo y al año siguiente se le sumó su compañera y su hija.
Josep Gatell Comas murió el 12 de marzo de 1971 en Sevran (Isla de Francia, Francia) de un infarto y fue enterrado en Varennes-sur-Fouzon, Centro, (Francia). Su hermana, Angelina Gatell Comas (1926-2017), fue una destacada poetisa, traductora, actriz de doblaje, luchadora social y militante antifranquista.
El 26 de novembre del 1918 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifranquista Josep Gatell Comas. Era fill d'un blanquer que, després de patir el tancament patronal a començament de la II República espanyola, es traslladà a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès, Catalunya). Josep Gatell Comas milità en les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet. Quan el cop militar feixista participà el 20 de juliol de 1936 en l'assalt de la caserna de Sant Andreu de Barcelona i quatre dies després marxà cap el front d'Aragó (Espanya), primer amb la «Columna Durruti» i després amb la «Columna Ortiz» («Columna Sud-Ebre»), participant en la presa d'Azaila (Terol, Aragó, Espanya). En 1937 col·laborà en Ruta. Posteriorment, a Casp (Saragossa, Aragó, Espanya), entrà a formar part del grup guerriller de sabotatge «Petróleo», juntament amb altres 36 milicians més, 12 dels quals amics de Santa Coloma de Gramenet, i entre ells son amic inseparable Enric Casañas Piera. Més tard passà a l'Esquadró Motoritzat de la 117 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, lluitant a Belchite (Saragossa, Aragó, Espanya). Després de la presa de Terol (Aragó, Espanya), va fer estudis per a encarregar-se de l'Observatori de l'Exèrcit de Llevant i, quan el triomf franquista era un fet, el 24 de gener de 1939 se sumà a l'Exèrcit de l'Est per a finals de març passar amb Enric Casañas Piera la frontera. Patí els camps de concentració d'Arles, Barcarès i Argelers, que abandonà el gener de 1940 enquadrat en la 175 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Després de la derrota francesa per part d'Alemanya, passà a Occitània i més tard al famós embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània). En 1943 s'internà clandestinament a la Península i s'oposà al feixisme, sempre en contacte amb la Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestina de l'est peninsular. Visqué amb sa família a València (València, País Valencià). En 1946 es casà amb Conxa Boscà i l'any següent tingué una filla, Núria. Reduïdes les seves possibilitats de lluita, legalitzà la seva situació gràcies a l'amnistia a pròfugs i desertors de 1951. Sense feina, en 1952 emigrà, amb Enric Casañas Piera, al Brasil, on seguí militant en el moviment anarquista, tant brasiler com de l'exili espanyol. Dos anys després retornà a la Península i en 1957 emigrà a França tot sol i l'any següent se li sumà sa companya i sa filla. Josep Gatell Comas va morir el 12 de març del 1971 a Sevran (Illa de França, França) d'un infart i fou enterrat a Varennes-sur-Fouzon (Centre, França). Sa germana, Angelina Gatell Comas (1926-2017), fou una destacada poetessa, traductora, actriu de doblatge, lluitadora social i militant antifranquista.
---
Josep Gatell Comas
---
Josep Gatell Comas (dreta) al front de l'Ebre (tardor de 1936)
---
Grup a la posició d'El Cañar de Azalla de Terol (primavera de 1937).
D'esquerra a dreta: drets, Alfredo Marco, Nazario Faulí, Fernández, Miguel Pérez i Josep Gatell; asseguts, Epifanio García, El Fuster, Emilio i José Gómez Izquierdo
---
Josep Gatell Comas (primer per l'esquerra amb boina), Enric Casañas Piera (segon per la dreta) i altres companys (Château de la Reynalda, ca. 1941)
---
Josep Gatell Comas (dreta) amb Enric Casañas Piera (Río de Janeiro, 1953)
---
Josep Gatell Comas (dreta) amb Enric Casañas Piera (Río de Janeiro, 1953)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada