Aquest dissabte a les 11h les restes de Francisco Mira seran soterrades a Alcoi amb els seus familiars.
Aquest alcoià va ser comdemnat a 20 anys de pressó a l'acabar la Guerra Civil per acollir a un perseguit per la justícia a sa casa. Va morir de tuberculosi a una presó de Navarra i va ser soterrat al 'Cementerio de las botellas', d'on ara s'ha exhumat el cos.
“Francisco Mira Pons era un home que li agradava ajudar a la gent”, explica a ARAMULTIMÈDIA el seu besnet Francisco Carbonell Mira: “en una època en la que no es podia”. Francisco Mira va acollir a casa seva a un home que estava perseguit. Per aquell fet, els dos van ser detinguts rondava l’any 1939 quan en un Consell de Guerra va ser condemnat a 20 anys de presó per un delicte d’adhesió a la rebel·lió. Va ingressar a la presó ‘Celular de Valencia’ on va agafar tuberculosi, pel que va ser traslladat en 1943 a la Hospital Penitenciario de San Cristóbal (Navarra) on mor dos mesos més tard.
És aleshores quan Francisco Mira és enterrat al ‘Cementerio de las botellas’. Rep aquest nom perquè les centenars de persones allí soterrades a la vessant de la muntanya de Sant Cristobal, van ser inhumades amb una ampolla entre les cames. Dins d’aquestes es trobava tota la documentació de la persona. I gràcies a aquesta, la seva família ha pogut recuperar el cos del besavi, que el pròxim dissabte se soterra al Cementeri d’Alcoi.
El besnet narra com va arribar a saber que el seu besavi es trobava allà: “Tinc un amic que em va fer arribar un llibre sobre el cementeri de les ampolles i em va dir: el teu besavi està ahí”. Carbonell va quedar molt impactat. Ara fa dos anys, el mateix amic li va facilitar el telèfon d’una persona que s’encarregava de les exhumacions a aquell cementeri: “Vaig agafar el telèfon i li vaig dir qui era. De seguida ell em va respondre: ah! El alcoyano! I em va dir en quina fossa es trobava”.
Carbonell explica que amb tota la informació que li va arribar i li “va caure a sobre”, havia de fer alguna cosa, per això, ell i el seu cosí David Mira van decidir fer aquella telefonada.
Finalment Francisco Mira Pons va poder ser exhumat gràcies a la tasca de la "ASOCIACIÓN TXINPARTA-FUERTE SAN CRISTÓBAL RED DE MEMORIA COLECTIVA", l’Institut Navarro de la Memoria i del 'equipo Aranzadi'. I aquesta setmana Mira torna a casa on serà soterrat junt al seu fill i dona per passar l’eternitat entre el caliu de la seva família i el valor de la memòria històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada