divendres, 27 de setembre del 2024

Home en ruïnes. Relats i poemes des dels camps de la vergonya. Memòries de Jaume Grau Casas.

 https://www.frontissa.cat/llibre/227/home-en-ruines-relats-i-poemes-des-dels-camps-de-la-vergonya



Jaume Grau Casas


Editorial: esperanto*cat (Associació Catalana d’Esperanto), 2023
Pàgines: 591
ISBN: 978-84-125434-4-5

Compra'l

Durant els cinc anys, set mesos i quatre dies que va passar tancat en diferents camps de concentració a França, Jaume Grau Casas no va deixar mai d’escriure. Tot i la duresa dels camps, sempre que té una estona, escriu. Ho fa compulsivament, malgrat les dificultats a què ha de fer front per la seva delicada salut (pateix una hemiplegia, diversos atacs de cor). Sovint no té cap taula on escriure, en molts camps no hi ha corrent i només pot aprofitar les poques hores de llum natural, el paper i la tinta escassegen, però ell no deixa de gargotejar. Escriu en català, la seva llengua materna, i en esperanto, la seva llengua d’adopció, però també en castellà i en francès, sobretot des que als camps comencen els vetos: primer es prohibeix l’esperanto, després vindrà el català. Les autoritats dels camps volen entendre què s’hi escriu i allò que no entenen pot ser, ras i curt, destruït. Davant aquest perill, en Jaume decideix emprar cada cop més el castellà i el francès, per protegir la seva obra. En tornar a Barcelona, el 1948, tot aquest material resta a Tolosa de Llenguadoc, a casa d’uns amics esperantistes. La mort l’atrapa, inesperadament, dos anys més tard, a València, a on s’ha traslladat a viure amb la dona. El 1960 els amics tolosans passen tot el material a la família. Cinquanta anys més tard, el net, Jordi Grau, llega tot aquest material a l’Associació Catalana d’Esperanto, que actualment el conserva a la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez. Paral·lelament, Jordi Grau i l’estudiosa francesa Marie-Hélène Melendez comencen a transcriure els textos d’en Jaume i Marie-Hélène en fa una selecció que tradueix al francès, publicada el 2014. El 2017 apareix la traducció a l’esperanto, obra de Miguel Fernández. En 2023, l’Associació Catalana d’Esperanto decideix publicar-los en català, traduïts per Carles Biosca, no només pel valor testimonial, sinó també pel seu valor literari. Relats, poemes, notes, cartes… un testimoni de primera mà del pas de tants refugiats republicans pels camps de la vergonya francesos, amb la força de la ploma d’un poeta, escriptor i traductor de qualitat.

Sumari:

Pròleg a Homes en ruïnes. Tipus i narracions de la vida dels refugiats espanyols als camps de concentració de França, 5
Pròleg a Fulls de calendari, 9
Pròleg a Ulysse dans la boue, 15
Pròleg a Home en ruïnes, 35
Jaume Grau Casas (1896-1950), 41
Camp de concentració de Bram (1 de març de 1939 - 28 de juny de 1939), 47
Camp de concentració de Montoliu (29 de juny de 1939 - 1 de setembre de 1939), 57
Camp de concentració de Bram (2 de setembre de 1939 - 19 de novembre de 1940), 61
Camp de concentració d’Argelers (21 de novembre de 1940 - 2 d’abril de 1941), 127
Camp-hospital del Recebedor (4 d’abril de 1941 - 6 d’octubre de 1942), 141
Camp penitenciari de Neiçon (7 d’octubre de 1942 - 26 de març de 1943), 311
Camp d’inaptes de Cerelhac (27 de març de 1943 - 21 de setembre de 1943), 369
Castell de Tombaboc (22 de setembre de 1943 - 7 de setembre de 1944), 429
Tolosa, 471
Epíleg, 477
Ulisses en el fang (Poemes de l’exili), 479
Biografies, 557
Sigles, 563
Índex de noms de lloc i de persona, 565

Publicat per a Cap comentari:

Memòries d’un esperantista: Jaume Grau Casas.

 https://www.nuvol.com/llibres/memories-dun-esperantista-394125


L’Associació Catalana d’Esperanto rescata a 'Home en ruïnes' els escrits del poeta i esperantista Jaume Grau Casas als camps de concentració francesos.

Sergi Saranga i Reguera
 

Sergi Saranga i Reguera

Redactor

21/08/2024

 

A finals del 1940 el pintor Ubaldo Izquierdo Carvajal demana al model que reposi la mà esquerra sobre un llibre, i que no es mogui. Té una postura a la manera de El pensador de Rodin, que en un principi s’havia de dir El poeta, i representaria a Dante meditant sobre la seva gran obra. El pintor acaba el retrat, es titula «El memorialista». En Jaume Grau Casas (1896-1950) no pot detestar més la sentència: ell és un escriptor, no un mer cronista o una càmera que s’arrossega pels balcons on viatja. Però no són a un taller de pintura, són en una de les tantes barraques malmeses en el municipi francès de Bram. Aquí no hi ha res a fer, esperen, mentre es dissolen. La fam els ofega, les rates roben el pa, els morts s’acumulen en el cementeri, la tuberculosi fa el seu camí i tots van caient un a sobre l’altre, en un carro que no funciona. Són a un camp de concentració, on el futur és el més incert.

Jaume Grau Casas © Wikimedia

Decret llei del 12 de novembre de 1938: arran de la Guerra Civil Espanyola, els refugiats que travessin la frontera seran deportats a «unes noves zones de no-dret». En Jaume Grau Casas, catalanista, republicà, d’esquerres i sobretot esperantista, no té més remei que assumir la derrota, amb esperança. Del camp de Bram passa al de Montoliu, després torna al de Bram i després al d’Argelers, i així fins a nou trasllats durant sis anys d’infern continu. El febrer del 1940 pateix una insuficiència cardíaca, i com no pot treballar com la resta l’envien a la unitat d’invàlids, o com ell diu, «l’escòria». I encara i així no pot evitar l’impuls d’escriure, i aprofita el temps retratant els personatges que l’envolten. «He hagut d’estar molt atent perquè d’algunes pàgines no em regalimés el pus, la sang ni la merda», però per fi el tenim, després de tants anys i una feina ingent tenim el recull Home en ruïnes, editat per l’Associació Catalana d’Esperanto. 

Aquest llibre és el resultat de moltes mans alhora, dels esforços de la Marie-Hèlène Meléndez, del net Jordi Grau Gatell i d’en Carles Biosca, que ha traduït els papers que estaven escrits en castellà per evitar la censura. Inclou els poemes Ulisses sobre el fang, la versió lírica de la prosa, motiu de més per demostrar que era un escriptor malgrat que la seva tasca de testimoni ho trepitgi: hi ha un buit cultural sobre els camps de concentració francesos que ell pot combatre. Les seves memòries són una baula d’or per aprofundir en el tema, el seu nom quedarà al costat d’en Joan Cid i Mulet, Lluís Ferran de Pol o Ferran Planes. Noms que encara no ressonen prou, que venen d’un silenci molt llarg i que necessiten —una altra vegada— d’un impuls editorial perquè arribin finalment a les nostres prestatgeries.

Grau Casas mai deixa de ser conscient del que l’envolta i, tanmateix, més que ràbia hi ha tristesa. I sense tenir pietat, l’odi queda en segon lloc.

Sense voler et trenca els esquemes. Escriu amb humor, amb signes d’exclamació imprevisibles, amb jocs de paraules ara completament desfasats. Amb extractes de poemes i proverbis —fins i tot cançons— que li ofereix la seva extraordinària memòria. És la «psicosi del camp de concentració», un home que ha viscut sis anys de confinament i que, de fet, ja havia sigut empresonat en el Bienni Negre. És una figura misteriosa, de la qual encara no hi ha una biografia amb cara i ulls. 

«Hom agafa afecte als camps de concentració… en abandonar-los», i no hi ha res més contradictori, perquè ell és un home en ruïnes que busca la pau, que no dona la llibertat per perduda, tot i perdre-la. Es troba amb molts catalans, com també russos, espanyols, alemanys que fugen d’Alemanya i jueus de tota Europa. Es troba amb nens geperuts, mutilats de guerra i esperantistes, i els dibuixa en microrelats com herois que encara no han perdut les ganes de riure. En algunes barraques imparteix cursos i conferències, aprèn idiomes o escolta cantar, i a la nit els companys moren del fred o els maten. Escolta els insults, s’adona de les traïcions, de la corrupció i el mercat negre. Mai deixa de ser conscient del que l’envolta i, tanmateix, més que ràbia hi ha tristesa. I sense tenir pietat, l’odi queda en segon lloc.

Rere la feblesa, hi ha la postura d’un home amb dignitat, que no desaprofita l’ocasió per denunciar el que succeeix, i fer la broma: «els falta consciència de ser homes i consciència de ser francesos».

Podeu comprar Home en ruïnes de Jaume Grau Casas al web esperanto.cat

Publicat per a Cap comentari:

PRESOS DEL FRANQUISMO DE LA A A LA Z - LA REPRESIÓN DE LA DICTADURA (1963-1977).

 

Paco Barreira



Autor: Luis Puicercús.
Al final del post, está el link para descargar el libro en formato PDF
Este es un trabajo único, una recopilación inédita, exhaustiva y completa de miles de presos y presas antifranquistas que lucharon con arreglo a sus principios contra la dictadura en el llamado tardofranquismo (1963-1977). Nunca antes se había encarado un estudio historiográfico de tal envergadura. En esta obra enciclopédica, fruto de una búsqueda paciente y tenaz, no solo aparecen personas reclusas, también se muestran jueces y policías represores de aquella etapa, así como activistas asesinados, heridos o torturados, un auténtico diccionario del terror. Cabe destacar la inclusión de dos centenares de biografías de luchadores que sufrieron prisión y ya no se encuentran entre nosotros, para que su recuerdo perdure en la memoria del país.
Los 14.000 nombres de presas y presos referenciados en el libro convierten estas páginas en un yacimiento de datos de imprescindible consulta para investigadores, estudiantes o cualquier persona interesada en conocer a quienes tuvieron el valor de enfrentarse al régimen franquista. He aquí el abecedario de la represión de uno de los periodos más oscuros de la historia de España. Los miles de nombres que aquí aparecen se complementan con cientos de imágenes tomadas en el interior de las cárceles que nunca han visto la luz. La recuperación de un periodo que algunos tratan de ocultar, por primera vez, salen a la luz los nombres de presos y presas asesinados, heridos y torturados desde 1963 hasta 1977. Nunca se podrá afirmar que vivimos en una verdadera democracia si la memoria de los que más entregaron en la lucha por conseguirla no se pone en valor y no se le otorga el reconocimiento que merece. A día de hoy, todas y todos los militantes antifranquistas detenidos, encarcelados, torturados y asesinados desde comienzos de los 60 hasta la amnistía de 1977, luchadoras y luchadores por la libertad que lo dieron todo por los que hoy son nuestros ideales de progreso, justicia, cultura, jamás han recibido de los poderes públicos del régimen del 78 ni siquiera un mínimo reconocimiento a la valentía, el esfuerzo y el sacrificio que comportó su lucha y su compromiso.
Libro completo en formato PDF:
May be an image of text que diu 'ABODEFG HIJKLMN Presos del franquismo de la A a la z La represión de la dictadura (1963-1977) Luis Puicercús SOPQRST ST OPQ UVWXYZ लশ্ন a ထြက်အဝမ် Famdackie'

.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)