https://www.diarilaveu.com/noticia/85888/comencen-treballs-exhumacio-12-represaliats-franquisme-cementeri-castello-plana?id_butlleti_enviar=2430&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Array
L'equip ArqueoAntro ja busca al cementeri civil de la capital de la Plana els cossos de Rafael Prats, José Monfort i Eduardo Ferreres, enterrats entre 1939 i 1941
El cementeri civil de Castelló de la Plana acull des d'aquest dimarts els treballs per a les primeres exhumacions de represaliats del franquisme, amb un equip de l'Associació Científica ArqueoAntro, que busca les tres primeres persones enterrades allí entre els anys 1939 i 1941.
Els treballs s'emmarquen dins d'una primera fase de les exhumacions al cementeri castellonenc, finançats amb 15.000 euros per part de l'Ajuntament i que, durant dues setmanes, intentaran localitzar les restes de Rafael Prats, que va ser afusellat el 21 d'agost de 1939; de José Monfort, mort el 30 de maig de 1941, i d'Eduardo Ferreres, el 24 de gener de 1940.
L'Ajuntament té el compromís de dotar de pressupost els treballs perquè continuen l'any vinent, una dotació que es veurà complementada també per part de la Generalitat, segons ha explicat José Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
Porcar ha explicat que fins ara s'ha sol·licitat l'exhumació de dotze persones –pertanyents a onze famílies– en aquest cementeri civil, entre les quals es troben les tres primeres ja previstes en els treballs iniciats ara, per la qual cosa les excavacions continuaran i es podran ampliar si hi ha noves sol·licituds de familiars.
En les primeres hores dels treballs, en la primera de les fosses s'han trobat tres caixes de fusta amb inscripcions pertanyents a tres homes, però cap d'elles es correspon amb Rafael Prats, la primera persona que es busca. Això pot explicar-se, segons Miguel Mezquida, director arqueològic en ArqueoAntro, pel fet que als anys 80 es van ressituar diverses restes dins del cementeri civil.
Els treballs han sigut visitats per la regidora de Cultura, Verònica Ruiz; pel regidor de Transparència i Modernització, Ignasi Garcia;per la vicealcaldessa, Ali Brancal; per diversos membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, i per familiars dels represaliats.
Segons Mezquida, les restes que es vagen trobant seran primer sotmeses a un estudi antropològic d'acord amb les dades aportades pels familiars dels morts i, després, les restes d'ADN seran enviades a la Universitat Complutense de Madrid per a ser examinades i acarades amb les mostres dels familiars vius.
Ruiz ha assegurat que aquest dimarts és un "dia històric per a Castelló" mentre que Carmen Arnal, néta de Rafael Prats, ha mostrat la seua satisfacció perquè haja arribat aquesta jornada "tan important" en la qual s'han començat a buscar les restes del seu avi, fuster a Castelló i nascut a Vilafermosa.
Prats era republicà, va haver de fugir a València durant la guerra i es va fer milicià després d'afiliar-se a la CNT. El van capturar a la plaça de bous de València i, per bona conducta, se li va donar un salconduit, ha recordat la seua néta. No obstant això, "quan va arribar a Castelló ja l'estaven esperant i només va poder dormir una nit a casa; l'endemà, mentre es prenia un café, van prendre presa la meua àvia; després de tres mesos el van afusellar" a la riba del riu, cosa que la seua filla –la mare de Carmen Arnal– va poder veure en seguir el camió que el portava fins al lloc de la seua mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada