S’han trobat a la fossa 126 i van ser assassinades en cinc afusellaments després de la Guerra
L'excavació de la Fossa 126 del cementeri de Paterna (Horta Sud) ha permès localitzar les restes de 144 víctimes de la repressió franquista. Després de set mesos d'intervenció en la fossa més nombrosa del País Valencià, aquest dimecres han conclòs els treballs d'exhumació dels cossos.
Es tracta de 143 homes i una dona, víctimes assassinades en cinc afusellaments massius que el règim franquista va perpetrar un any després del final de la Guerra d’Espanya al Terrer de Paterna, ubicat a uns 500 metres del cementeri.
El primer afusellament es va produir el 27 d'agost de 1940, d’on procedeixen les restes de les 36 víctimes trobades en la part més profunda de la fossa, segons ha detallat la Generalitat en un comunicat.
De l’afusellament del 29 d'agost s'han trobat 52 víctimes, mentre que del de l'11 de setembre s'han recuperat restes d'altres 33. Altres 11 cossos són de persones afusellades a l'endemà. Les 24 restants, les més superficials, van ser assassinades en 14 de setembre de 1940 i havien sigut exhumades en 2012 durant la cerca de José Celda, un veí de Massamagrell (Horta Nord) buscat per les seues germanes i que va poder ser identificat.
Els estudis antropològics han permès detectar la presència d'una dona, una dada que coincideix amb la informació extreta del registre del cementeri. La seua identificació definitiva, com la de la resta de víctimes que els seus familiars hagen aportat material genètic que puga comparar-se, es realitzarà a través de la Universitat de València i la fundació Fisabio.
Els especialistes d'aquestes dues institucions ja han aconseguit identificar huit víctimes de la fossa 112 amb tècniques de seqüenciació massiva d'ADN, que permet una alta fiabilitat amb mostres de familiars de segon i tercer grau.
El cementeri de Paterna és el lloc on es constata l'execució del major nombre de crims una vegada acabada la guerra. A l’Estat espanyol, només el cementeri de l'Est de Madrid el supera en nombre. Les matances van començar el mateix dia 3 d'abril de 1939, dos dies després de la declaració de la fi de la Guerra d’Espanya, i va durar fins a l'any 1956, moment en el qual es va produir l'últim assassinat d'un guerriller antifranquista al Terrer.
Al Cementeri Municipal de Paterna existeixen al voltant de 135 fosses comunes on van ser dipositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades al Terrer i en altres llocs del municipi.
En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis valencians, així com d'altres localitats de l’Estat espanyol.
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), ha assistit aquest dimecres a la finalització d'aquests treballs realitzats per l'empresa Atics.
Rosa Pérez Garijo ha assegurat durant la visita que les exhumacions a la fossa més nombrosa del País Valencià són «un pas imprescindible per a construir un país on la impunitat no torne a imposar-se sobre la dignitat, la decència i la veritat».
La Conselleria de Qualitat Democràtica ha destinat 447.700 euros als treballs d'investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic a la fossa més gran del País Valencià.
Pérez Garijo ha afirmat que s'estan dedicant «els recursos necessaris, ni més ni menys, a aquesta tasca dolorosa, però tan necessària, perquè realitzar exhumacions és una prioritat que també va quedar reflectida en el projecte de pressupostos de 2022».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada