Villa Amparo, a Rocafort –localitat pròxima a València–, és coneguda per haver sigut la residència d’Antonio Machado en plena Guerra Civil, més concretament entre novembre del 1936 i la primavera del 1938, quan la capital del Túria era la seu del Govern de la II República. Però aquesta setmana ha saltat a les portades de la premsa per haver sigut ocupada per persones sense habitatge, que simplement van entrar a viure en una casa que van veure abandonada i de la qual reconeixen que no coneixien la història.
Aquesta història encarna així un dels principals fracassos de les polítiques del Consell de Mazón: l’abandó de la política sobre la memòria democràtica. Aquest ha sigut un dels peatges que el PP ha pagat a Vox quan governaven junts en la Generalitat, i que s’empitjora amb el pacte dels pressupostos per al 2025.
Aquest xalet d’estil modernista del començament del segle XX i declarat bé de rellevància local (BRL), té una superfície construïda total de 426,85 metres quadrats i està situat en una parcel·la de 3.303 metres quadrats. Va ser la residència de Machado durant la guerra juntament amb sa mare, alguns germans i nebots.
A més per aquesta vil·la també van passar intel·lectuals com Rafael Alberti, Max Aub, María Zambrano, Pablo Neruda o Octavio Paz. Aquesta circumstància d’haver-se convertit en un centre neuràlgic de la literatura durant la Guerra Civil va fer que l’anterior govern progressista de la Generalitat del Botànic comprara l’immoble per 1,4 milions d’euros el 2019, per a impulsar el projecte de la Casa dels Poetes, convertint-se així en un espai cultural.
La intenció era la rehabilitació i la utilització de Villa Amparo juntament amb l’Ajuntament de Rocafort, mentrestant l’habitatge es va museïtzar i obrir al públic, oferint visites guiades per a posar en valor “la cultura, la memòria, el patrimoni i la concòrdia”. Entre les visites que va rebre va estar la del poeta, catedràtic de literatura i director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, el 2022.
Govern del PP-Vox, tancament i ocupació
Però, amb el canvi de Govern i l’entrada del PP i Vox en la Generalitat, la vil·la es va tancar i va començar a entrar en desús. Això, unit a la falta de manteniment, va abocar a un abandó que hi hagué qui sí que va percebre. Davant un aspecte de jardí descurat, elements de la façana esgavellats i una porta tancada, tres persones van veure en Villa Amparo una solució d’ocupació davant la seua falta d’habitatge.
Aquesta entrada dels nous inquilins no va ser la primera, i tampoc va passar desapercebuda. El diari Levante-EMV va publicar el cas i Villa Amparo tornava a centrar els focus. Entre els quals van reaccionar el mateix Ajuntament de Rocafort i, no cal dir-ho, la Generalitat Valenciana, que immediatament es van mobilitzar per a traure els inesperats inquilins... i per a explicar l’abandó.
Sobre la primera cosa la Conselleria de Cultura, a través de la Policia Local de Rocafort, va notificar el requeriment als ocupants perquè desallotjaran l’immoble, donant-los de marge aquest divendres 28 de març. Aquestes persones no van oposar cap resistència i van abandonar Villa Amparo abans d’expirar la data assenyalada.
D’altra banda, pel que fa a la seua responsabilitat de conservació, la Conselleria que dirigeix José Antonio Rovira ha afirmat que el 18 d’octubre de 2023 es van contractar els serveis per a la redacció del projecte de rehabilitació. Pel que fa a la tramitació per a l’inici de les obres, encara haurà d’esperar i s’ha assegurat que “passarà a licitació pròximament i es preveu l’adjudicació després de l’estiu”.
Conservació del patrimoni franquista
Tenint en compte l’exemple de la casa d’Antonio Machado, republicà significat durant la Guerra Civil, contrasta el tracte que li ha donat el Govern de Carlos Mazón i Vox si se’l compara amb el que s’ha donat a una altra mena de patrimoni vinculat al franquisme.
Així doncs, destaca la lluita que s’ha tingut tant per part del PP com de l’extrema dreta de Vox de protegir creus dels caiguts, construïdes durant la dictadura franquista. Són els casos d’Elx, on s’ha aconseguit mantindre la creu afirmant que s’ha “resignificat” i que s’ha contextualitzat; també la de Castelló de la Plana, on els partits de dretes del govern municipal requereixen als progressistes que paguen la restitució de la creu; i també Callosa de Segura, on la reposició de l’emblema franquista s’impulsa des de la Diputació d’Alacant.
D’altra banda, també cal recordar que aquest tracte a la figura de Machado no ha sigut únic per part de la dreta valenciana, ja que el també republicà Miguel Hernández no ha rebut millor consideració per part del PP i Vox. Així doncs, la falta de tacte s’ha notat des de la simbologia vinculada al poeta d’Oriola fins al fet que el govern de dretes de la seua pròpia localitat natural va rebutjar demanar l’anul·lació del procés judicial franquista que el va portar a la presó, encara que la pressió política i cultural va obligar el Govern de Mazón a rectificar, però sense cap crítica a la dictadura de Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada