La
Comissió de la Dignitat distingeix el nostre Col·lectiu Republicà del Baix
Llobregat en els seus premis de la Nit de la Memòria 2016. Aquesta distinció
ens honora i molt, pel seu prestigi i perquè ens ho atorguen companyes de
lluita per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del
franquisme i la transició. Moltes gràcies de tot cor i l'enhorabona a la resta
de premiats, per la seva magnífica tasca, amb els que compartirem la Nit de la
Memòria d'enguany, tot un plaer.
comissió de la dignitat
Carrer
de Rosselló 198, 1r, 1ª A. 08008 Barcelona.comunicacio@comissiodeladignitat.cat
La Comissió de la Dignitat enguany celebrarà
la Nit de la Memòria el dia 3 de març al restaurant Núria a les 8 del vespre en
un sopar en el qual es lliuraran els Premis Dignitat i es farà balanç de la
lluita pel retorn total dels documents requisats pel franquisme a Catalunya que
es troben a Salamanca i a l’arxiu militar d’Àvila.
El sopar hi serà present els guardonats i
Cathal Brugha MacSwiney, nét de Terence MacSwiney (alcalde Cork mort en vaga de
fam el 1920.
Enguany els guardonats són:
L’Associació Memòria Històrica de Manresa per la tasca ingent de difusió de la memòria de la
nostra història republicana i de la repressió franquista, que duen a terme
especialment a través del web on es donen a conèixer documents i
imatges amb aquesta finalitat. Entre molts hem de destacar els
documents de la muller del president Companys Carme Ballester.
Associació de Víctimes de la Repressió
Franquista a Tarragona (AVRFT) per
les Activitats que han dut a terme de manera constant i incansable per la
memòria de les víctimes de la repressió a Tarragona afusellats i enterrats a la
fosa comuna del cementiri que va ser dignificada per la seva iniciativa. També
de les víctimes a les presons de Pilats i la Presó de dones de les Oblates, i
per la reclamació de l’anul·lació dels processos polítics a que van ser
sotmesos.
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat per la seva tasca en favor de la memòria
republicana i la repressió franquista en homenatge i reivindicació de les
víctimes amb tota mena d’actes i a través del seu web. També per ser els
impulsors de la Mesa d’entitats memorialistes de la concentració el
darrer dissabte de mes des de fa 7 anys a la Plaça de Sant Jaume
demanant l’anul·lació dels processos del President Companys i de la resta de
represaliats del franquisme.
Enguany donem in mòriam reconeixement
a JOSEP MARIA BOIX I LLUÍS SERRAHIMA CAMIN que
van ser respectivament director General I President de la Caixa de pensions.
Josep M Boix i Raspall va succeir al fundador Francesc Moragas i va dur
una tasca de foment de l’estalvi i una obra social entre el que s’ha de
destacar l’Institut de la Dona que Treballa d’atenció a la dona. Va ser seguir
la política com a entitat catalana compromesa amb el país i la seva Llengua
donant suport financer al Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la
guerra amb el president es va mantenir a la institució defensant-la en moments
molt difícils i aconseguint superar i donar resposta als estalviadors.
En acabar la guerra l’Entitat va ser
intervinguda pel franquisme a causa de ser una entitat catalana i pel seu
compromís amb la llengua i la cultura.
Es va nomenar com a delegat de l’estat el
falangista Alberto Castañé i Soler que va emprendre una tasca
de depuració política amb el suport del senyor Lluís Solà i Escofet que
en va ser nomenat vice president.
Boix i Serrahima es van negar a signar una proclama d’adhesió al
règim proposada per solà cosa que va ser un motiu de que fos
denunciats i pel fet de negar-se a fer una depuració del persona i
van ser destituïts.
L’Estat va designat com a comissari i després
director general Enrique Luño Peña que ho seria fins el 1976 a la fi
del franquisme i president l’alcalde franquista de Barcelona Miquel Mateu i
Pla.
En les imputacions dels nous dirigents i
denunciants conten:
“Como persona desafecta al
Glorioso Movimiento Nacional y por ayudar a principios democráticos y marxistas
en detrimento de los ideales que informan los buenos españoles amantes de la
España Imperial.”
També: “Colaboró con dirigentes
del partido Acció Catalana a quienes facilitaba medios financieros en varias
ocasiones, entre los cuales merece especial atención la compra de la colección
Plandiura”
La compra de la col·lecció Plandiura d’art
gòtic va ser feta per la Generalitat per 7000 de pessetes per un
crèdit signat pel President Macià i va permetre obrir el Museu d’Art de
Catalunya el 1934.
“Este señor es francamente
catalanista como lo era la orientación de la Caja que en todos cuantos actos
citados intervino, usó siempre el catalán y ese catalán rebuscado propio de los
que se sienten el catalanismo, ya que la Caja vivió en constantes relaciones
con la Generalitat, prestando bajo la dirección del señor Boix distintos
servicios de tesorería y facilitándole crédito y dinero.”
Boix va ser condemnat per “Auxilio a la rebelión”en
un consell de guerra a 12 anys de presó, per no adhesió a
Franco, per haver-se mantingut en la direcció de la Caixa, per la seva
catalanitat, per haver donat suport financer a la Generalitat, destacant el
crèdit donat per l’adquisició de la col·lecció d’art gòtic Plandiura a la
Generalitat. Va complir tres anys de presó. També per haver fet una missa per
tots els morts de la guerra civil.
El Tribunal de Responsabilidades
Políticas li imposà una multa de 3.000 pessetes i va ser desposseït
del deganat de la facultat de dret i de la Càtedra de Dret mercantil.
Lluís Serrahima i Camin. va ser amb ell President de la Caixa i li va fer costat en tot moment i sobretot en temps de guerra i en els primers mesos de franquisme intentant salvar la independència de l’entitat i negant-se a fer depuració política del personal i mostrar una pública adhesió del règim, pel que va ser destituït del seu càrrec.
Demanem la restitució de les inscripcions en
català i els escuts de Catalunya.
Demanem públicament a la Caixa de Pensions, que es formalitzà en una
carta el passat 13 de març de 2015, la restitució de les
inscripcions en català de la façana de l’edifici central i dels dos
escuts de Catalunya que figuraven a les dues portes d’entrada, que van ser
esborrats com un acte de repressió per la catalanitat de l’entitat que va
ser com un acte de justícia envers la llengua i el nostre país que van ser
perseguits. En homenatge a les persones que com Boix, Serrahima i altres
empleats de l’entitat van mantenir la catalanitat de l’entitat per la que
van ser objecte de repressió.
Acte necessari de restitució de la memòria
d’acord amb la llei de la Memòria històrica que requereix a retirar els símbols
franquistes i també a restituir els efectes els signes de la
repressió.
Barcelona el 18 de febrer de 2016.
--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada