|
|
Memorial Democràtic
Una institució de la Generalitat de
Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica
entre 1931 i 1980.
|
|
|
|
:: Destaquem
|
|
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament de Barcelona reten homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera
amb una exposició, un acte d'homenatge i una lectura de cartes musicada.
Advocat de formació, home de família, ciutadà compromès i
polític d'ideals i conviccions, Manuel Carrasco i Formiguera va dedicar la
vida al recobrament dels drets nacionals de Catalunya i a la salvaguarda
dels valors cristians, de la justícia social i del sistema democràtic. La
lluita pels grans ideals de pàtria, llibertat i fe li va causar tres
consells de guerra, dues denúncies militars, una sanció governativa i una
sentència a mort.
Programa d'activitats
- Inauguració
de l'exposició "Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la
llibertat"
Dimarts, 9 d'abril, a les
17 h
Pati d'Armes del Castell de Montjuïc
Carretera de Montjuïc, 66, Barcelona
- Acte
Institucional d'Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera
Dimarts, 9 d'abril, a les
20 h
Espai Francesca Bonnemaison
Sant Pere més Baix, 7, Barcelona
- Concert-lectura
"Cartes d'amor i de presó"
Divendres, 12 d'abril a les
19.30 h
Saló del Tinell
Plaça del Rei, s/n, Barcelona
|
|
Coincidint amb la itinerància a Agramunt de l'exposició
"Catalunya bombardejada", se celebraran els actes commemoratius del
75è aniversari dels bombardejos franquistes sobre la població durant la
Guerra Civil.
Exposició
"Catalunya bombardejada: 75è aniversari dels bombardeigs sobre la
població civil i les infraestructures catalanes"
Del 5 al 28 d'abril de 2013
Sala de Plens de l'Ajuntament
Plaça de l'Església, 1, Agramunt
Horaris: divendres d'11 a 13 h, dissabtes de 18 a 20 h i diumenges d'11.30
a 13.30 h
Acte d'homenatge a les
víctimes dels bombardejos i inauguració de l'exposició
Divendres 5 d'abril
- 09.15 h Sirena, repic de
campanes i minut de silenci en record de les víctimes
- 20.00 h Inauguració de
l'exposició
Sala de Plens de l'Ajuntament
Plaça de l'Església, 1, Agramunt
- 20.30 h Conferència de
l'historiador i director de l'IEI, Josep M. Solé i Sabaté
Casal Agramuntí
Plaça del Mercadal, 7, Agramunt
Visites guiades
teatralitzades als refugis i espais de memòria de la Guerra Civil
Dissabte 6 d'abril, a partir de les 17 h
Agramunt
Informació i reserves: Oficina de Turisme, tel. 973 391 089
Presentació de
l'audiovisual amb testimonis de l'època realitzat per la revista Sió
Diumenge 7 d'abril, a les 12.30 h
Foment Parroquial
Carrer de Sant Joan, 9, Agramunt
|
|
|
|
:: Audiovisuals
|
|
Dimecres, 10 d'abril, a les
18.30 h
Sala d'actes del
Departament de Governació i Relacions Institucionals
Via Laietana, 26
Barcelona
Henri Belin, un dels directors del documental, acompanyat de
Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de
Catalunya, presentarà aquest treball audiovisual que parla de la
recuperació de la memòria democràtica al nostre país, en la veu d'un vell
republicà exiliat als afores de París. La memòria de la Segona República,
la Guerra Civil i el franquisme, explicada per un exiliat republicà a
París.
La presentació es farà el 10 d'abril a les 18.30 h a la sala
d'actes del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Al final
de la projecció hi haurà un torn de paraula obert al públic.
|
|
Del 3 al 14 d'abril
De dimecres a
divendres, a les 20 h, dissabtes, a les 21.30 h i diumenge a les 18 h
Sala Petita,
Teatre Nacional de Catalunya
Barcelona
Fins al 14 d'abril es pot veure l'espectacle d'Helena
Tornero que reflexiona sobre la memòria democràtica i la seva actualitat. A No parlis amb estranys,
Helena Tornero mostra com moltes històries aconsegueixen traspassar el
garbuix del temps i s'instal·len, obstinades, en la nostra vida.
Aquesta jove dramaturga, nascuda a Figueres, és autora, entre
altres obres, d'Apatxes,
guanyadora del Premi 14 d'abril (2009) convocat pel Memorial Democràtic, i
d'El vals de la
garrafa, textos que també abordaven el tema de la memòria. En
aquesta ocasió, a No
parlis amb estranys, presenta un seguit de relats
trencats, aparentment inconnexos. Peces d'un mosaic, en el qual també hi
som nosaltres. Històries que obren preguntes formulades des d'un passat
recent que busquen la resposta en els nostres dies.
|
|
Dijous 25 d'abril, a les
18.30 h
Can Riera - Espai
de memòria de l'Hospitalet
Riera de
l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de
Llobregat
Vuelo a Shangri-La és
una pel·lícula documental que mostra el testimoni d'un grup d'ancians que
es reuneix entre maquetes d'avió i velles fotografies: són els últims
aviadors de la República. El film s'endinsa en la reflexió quotidiana
d'aquests homes i en el que per a ells implica recordar una història que va
marcar la seva joventut i les seves vides.
|
|
|
|
:: Donacions
|
|
Dimecres, 18 d'abril, a les
12 h
Sala Gòtica de la
Biblioteca del Barri Vell
Plaça Ferrater
Mora, 1
Girona
El professor d'Història de l'Educació del Departament de Pedagogia de la
Universitat de Girona, Salomó Marquès i Sureda, durant els seus anys
d'investigador, ha anat recollint informació i documentació dels mestres
catalans que van patir l'exili fugint de la repressió franquista. Es tracta
de dades sobre 545 mestres catalans que s'han reunit en un total de 34
arxivadors. Són més del 10% dels mestres que treballaren a Catalunya durant
la República.
En aquest acte, el dr. Marquès farà donació d'aquest Fons a la
Biblioteca de la Universitat de Girona, perquè totes aquestes dades puguin
estar accessibles a totes aquelles persones que desitgin fer recerques
entorn del col·lectiu dels mestres que, durant la Guerra Civil i el
franquisme, van patir l'exili.
|
|
|
|
:: Espais de Memòria
|
|
Dissabte 27 d'abril, de
8.30 a 14.30 h
Sortida des de Can
Riera - Espai de memòria de l'Hospitalet
Riera de
l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de
Llobregat
L'espai memorial Can Riera de l'Hospitalet organitza una
visita guiada al Centre d'interpretació de l'aviació republicana i la
guerra aèria (CIARGA), un equipament museogràfic singular relacionat amb
l'aviació i la Guerra Civil espanyola emplaçat a Santa Margarida i els
Monjos, dins l'espai de l'antic aeròdrom republicà que formava part de
l'anomenat Vesper de la Gloriosa. L'exposició mostra el desenvolupament de
l'aviació durant la Guerra; la importància de la intervenció estrangera en
els dos bàndols, així com les estratègies de la guerra aèria al front i a
la rereguarda.
L'activitat es fa amb la col·laboració del Memorial Democràtic
i del Memorial Democràtic dels treballadors de la SEAT, i cal inscripció
prèvia (3 €). El preu inclou el viatge en autocar i la visita guiada.
|
|
|
|
:: Exposicions
|
|
Fins al 12 de maig
Museu de
l'Hospitalet. Casa Espanya
Joan Pallarés, 38
L'Hospitalet de
Llobregat
Aquesta mostra del Memorial Democràtic té per objecte
reflexionar sobre el paper dels símbols que el règim franquista va emprar
per vehicular la seva ideologia i propiciar una identificació més estreta
del poble espanyol amb els conceptes 'España' i 'caudillo'. En bona part,
l'exposició neix de la voluntat de presentar al públic el Cens de
simbologia franquista de Catalunya, que té com a objectiu localitzar,
identificar i catalogar els vestigis simbòlics del franquisme que encara es
conserven a l'espai públic de Catalunya.
|
|
Del 4 d'abril al 6 de maig
Biblioteca Fancesc
Candel
Carrer de
l'Amnistia Internacional, 10
Barcelona
Horaris: matins de dimarts, divendres i dissabtes de 10 a 14 h
i tardes de dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 16 a 21 h.
SEAT torna a la Zona Franca a través d'aquesta exposició, que explica el
model de control i repressió que l'empresa va exercir sobre els obrers
durant el franquisme.
Fins al dilluns 6 de maig es podrà veure a la Biblioteca
Francesc Candel de Barcelona l'exposició "SEAT 1950-1977.
L'arquitectura de la repressió", produïda pel Memorial Democràtic
de la Generalitat de Catalunya i pel Memorial Democràtic dels
Treballadors de SEAT. L'exposició mostra el model de control i repressió
que l'empresa SEAT va exercir sobre la població obrera. Es tracta d'un
recorregut per la vida quotidiana a la fàbrica, les condicions de treball,
l'ambient de vigilància i les sancions. També vol apropar els visitants al
nou sindicalisme nascut a la fàbrica, que va esdevenir model de lluita
antifranquista per a la classe treballadora
|
|
Del 4 al 19 d'abril
UNED
Av. Rio de
Janeiro, 56-58
Barcelona
Horaris: de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h
Del 4 al 19 d'abril, "La Maternitat d'Elna" es podrà
veure a la seu de la UNED a Barcelona. La mostra explica com en el context
del final de la Guerra Civil, quan centenars de milers de republicans es
van veure obligats a exiliar-se, al sud de França, es van improvisar
"camps d'acolliment" deficitaris en condicions sanitàries i de
supervivència. En aquestes condicions les vides de les exiliades
embarassades i dels nadons estaven en perill. La infermera suïssa Elisabeth
Eidenbenz va llogar el Château Bardou, un palauet abandonat als afores de
la localitat rossellonesa d'Elna, i hi va instal·lar una maternitat on
acollir parteres procedents dels diferents camps de la zona.
Coincidint amb la mostra, s'organitzaran dues activitats
complementàries, una sortida a Elna el dia 20 d'abril, i la presentació del
llibre La Maternitat
d'Elna d'Assumpta Montellà, el dia 21 d'abril.
|
|
Fins al 8 d'abril, al Casal
Cívic Rogelio Soto
Carrer de
Campoamor, 93
Del 9 al 29
d'abril, a l'antic mercat de Sant Joan
Plaça de Sant Joan
Sabadell
Les riuades de 1962 són a la memòria de molts sabadellencs. Es
tracta d'un episodi tràgic que deixà empremta en carrers, cases, indústries
i persones. El 25 de setembre de 1962, en menys d'una hora els serveis
meteorològics municipals registraren 95,2 litres per metre quadrat sobre la
ciutat de Sabadell.
L'embat de l'aigua s'endugué el treball, les il·lusions i
també la vida de 32 sabadellencs. La successió de riuades del 25 de
setembre i del 4 i del 7 de novembre de 1962 afectà infraestructures
bàsiques com ara les vies del tren, el pont de Castellar o el pont de la
carretera de Mollet, així com centenars d'empreses i habitatges. En el
cinquantè aniversari dels fets, el municipi recorda la destrucció i els
morts, així com la reacció política, social i econòmica que tingueren lloc
a la ciutat després de les riuades.
L'exposició, produïda i coordinada pel Museu d'Història de
Sabadell, ha estat comissariada per l'historiador Lluís Sales i Favà i
pel fotògraf Sergi Fernàndez Moure.
|
|
|
|
:: MUME
|
|
Fins al 9 de juny
Museu Memorial de
l'Exili
Major, 43
La Jonquera
"Memorial retirada" és una reapropiació que Philippe
Domergue ha fet de les fotografies de Manuel Moros. Aquest pintor i
fotògraf francocolombià instal·lat a Cotlliure als anys trenta va retratar
la Retirada de 1939.
En una primera fase, Philippe Domergue va escanejar les
fotografies, les va tractar digitalment i les va
imprimir. Posteriorment, les va encolar sobre taulons de fusta sense
polir que recorden els que es feien servir per als barracons dels camps de
concentració.
Per a cadascuna de les obres, l'alternança dels retalls de
dues imatges diferents remeten al caràcter sovint fragmentari i confús de
la memòria. Domergue ha volgut plasmar la dimensió psíquica del drama de la
Retirada i el patiment físic a què van ser sotmeses les persones.
|
|
Diumenge, 28 d'abril,
a les 11 h
Museu Memorial de
l'Exili (MUME)
Major, 43
La Jonquera
L'últim diumenge de cada mes, el Museu Memorial de l'Exili
ofereix als visitants una jornada de portes obertes de 10 a 14 h. A més, a
les 11 h, organitza una visita guiada que permet als visitants endinsar-se
en el drama que suposà l'exili provocat per la Guerra Civil.
Cal reservar plaça per correu electrònic (info@museuexili.cat)
o per telèfon (972 55 65 33). En el cas que no hi hagi un mínim de 10
persones inscrites, la visita s'ajornarà al mes següent.
|
|
|
|
:: Premis
|
|
Fins al 31 de maig es poden
presentar treballs
Arxiu de la
Memòria Popular (Tel. 938 422 016 - ext. 2)
Carrer Catalunya,
24
La Roca del Vallès
Cada any, l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès organitza
aquest premi de memorials populars, que han de ser obres autobiogràfiques
inèdites en format de diari, memòries, epistolaris, etc. El Premi té una
dotació de 1.200 € i també es publica l'obra guanyadora. L'objectiu del
Premi és enriquir el fons documental de l'Arxiu de la Memòria Popular.
La concessió del premi es realitza en diverses fases. En la
primera, un jurat popular format per persones residents al municipi trien
entre 5 i 10 treballs finalistes. Després, un jurat format per experts en
la matèria, escull entre els finalistes l'obra guanyadora.
|
|
|
|
:: Publicacions
|
|
Dijous, 25 d'abril, a les
18.30 h
Can Riera - Espai
de memòria de l'Hospitalet
Riera de
l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de
Llobregat
Durant la Guerra Civil, Catalunya fou l'escenari d'una guerra
sense treva, en què s'experimentaren noves tàctiques i estratègies. La guerra aèria a Catalunya
(1936-1939) difon una investigació històrica que recupera
episodis relacionats amb l'aviació a la Guerra d'Espanya i constitueix una
crònica visual que proporciona una selecció d'imatges inèdites. El llibre
emmarca la guerra aèria en una perspectiva global i presenta el rerefons
dels bombardeigs, la defensa del territori, la fabricació i l'adquisició
d'armes, etc. La presentació serà a càrrec de David Gesalí i David Íñiguez,
autors, i de l'editor, Rafael Dalmau.
|
|
|
|
:: Serveis didàctics
|
|
Divendres, 12 d'abril, a
les 17.45 h
Castell de Verdú
Lleida
Amb motiu de la signatura del conveni entre la Universitat de
Lleida i l'Ajuntament de Verdú per acollir la seu del Centre d'Estudis i
Innovació de l'Escola Rural (CEIER), es podrà visitar l'exposició
"Desenterrant el silenci" i es presentarà el primer Quadern
Didàctic, Ensenyar a
pensar, dedicat a la innovadora tasca pedagògica dels mestres
de la República en aquell període històric.
Entre altres actuacions, es van fer més escoles i es van fer
gratuïtes per poder arribar a més nois i noies; es van crear les missions
pedagògiques -com a reforç de les escoles rurals per arribar a zones
més allunyades-; es va enriquir la formació dels mestres, i es va fomentar
l'ensenyament actiu i crític, laic i en català, aplicant-hi les
metodologies més renovadores que venien d'Europa. Aquest quadern didàctic
ha estat elaborat pel professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès
i s'hi han afegit tot un seguit de fotografies i documents inèdits, per tal
que el professorat pugui treballar aquest tema a l'aula.
|
|
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada