Formació de presos al pati de la presó de la Mercè de Borriana amb les primeres files ocupades per dones el 1939
L'historiador Narcís Tena impartirà la conferència «Afusellades. Les silenciades a trenc d’alba en la província de Castelló» el 20 de juny
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) organitza la conferència «Afusellades. Les silenciades a trenc d’alba en la província de Castelló», a càrrec de Narcís Tena Sales, a la Llotja del Cànem de la capital de la Plana Alta dijous vinent, 20 de juny, a les 19 h.
Aquesta ponència sobre les dones víctimes mortals de la dictadura a les comarques del nord del País Valencià s’emmarca dins de les activitats del GRMHC que tenen com a objectiu la recuperació i dignificació de la Memòria Històrica dels vençuts, la seua inserció en la memòria col·lectiva i la reparació moral de les víctimes de la repressió franquista. A més, compta amb la col·laboració de la Càtedra d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I dirigida pel doctor Vicent Sanz Rozalén, que ha apostat per patrocinar aquesta conferència sobre uns casos molt poc coneguts entre la societat castellonenca.
Impartirà la conferència l’historiador i membre directiu del Centre d’Estudis del Maestrat, Narcís Tena Sales, actualment doctorand de la Universitat de València i la Universitat Jaume I amb un projecte d’investigació centrat en l’estudi de la repressió franquista per justícia militar contra les dones del nord del País Valencià.
«A més dels procediments sumaríssims d’urgència, de les pallisses i les misèries de la postguerra, a algunes dones se les va rapar i violar atacant directament els seus valors», afirma l’investigador. «Una violència traumàtica i vexatòria que va provocar el silenci de la vergonya i el trauma durant tota la dictadura», continua. «Les dones foren condemnades per dones i per roges imposant un model de gènere de dona submisa, silenciosa i sota el control patriarcal», ressalta.
«Buit historiogràfic»
Tena indica que el projecte va sorgir amb la finalitat de minvar el «buit historiogràfic» existent i analitzar «des de la perspectiva d’història del gènere, la microhistòria i la història social, tres casos de dones afusellades en pobles» de les comarques valencianes del nord. També, per a «contextualitzar genèricament les dones residents a la província que van morir en altres circumstàncies (presons, executades extrajudicialment, víctimes de la lluita contra la guerrilla…)», continua. «Un total de 34 víctimes mortals femenines», subratlla. «Entre elles, dos infants: Rosa Monfort Escrich, de 15 mesos, de Castelló de la Plana, i Sol Gil Monfort, de 16 mesos, de Vilafranca», detalla.
En aquest sentit, Tena remarca que «la mort de nens menuts en presons de dones és una peculiaritat única que està en relació amb la repressió de gènere». «Dones amb fills a les presons fou un fet constant en la postguerra -encara que solament els arxius ens parlen dels infants a les presons quan es documenta una mort o un trasllat en els expedients de les seues mares-, on molts acabaren morint per les insalubres condicions que allí es patien o altres desapareixien entrant en el tenebrós entramat dels nens furtats», exposa. «Aquestes experiències provocaren conseqüències en l’entorn familiar i social. Aquesta repressió física, de gènere i psicològica provocava una desmoralització terrible», assevera.
Tres casos
L’investigador ha estudiat tres casos en profunditat en diversitat d’arxius (municipals, l’Arxiu Històric Provincial, l’Arxiu Històric Nacional, el General Històric de Defensa de Madrid…) per a poder reconstruir amb tota la documentació existent «la vida i tragèdia final d’aquelles dones que per viure i creure en la llibertat i lluitar enfront de les desigualtats i contra el poder ho pagaren amb l’estigma, la mort i la desgrcia».
Així mateix, ha contemplat la utilització de fonts orals per a historiar al detall aquella «repressió invisible» que es va viure, arribant a trobar els nets de les tres dones afusellades pel franquisme que «tenen molt viva eixa flama de la memòria i el record de les seues àvies». D’aquesta manera, ha pogut mostrar «la duresa de l’època i de com ser, llavors, un ésser abjecte, un republicà o estar relacionat, va suposar la impossibilitat de viure tranquil·lament». També ha aconseguit «posar cara a les víctimes humanitzant-les i fent-les protagonistes del record perpetuat».
Tres de les afusellades per la justícia militar franquista procedien de classes molts humils de la societat rural del primer terç del segle XX. Vicenta-Rosa, la Ferrera, mare de 10 fills en setze anys (1912-1928), procedent d’una família de pescadors i jornalers de Benicarló (el Maestrat), «treballadora, ferma i enfrontant-se a l’època tràgica, que li va tocar viure, es va convertir en l’ostatge d’uns repressors que van celebrar la seua victòria amb sang», assenyala Narcís Tena. Ella va carregar amb tot pel que s’acusava la família i va ser assassinada el 4 de juny del 1938 amb 46 anys per «ser mare i esposa de» sense tindre una implicació directa amb política o actes revolucionaris, Va deixar un vidu i sis fills orfes de mare que presenciaren l’afusellament.
Elisa Ull Marí, la Ratà, va ser la segona afusellada de la demarcació el 25 d’agost de 1939. Mínimament instruïda, procedent d’una família de jornalers de la terra d’Alzira (la Ribera Alta), mare soltera, estigmatitzada i embarassada, va haver de sortir del seu poble a principis dels anys trenta arribant a Borriana (la Plana Baixa) on possiblement va treballar als magatzems o a la collita de la taronja. El maig del 1931 va nàixer el seu únic fill. Huit anys més tard, el franquisme i els seus col·laboradors van segar la vida de la jove de 26 anys deixant un xiquet de 7 anys en una situació deplorable, sol, sense mare ni pare i sense familiars pròxims.
Dolores Nebot Morte, la Coles, natural de l’Alcora (l’Alcalatén), d’ofici drapaire i venedora ambulant, procedent d’un entorn social molt pobre, vivia en una casa de camp, estava casada amb Pedro Escriche Vallès, que va morir a la presó, era analfabeta i tenia 4 fills. La seua mort, explica Tena, «és un exemple de com l’arbitrarietat i les decisions personals d’algú (un veí d’una coneguda família rica de l’Alcora) va fer canviar una pena de 12 anys i 1 dia de presó per una sentència capital i la mort que s’executà quan ella tenia 33 anys el 15 d’abril de 1940». Assassinada per una decisió personal, entre la família queda el record de resistència de la seua àvia enfront de la mort.
Homenatge
Narcís Tena ressalta que amb l’estudi dels assassinats, «sota una estela de justícia», s’ha proposat «alçar la veu per a reivindicar i homenatjar les seues figures com a dones símbols de resistència femenina contra el feixisme que el franquisme va aniquilar sols per ser lliures i lluitar pels seus drets».
D’aquesta manera, pretén «retornar la seua memòria i el seu valor humà». «Van intentar acabar amb elles, però no sabien que es perpetuarien», conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada