dijous, 28 de febrer del 2019

L'esforç de la Diputació de València haurà permés exhumar 750 represaliats quan acabe la legislatura


https://www.diarilaveu.com/esforc-diputacio-de-valencia-exhumacio-750-represaliats-quan-acabe-la-legislatura



Enguany la corporació provincial només convocarà ajudes per a establir la identitat dels cossos, i ja no per a obrir fosses, per a evitar que queden restes sense identificar 
27 febrer 2019 13:55h
La responsable de Memòria Històrica ha descrit la Diputació de València com "la primera, i fins fa poc l'única, administració pública que ha estat exhumant fosses al nostre territori". / DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
VALÈNCIA. La diputada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, ha presentat aquest dimecres al migdia les subvencions del 2019 adreçades a memòria històrica. La principal novetat d'enguany pel que fa a l'obertura de fosses i l'exhumació de cossos dels represaliats és que ja no hi haurà ajudes per a la primera fase –és a dir, justament la d'exhumació de les restes– sinó que només se'n convocaran per a la segona fase, la de la identificació d'aquestes persones. D'aquesta manera, la Diputació vol "blindar" la fase de les identificacions i evitar que, amb el canvi de legislatura, puguen quedar restes de les quals no es conega la identitat. 
En aquests moments, segons ha indicat Pérez, hi ha tres fosses a les quals ja s'han adjudicat les subvencions per a exhumar: la 112 de Paterna (d'on ja s'han desenterrat els cossos), i la 115 i la 127 del mateix cementeri, que s'obriran els mesos vinents. En aquestes fosses s'esperen trobar, respectivament, 157 cossos i 147 cossos de víctimes del franquisme. Sumats al nombre de represaliats ja exhumats gràcies a les ajudes de la Diputació de València, es podria parlar finalment de 750 cossos en un total de catorze projectes d'exhumació. 
Una administració pública pionera
La responsable de Memòria Històrica ha descrit la Diputació de València com "la primera, i fins fa poc l'única, administració pública que ha estat exhumant fosses al nostre territori". "Hem sigut referents", ha remarcat, tot afegint que ha tingut "l'orgull i també la vergonya" de ser la primera diputada de Memòria Històrica d'eixa institució.
Una altra novetat per a l'exercici del 2019 és la convocatòria d'una línia de subvencions per al patrimoni, com ara les trinxeres i altres 'llocs de la memòria'.
Memòria, justícia i reparació: els tres eixos de treball
En aquesta convocatòria als mitjans, Pérez també ha fet balanç de les polítiques dutes a terme en la seua àrea durant la legislatura, que classifiquen en tres eixos: la memòria, la justícia i la reparació. 
Dins de la memòria, ha parlat del documental Fills del silenci, amb 1.000 exemplars distribuïts per instituts; el programa 'La memòria a la biblioteca', amb més de cent municipis adherits; la web www.memoriahistorica.dival.es, i l'exposició No tindreu pau després de la guerra, així com diversos congressos, beques d'investigació i cursos per a tècnics i representants municipals.
Pel que fa a la justícia, Pérez s'ha referit a les subvencions per a la retirada de vestigis franquistes i la recuperació de llocs per a la memòria. Respecte als diners per a l'exhumació de cossos, en total s'hauran destinat 1.138.783,37 euros durant la legislatura. L'any 2016 en van ser 164.751,94; el 2017, 445.907,20, i el 2018, 528.124,23. Enguany es destinaran 680.000 euros més per a la identificació. 
Finalment, en l'eix de la reparació es troba l'Oficina d'Atenció a les Víctimes; el documental Les llavors que van créixer. Fossa 22; la presentació de sis querelles per les tortures comeses el 1971 per la policia del franquisme, i l'adhesió a la Querella Argentina
"Queda molt de treball per fer encara en memòria, justícia i reparació", ha remarcat la diputada, qui ha manifestat el seu desig perquè "el treball que hem començat tinga una continuïtat".