Inmaculada i María, totes dues adoptades per diferents famílies, van descobrir fa 10 anys que són germanes i busquen en el banc d’ADN de la Generalitat rastres dels seus pares biològics
En la partida literal de naixement d’Inmaculada apareix una creueta sospitosa sobre el seu nom. És la presumpta empremta del delicte que van deixar les persones que els van arrancar dels braços de les seues mares biològiques per a entregar-les als seus pares adoptius en 1969 i 1972. Tot és presumpte perquè falta una peça per a encaixar aquest trencacaps. La penúltima es va encaixar fa uns anys i aquesta setmana ha sigut confirmada pel banc d’ADN que la Generalitat Valenciana posa a la disposició de les persones que busquen els seus ancestres: Inmaculada i María són germanes del mateix pare i de la mateixa mare.
“Ens falta el més difícil: saber qui és la nostra mare biològica. A l’Hospital General ens diuen que no tenen els documents dels nostres naixements perquè es van inundar els baixos i no es conserven”, explica Inma en un parc de Venta del Moro, on se’n va anar a viure des de València fa uns anys. Inma parla en plural, però la seua germana no està en l’entrevista. María no vol fer mal, diu, a la seua mare adoptiva, de 97 anys. El dia que no estiga també eixirà en els periòdics.
“Jo em vaig assabentar que era adoptada perquè m’ho va dir una veïna. La meua germana ho sabia des dels 8 anys”
La seua germana, María (València, 1969), va saber que era “adoptada” molt abans. Li ho van explicar a casa amb 8 anys. El que no sabia és que tenia una germana i que, presumptament, va ser un bebé robat. Fa 10 anys, María va decidir contactar amb associacions de València i va pujar unes fotos de quan era xicoteta i adulta. Quan les va veure María, el cor se li va accelerar. “Vaig veure que érem iguals, un calc, com si fórem bessones. Parlàrem per telèfon durant hores i quedàrem per a veure’ns. No només teníem la mateixa cara, el mateix somriure, la mateixa veu, sinó la mateixa manera de vestir”, recorda Inma. Una prova en el banc estatunidenc d’ADN My Heritage va confirmar les sospites. Fisabio, el laboratori valencià, l’ha corroborat aquests dies. “Pot ser que tinguem més germans per ací i per això hem fet les proves amb el banc de la Conselleria”, afirma.
Més d’un milió de pessetes
Inma va aconseguir en el seu moment els comunicats literals de naixement i del baptisme, en els quals apareixen uns cognoms suposadament biològics (Espinosa Fernández) “que, en realitat, van ser aportats pel jutge a l’atzar, com es feien en molts casos, tal com indica el comunicat d’adopció”. Aquella creu sospitosa apareix en la petició d’adopció dels seus pares adoptius, en 1969, tres anys abans del seu naixement, amb un afegit que augmenta el misteri: “Per a quan es complisca l’edat. Desembre 1970”. “Jo crec que la meua mare va ser enganyada i a la meua germana i a mi ens van donar per mortes”, explica Inma. És evident que els seus pares vertaders tenien una relació duradora, possiblement un matrimoni consolidat. “Aquella història que et conten de si era una prostituta, o una xiqueta de poble de 15 anys o que érem dos embarassos no desitjats, no quadra”, puntualitza la xicoteta de les germanes. Els seus pares van pagar 1,2 milions de pessetes (uns 7.000 euros actuals) pels tràmits d’adopció, confirmen els papers. “En teoria és per les despeses d’advocats, notari, metge, matrona, etc., però és molt”, afig.
“Molts xiquets robats tenen aquesta creueta. Quan hi ha un símbol en el comunicat d’adopció, com una creu, una x, una y o un punt, és que hi ha alguna cosa estranya”, explica el president de SOS Bebés Robats València, Paco Rocafull.
