Foto:
Barcelona. Divendres, 24 d'abril de 2026. 17:54
Temps de lectura: 2 minuts
El Departament destaca el pes històric del centre per “la repressió franquista aplicada a dones”
El Departament de Cultura ha iniciat els tràmits per declarar l’antiga presó de dones de la Trinitat Vella de Barcelona com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), el màxim nivell de protecció patrimonial. Així ho han confirmat les entitats que en reclamaven la preservació, després de rebre la notificació oficial el passat 17 d’abril. Segons l’informe del mateix Departament, més enllà del valor arquitectònic de l’edifici com a exemple d’arquitectura franquista, es destaca especialment el seu pes històric com a espai de repressió. “Més enllà de la tipologia i els trets arquitectònics (…) la presó de dones de la Trinitat encarna una història directament relacionada amb la repressió franquista aplicada a dones privades de llibertat”. El document també subratlla el paper del centre com a instrument per “vigilar, adoctrinar i castigar la dissidència política i ideològica” femenina.
El centre penitenciari funciona actualment com a centre obert i estava previst que es traslladés a unes noves instal·lacions a la Zona Franca a causa de la construcció d’habitatge públic a la zona. Per això mateix, les entitats impulsores de la iniciativa han celebrat la decisió del Departament com un “reconeixement del valor patrimonial” de l’edifici, del qual es preservarà la façana com a element icònic i una part de les instal·lacions que es vol convertir en un centre dedicat a la repressió franquista sobre les dones. Segons remarquen, la destrucció hauria suposat “un perjudici irreparable” per a la memòria històrica de les dones, especialment si es compara amb la conservació indiscutida d’altres espais com la Model masculina. També han subratllat que aquesta protecció és fruit directe de la mobilització sostinguda del teixit associatiu. Entre les entitats signants hi ha l’Associació Trinitat Uneix, l’Associació Veïnal Taula Trinitat Vella, la Comissió de la Dignitat, l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, Amics de la Fabra & Coats, l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella, Amigues de l’Olivera, el Grup d’Escola Activa per a Dones, l’AEHA, la Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu, Bit Lab Cultural i el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs.
El procés de protecció també ha comptat amb el suport institucional del Consell de l’Advocacia Catalana, que en una sessió plenària celebrada el 23 de març es va posicionar a favor de conservar part de la infraestructura de l’antiga presó. L’organisme defensa destinar aquest espai a memòria històrica, tot compatibilitzant-lo amb la construcció d’habitatge públic mitjançant una revisió urbanística que permeti ampliar l’edificabilitat en les zones reservades a aquest ús. El president del Consell, Rogeli Montoliu, ha explicat que el que proposen és una solució equilibrada i viable, que permet compatibilitzar la preservació del patrimoni amb les necessitats residencials. La proposta també ha rebut el suport de la Fundació Maquinista Terrestre i Marítima i Macosa.
Un instrument del franquisme
La presó de la Trinitat va funcionar durant el franquisme com a centre de reclusió de dones sota la gestió de les Cruzadas Evangélicas. En aquest espai hi convivien perfils molt diversos, des de dones condemnades per delictes comuns fins a internes represaliades per la seva ideologia política o per no encaixar en els estrictes patrons morals imposats pel règim. El centre era un instrument de control social i ideològic, on la privació de llibertat s’acompanyava d’un procés de reeducació orientat a imposar el model de dona franquista, amb una forta càrrega de pressió psicològica i doctrinal.
A les acaballes de la dictadura, la presó també va ser escenari de mobilitzacions feministes que denunciaven aquesta situació i reclamaven canvis profunds, com l’abolició de delictes que penalitzaven específicament les dones —l’adulteri o l’avortament—, així com millores en les condicions de les internes i la retirada de les Cruzadas Evangélicas del centre. Durant anys, l’Ajuntament de Barcelona havia indicat que la conservació de l’espai era incompatible amb la construcció d’habitatge públic previst a la zona, una posició que ara ha quedat en entredit amb la decisió del Departament de Cultura d’impulsar-ne la protecció patrimonial.
0