_
La 'Citizenship' de Camps tropieza con una semana de movilizaciones y paros
NEUS CABALLER
El consejero de Educación, Alejandro Font de Mora, enfrenta la semana más crítica desde que se inició el curso -el "más conflictivo" de los últimos años, en opinión generalizada de los equipos directivos- debido a la "tensión" generada en los departamentos por la imposición de la Generalitat de dar Educación para la Ciudadanía en inglés. Una apuesta que le mantiene enfrentado a todos los estamentos educativos: padres, alumnos, profesores y parte de la inspección.
De manera que la singular Citizenship por Education del popular Francisco Camps tropieza de lleno con una semana de movilizaciones, paros y comparecencias parlamentarias. La Plataforma por la Enseñanza Pública -integrada por CC OO, STEPV y UGT, los alumnos FAVAEM y los padres de las tres FAPA- presentan hoy un Manifiesto consensuado sobre las exigencias educativas que analizar punto a punto "el deficiente estado del sistema educativo valenciano" y exige "la retirada de la orden de dar Ciudadanía en inglés". La Plataforma inicia así un calendario de movilizaciones los días 16, 20 y 27, y un primer paro el 15.
La misma petición de retirar la "obligación" de dar la clase en inglés (ante la falta de consenso educativo y de profesorado) hasta que el Tribunal Superior de Justicia dicte sentencia en mayo también fue solicitada por la Junta de Portavoces de Educación el miércoles. Mañana, la consejería tendrá que dar una "solución de circunstancia" al "caos actual" que viven los institutos valencianos, consideran.
Tanto la Plataforma como la Junta de Portavoces quieren oír un "no" contundente respecto a la amenaza de algún inspector de "abrir expediente" a varios profesores que se niegan a dar la materia en inglés. Se pide el cese inmediato de las "presiones" de los inspectores sobre los centros y sus equipos directivos antes de "sentarse a negociar" la agenda de temas y plazos.
En todo este desaguisado, a mediados de la semana, el miércoles próximo, el consejero deberá de responder en persona al interrogatorio de sus señorías del PSPV y Compromís en Las Cortes sobre: "¿Cuál ha sido su actuación en relación con la implantación de Ciudadanía?".
El puzle se completa con el goteo de acuerdos adoptados por los claustros docentes contra la Citizhenship de Camps.
__
FRANCISCO ALBA
El esperpento valenciano
Por más vueltas que le dé, no logro entender la cabezonería y tozudez de la que los responsables de la Conselleria de Educación de la Generalitat Valenciana están haciendo gala, en relación con la implantación de la asignatura de Educación para la .Ciudadanía y el despropósito que supone impartir la asignatura en inglés. Y no logro entenderlo porque desde posiciones ideológicas de centro político, como las que supuestamente guían la dirección política del Consell, se debería promover, fomentar y eliminar cuantos obstáculos pudieran existir para que los valores del diálogo, pluralidad ideológica, justicia, igualdad, solidaridad, cooperación, ayuda mutua, cultura de la paz y convivencia en libertad, constituyeran la base de una educación democrática como referencias y guías en el mundo educativo. Valores que no sólo han de ser enumerados sino debidamente explicados para que puedan ser entendidos, pensados y contrastados con la finalidad de que puedan ser practicados y transmitidos por sus receptores, en este caso los alumnos, y aplicados en su vida diaria. Y para ello nada mejor que enseñarlos en un lenguaje claro e inteligible, con una explicación razonada y sin rodeos, de la forma que con mayor facilidad pueda ser captada y entendida por el alumno. Y ello sólo puede conseguirse con la utilización de una lengua que los alumnos comprendan, en la que puedan preguntar y entender las respuestas, que les permita pensar y debatir y en consecuencia adquirir una formación crítica, plural y en libertad. Impartir la asignatura en inglés no sólo supone un disparate sino una auténtica patraña tendente a censurar su contenido y boicotear su enseñanza. Porque intentar justificar la enseñanza en inglés de la asignatura bajo la idea de implantar una enseñanza trilingüe en la Comunitat Valenciana, es como comenzar una casa por el tejado. Evidentemente no se sostiene en pie. No es creíble. Es un auténtico enredo. Ni los alumnos a los que va dirigida tienen conocimientos suficientes y dominio del inglés como para entender razonablemente su contenido en una lengua extraña, ni se han encontrado profesores suficientes para impartirla en tal idioma. Y a partir de ahí el colmo del absurdo: imponer al profesor titular de la asignatura un traductor que diga o verbalice en inglés lo que razonablemente puede ser entendido por los alumnos en valenciano o en castellano. El conseller de Educación ha hecho buena la definición que de la política hizo Groucho Marx: «La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados». Si Ramón María del Valle Inclán en 1920 creó un nuevo estilo, al que llamó esperpento, caracterizado por la deformación de la realidad, en busca de su aspecto más grotesco: «El héroe visto desde el espejo cóncavo», tal como él mismo lo describió, inspirados en aquel estilo, los responsables de la Conselleria de Educación de la Generalitat Valenciana con su actuación, han creado una nueva forma de ver y entender la política: el esperpento valenciano. Citaré irónicamente a Antonio Machado: «Que dos y dos sean necesariamente cuatro es una opinión que muchos compartimos. Pero si alguien sinceramente piensa otra cosa, que lo diga. Aquí no nos asombramos de nada». Pedir sentido común, reflexión y cambio de actitud a las autoridades educativas es una obligación. Apoyar a los profesores de la asignatura y a los que se ven en la obligación de rebajar su maestría a la traducción también. Desgraciadamente las víctimas del esperpento valenciano serán los alumnos. No obstante también advirtió Machado que «en política sólo triunfa quien pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela».
*Ex presidente del PP en l´Horta Sud.
__
SAL·LUS HERRERO
Al voltant d´EpC
El Govern valencià, -seguint les consignes de la jerarquia de l´Església-, es va oposar a la llei aprovada pel Govern central pel que fa a l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania (EpC), i, posem per cas, també a l´aplicació de la llei de Dependència on també han muntat un altre número que fa patir a un muntó de gent. El PP, en considerar que els socialistes utilitzarien esta matèria cívica per catequitzar l´alumnat a favor de l´homosexualitat, etc., es posicionà en contra amb tot tipus de sofismes; després, una vegada aprovada l´EpC, -amb uns continguts aigualits-, els del PP impulsaren l´oposició i l´objecció de consciència. Més, quan no pogueren impedir la seua implantació, el Govern valencià es va treure de la mànega la brillant idea que calia impartir-la en anglés perquè diuen que volen que l´alumnat acabe l´ESO dominant tres llengües. El pas del monolingüísme al trilingüísme, per art de màgia i debades. L´argument del trilingüisme és perfecte i la majoria de la comunitat educativa, potser estaria d´acord si fos veritat i s´hagués assolit el bilingüísme. No obstant, el trilingüísme es fonamenta sobre bases de fang, molt contradictòries com analitzà Vicent Brotons el 30-8-08 a l´article Trilingüísme: anem amb compte i el Cal continuar creient en l´educació plurilingüe el 27 de setembre. En llençar l´anglés damunt la taula és com voler passar, en un instant, de l´os cavernícola a la nau espacial (Odisea 2.001 de Kubric), com una cortina de fum per tapar els problemes d´un sistema educatiu tocat pel deteriorament d´uns gestors que no hi creuen a l´escola pública, si no en els privilegis de l´elitisme privat. Per què ¿com es pot estar a favor del trilingüísme d´una manera tan poc planificada, sense cap participació dels sindicats, de les mares i pares, de l´alumnat i del professorat que formen part important de la comunitat educativa i a la vegada impulsar l´objecció de consciència a esta assignatura? Per què no objecten el racisme, el patriarcat, a la pobresa, a les armes, els exèrcits? Per què s´ha d´imposar un objectiu tan lloable -com fer efectiu el multilingüísme al sistema educatiu valencià- de manera tan poc hàbil, que sembla més una burla per saltar-se de la llei que una estratègia reflexionada per millorar les llengües al sistema educatiu? Ara, a sobre, perquè es done la Ciutadania en anglés, s´han de fer servir les amenaces al professorat perquè complisca unes disposicions de sainet, mal planificades, ridícules i absurdes.Des d´una lectura de l´Estatut i de la Llei d´üs i Ensenyament no es pot obligar a fer les classes d´EpC en anglés. Hi ha la llibertat de càtedra perquè el professorat trie qualsevol de les dues llengües oficials que hi ha al País Valencià perquè cal promoure l´ús social del valencià, com mostren les disposicions per impulsar el valencià que s´incompleixen per banda del Govern valencià. ¿Com es pot obligar al professorat especialitzat en impartir l´assignatura d´EpC (filosofia, història) -que no sap anglés-, a fer-les en anglés a la força? Com es pot obligar a un professor d´anglés a impartir una matèria d´ètica que no coneix? Ara, sembla que la fórmula magistral és que dos professors impartesquen la matèria en la mateixa classe, que un dicte els apunts i l´altre traduïsca (com en el cant d´estil valencià), sense pensar que l´aprenentage és interlocució, diàleg? El professorat implicat en este afer ha estat format adequadament per este propòsit? I, l´Administració autonòmica ha destinat els recurssos adients? Ho dubte, estes improvisacions, torpeses i rampells d´autoritarisme, semblem més símtomes d´un president del Consell interessat a distinguir-se per succeir Rajoy, i d´un conseller que disposa, de manera arbitrària i capritxosa, -en fer seguidisme de les consignes d´una jerarquia catòlica sectaritzada i del seu propi partit- per boicotejar l´EpC, que un interés real per aconseguir el multilingüísme a l´educació o d´una preocupació sincera davant un sistema educatiu que fa fallida per unes directrius polítiques desgavellades.La societat valenciana en general, -per molta publicitat que facen-, resultarà ben perjudicada per unes maniobres de distracció que converteixen l´educació en objecte de descrèdit. S´inverteix molt més en festes, futbol i bous. Perquè la formació d´una ciutadania crítica davant els enormes problemes de les societats actuals més que una necessitat és una urgència inajornable. No obstant això, el Govern valencià sembla interessat perquè la ciutadania continue sent súbdita i serventa del nacionalcatolicisme, on els cacics imposen les seues normes en contra del sentit comú, el bé general i de la participació dels afectats. Aquests només són considerats titelles que poden ser vexats i reprimits impunement pels senyorets. Tanmateix, els governants, en una democràcia, no haurien de fer el que vulguen. No es pot imposar la llengua en què ha d´expressar-se el professorat perque l´Estatut i la pròpia consciència està per sobre de les disposicions erràtiques, absurdes i contradictòries que vulneren els drets del professorat i de l´alumnat a aprendre sense que se´ls prenga el pèl. Perquè mentre parlem d´Education for Citizenship and Human Rights es sustreu la dignitat, la llibertat i el dret a fer servir el valencià com a llengua a l´educació; mentre parlem de noms, de fums, de dogmes i d´estupideses diverses, la nostra llengua pròpia desapareix del mapa, inclús al sistema educatiu, que, es torna disfuncional al context social i als reptes de supervivència i de futur. Un sistema educatiu en mans d´uns governants que només miren pels seus curts interessos de partit, sense cap generositat, ni prevenció de riscs, ni cap mirament per la llengua, la terra i el futur del nostre país.
__
JOSEP A. BERMÚDEZ
El vestit nou del conseller
L´autor és professor de Filosofia a l´IES Bernat Guinovart d´Algemesí, i imparteix la classe d´Educació per a la Ciutadania amb la presència de tres docents a la classe.
Temps era temps, en un país no massa llunyà hi havia un honorable conseller que regia molt capriciosament el seu feu. No pensava en els súbdits -la majoria menors d´edat- sinó únicament en passar a la posteritat com al conseller més presumit. Com que no li agradava la nova moda que venia de la Cort estatal es va deixar seduir per algun espavilat assessor-cortesà que li va prometre confeccionar un model de vestit mai vist enlloc: el Citizenship. Amb ell, de segur que seria portada en Vogue.La tela de tal innovadora vestidura seria la increïble trilingüeixon. Tot i que per aconseguir teixir-la calia esperar molts anys, i invertir molts diners, l´assessor enredaire li va assegurar que era possible teixir-la en uns pocs mesos si posava a tot el palau a fer-ho. Aquest vestit causaria l´admiració de tothom, seria el més fashion dels consellers. Però a més, la tela era màgica: aquesta sols seria visible als servents més fidels, als herois, i invisible per als més rebels, infidels i deshonestos.L´honorable conseller sols pensava en manifestar la seua majestuositat davant dels insulsos consellers d´altres reialmes, i il·lusionat amb el projecte, pensà dur-lo endavant. Tots els habitants del palau començaren a confeccionar la màgica tela trilingüeixon. Tot i que era impossible teixir-la tan ràpidament, ningú s´atreví a contrariar-lo. Ni els cortesans més íntims no gosaren dir-li que no es podia. Simulaven teixir la tela; i tallar-la; i confeccionar el nou vestit, el Citizenship. Ningú volia que l´acusaren d´infidel i deshonest i perdre les seues prebendes...El final del conte d´Andersen el sabem tots: l´emperador es passejà nu pels carrers, falsament aclamat, vanagloriant-se d´un inexistent vestit, fins que un xiquet proclama la veritat: l´Emperador és nu. Aquest se n´adonà que el poble, i no ell, havia descobert l´enganyifa; però continuà amb la seua desfilada; més altiu que abans, dissimulant l´engany. Possiblement aquest conte descriga les relacions de poder millor que les acurades reflexions que han realitzat una munió de filòsofs. Pensem que el poder ataca i menysprea la veritat, però realment no és així. El que fan els poderosos és crear la seua pròpia veritat i posar-la en circulació amb el suport tentacular dels mecanismes de control que tenen al seu abast. No importa que l´aspirant a veritat estiga fonamentada; els mecanismes de poder existents aconseguiran generar els corresponents efectes de veritat, i la proposició més absurda es comportarà com la veritat més evident i inqüestionable. Això està passant a l´àmbit docent valencià.El conseller es passeja per les ràdios i televisions ensenyant un vestit inexistent, Educació per a la Ciutadania, que ni es dona ni es donarà en anglés per molt que ho certifiquen les actes dels inspectors; tot és una simple enganyifa. Tothom en la promíscua cort anomenada conselleria ho sap, i els acòlits polítics que li fan el rendibú al conseller, els primers. Saben que és impossible donar una classe íntegrament en anglés en 2n d´ESO. Llavors, com és possible que ningú li haja cantat les forty i li haja fet veure que la seua proposta no és més que una boutarde? Si açò no passa és perquè Andersen té raó. Ell ha sabut descriure en un conte infantil la perversió inherent a l´exercici del poder. Els assessors, per por a semblar babaus per no veure la màgica tela, no assessoren, sinó que fan de claca . Que l´altivesa d´una persona el duga a presentar-se nu davant tothom fent el ridícul és explicable. Que en tota una Administració ningú li faça veure que s´ha quedat totalment despullat, no. Ningú en tot el PP és capaç de dir en veu alta allò que per a tothom és evident? El president no se n´adona del ridícul que està fent un conseller, i que per tant, també està fent ell? El ben cert és que el desenllaç, al que ens aboca l´absurda ocurrència d´un il·luminat al qual el destí li ha concedit massa poder, és nefast. Com que no admet que ningú li diga que desfila més nuet que el Jesuset acabat de nàixer, ha decidit, com l´Emperador, fugir cap endavant. Per supèrbia està disposat a ignorar la crua realitat. Però, a diferència de l´emperador d´Andersen, el conseller no ha descobert que està fent el ridícul davant de milers de xavals de 2n d´ESO que saben que el seu vestit no existeix. Font de Mora, ignorant-los, vol oferir-nos un remake -que no es diga no sabem anglés-, una versió gore del conte: si cap vassall s´atreveix a dir en veu alta que l´honorable conseller sembla un striper enviarà tres o quatre cavallers de la Santa Ordre dels Inspectors per tal que destrossen el desobedient llenguallarg. Així que tots i totes a teixir el trilingüeixon; i a callar.I en això estem, reescrivint el final gore de tot un clàssic. Valencian Country is different. With Mora´s Font, of course!
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada