El govern espanyol notifica els primers reconeixements per retornar els diners comissats a particulars
Foto: Norma Vidal/ ACN
Barcelona. Dissabte, 2 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
"Aquest reconeixement és molt important. Fa 24 anys que reclamem el que és de les nostres famílies." Laureana Cervera, presidenta de l’Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista (APIGF) ha compartit amb ElNacional.cat un pas important, conegut aquesta setmana, per als membres de l'entitat, que van crear fa més de dues dècades perquè el govern espanyol els hi tornés els diners confiscats als seus familiars pel dictador Franco, a partir del 1938 per finançar la Guerra Civil i la dictadura. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha comunicat les primeres declaracions de reconeixement i reaparició personal als descendents dels afectats, la majoria nets de republicans catalans espoliats. La presidenta de l’entitat hi afegeix: “Van ser més de 7.707.000 pessetes les que van ser confiscades i bé per por o per perduts els corresponents resguards, el que actualment reclamem no arriba ni a un 2% de les quantitats confiscades.”
La llei de Memòria Democràtica de 2022 va ser el primer pas per al reconeixement dels particulars amb diners confiscats per la dictadura franquista. Les lleis aprovades, des del 1986 al 2007, han servit per a reparar institucions, partits i sindicats, però han oblidat als particulars, als ciutadans. A més, encara resten béns per a retornar, com és el cas dels ateneus o la seu del CADCI a Barcelona. “Fins ara no existíem, i l'actual llei de Memòria és valenta”, afirma la presidenta de l’APIGF. La llei de memòria democràtica precisa que els beneficiaris han de demostrar el seu parentiu amb els afectats de les requisicions perquè el comprovant del paper moneda que se’ls entregava, en molts casos van ser perduts o revenuts per necessitats.
Més de 400 sol·licituds
Amb la llei 20/2022 en vigor, l’entitat va contactar amb Vosseler Advocats per reclamar al govern espanyol el retorn dels diners d’aquests títols i ja ha presentat més de 300 sol·licituds, la majoria de famílies catalanes, tot i que també hi ha de l’Estat, com l’Aragó; i aviat en presentarà un centenar més. En aquest sentit, l’advocada Leire López, d'aquest despatx professional, ha explicat que el reconeixement de títols per part del govern espanyol “és un document oficial que crea el dret no només com a víctima, sinó també a la reparació personal”. Els títols de la persona afectada pot tenir diversos familiars beneficiaris. El 98% de les reclamacions enviades a la direcció general de Memòria han estat des del despatx Vosseler en nom dels socis d’APIG. Fins i tot, hi ha algun soci de l’entitat que fins fa ben pocs mesos no ha presentat la seva documentació per desconfiança amb l'administració central, després de tants anys d'espera.
López ha explicat que des de la direcció general els han detallat quins són els documents necessaris per poder acreditar el vincle amb els títols. També ha afegit que s’espera que no triguin els resultats de les comissions científiques i de l’auditoria sobre els béns i el valor actual de la pesseta. "Esperem que aviat ja puguem anunciar el retorn dels diners", ha desitjat l'advocada. Hi ha títols de 300 a 300.000 pessetes, precisa la lletrada de Vosseler. Ha avançat que ara han rebut la petició de particulars per recuperar negocis comissats. L’advocada confia que aquest rescabalament sigui una realitat l’any que ve perquè “actualment hi ha voluntat de l’administració per complir-ho, amb l'aprovació dels pressupostos o refent una partida existent”.
En concret, l’article 31 de la llei de memòria democràtica afirma: “L'Administració General de l'Estat promourà les iniciatives necessàries per a la recerca de les confiscacions produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra i la Dictadura i, en particular, realitzarà una auditoria dels béns espoliats en aquest període, incloent-hi les obres d'art, el paper moneda o altres signes fiduciaris dipositats per les autoritats franquistes, així com la imposició de sancions econòmiques en aplicació de la normativa de responsabilitats polítiques.” La llei de Memòria fixa que l’auditoria ha d’estar enllestida en un any, i es va encarregar l’abril passat.
“Diners de l’enemic”
En l’aixecament militar contra el govern republicà, cada cop que Franco trepitjava una població reclamava els diners d'“estos rojitos”, a més de purgar tota dissidència. Havien d’entregar els seus estalvis als ajuntaments, al Banc d’Espanya i a canvi rebien un paper dels diners entregats perquè se’ls havia promès que un cop el país s'estabilitzés se’ls tornaria. Mai van ser rescabalats. I ja han passat més de 85 anys. Només s’acceptaven els bitllets d’uns anys d’emissió i d’uns nombres concrets perquè eren vàlids a l’estranger. “Van matxucar a la població, es van endur els seus estalvis, sobretot dels qui van aguantar la postguerra”, recorda Cervera, que confessa, que la seva mare rebutjava qualsevol reclamació amb l’afirmació: “Estem vius.” Els familiars, però, volen tancar aquesta ferida i que se’ls retorni el sostret, tal com s’ha fet a altres països com a Alemanya i a França, recorda la presidenta de l’associació de perjudicats.
“Entrega de paper moneda posat en circulació per l’enemic que fa D...”, posava en els formularis que s’entregaven amb el registre dels bitllets confiscats. Amb aquesta inscripció hi ha familiars que potser no van donar valor a aquest document i el van destruir, apunta Leire López. És a dir, que el govern espanyol farà un retorn tardà i no abastarà a totes les quantitats sostretes a la força o sota amenaça.
Fins a obtenir aquest reconeixement, l’APIGF ha trucat a les portes de totes les administracions i de tots els colors per tal de fer efectiu el seu dret. Recorda una sessió al Parlament, el 2016, en què el líder del PP va dir-li que a la seva família els republicans li van treure els seus diners. Ella li va respondre: “Si ho pot demostrar, benvingut a l’entitat. Som societat civil”. Hi indica que tots els partits van votar a favor del reconeixement d’aquestes famílies, finalment aprovat després de tant de temps ignorat.
“No hem de tenir por, ni tancar drets a ningú”, conclou Laureana Cervera.
A la foto principal, familiars dels afectats per les confiscacions consulten els advocats, en una assemblea que es va fer el setembre passat. / Foto: Norma Vidal/ ACN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada