“Rosa, xiquet i avet” pren com a punt de partida un assaig visual que l’artista Jesús Martínez Oliva ha anat elaborant des de 2018
Una de les obres de La Nau / Levante-EMV
Redacció
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València inaugura el dijous 18, a les 19 hores, l’exposició “Rosa, xiquet i avet. Alguns apunts entorn de l’homosexualitat en l’Espanya dels anys vint i trenta”, que pren com a punt de partida un assaig visual que l’artista Jesús Martínez Oliva (Múrcia, 1969) ha anat elaborant des de 2018, en què s’arrepleguen alguns apunts visuals sobre l’experiència i la representació de l’homosexualitat en l’Espanya dels anys vint i trenta del segle XX amb la figura de Federico García Lorca com a fil conductor. L’exposició, comissariada per Juan Vicente Aliaga, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, està concebuda per a la Sala Estudi General, i visibilitza, a través de quatre instal·lacions, algunes de les problemàtiques abordades en este assaig.
“La mostra ens submergix en un temps passat, en uns anys foscos en els quals la llibertat d’estimar a qui es volguera era una quimera, sovint acompanyada d’actituds violentes i de comportaments menyspreadors cap a aquells que contravenien l’orde matrimonialista i la imposició d’una societat dividida en dos únics gèneres (home/dona)”, diuen des de la UV.
Mitjançant un conjunt d’imatges i de textos d’arxiu procedents de periòdics i llibres del primer terç del segle XX, d’objectes i materials d’època, juntament amb la presència d’escultures de recent creació, “l’artista ens posa enfront de l’espill de la història d’Espanya que s’aparta dels relats hegemònics centrats en les normes heterosexuals. Esta trobada en l’arxiu amb la violència històrica del nostre passat no tan llunyà, que encoratja el projecte, cobra especial significació en el moment present, amenaçat per una tornada a repetir els errors pretèrits”, afigen.
Instal·lació amb peces inspirades en poemes de l’època / Levante-EMV
Quatre apartats
L’exposició traça un recorregut a través de les quatre seccions que l’articulen. En la primera, titulada “La infelicitat”, es pretén abordar com la desgràcia i el sofriment van ser idees assentades en els àmbits mèdic, legal i cultural com una cosa inherent al subjecte homosexual, idees que tenen un calat especial en la infantesa i l’adolescència.
La segona porta per títol “Olor de clínica” i en esta s’endinsa en el procés de patologització de l’homosexualitat mitjançant la implantació de les teories mèdiques i psiquiàtriques obsessionades per classificar cada individu en unes categories rígides, al mateix temps que es criticava la indefinició dels sexes enfront de la masculinitat i la feminitat pètries i inamovibles.
En la tercera, “Marietes de les ciutats”, es partix d’un vers del poema Oda a Walt Whitman, de Federico García Lorca. El poeta granadí, que va haver d’ocultar els seus amors i passions, excepte al seu cercle d’amistats, va reproduir també els estereotips existents sobre l’homosexualitat i va caure, d’eixa manera, en una homofòbia internalitzada.
Finalment, l’última secció, “El cel té platges on evitar la vida”, inclou una sèrie de peces inspirades en versos d’escriptors com ara Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Emilio Prados o el mateix Lorca, tots ells homosexuals. A través de les escultures s’expressa la vitalitat i el desig que emergix amb ímpetu malgrat la moral opressiva dominant en aquell temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada