Trinxeres: La guerra al Pirineu, la Batalla de l'Ebre, Barcelona, Retirada.

Primer capítol de la sèrie.





El recorregut avança des de Tremp a Camarasa, i fins a Balaguer. L'equip visitarà la Tomba del Soldat, que homenatja els soldats anònims morts a la guerra. A més d'explicar l'ocupació franquista a Balaguer i la posterior batalla, el programa descobrirà l'ofensiva republicana pel control del cap del Pont i com va ser aturada pels bombardejos de l'aviació franquista. Durant aquest itinerari, l'equip del programa coneix Francesc Comavella, en Sisquet, un home de 100 anys que va lluitar a la Batalla de Belchite; Miquel Carlí, testimoni d'una de les últimes batalles aèries més destacades de la guerra a Catalunya, i els fills, néts i besnéts del soldat Joan Montserrat, que cada any es troben a l'entorn de la seva tomba, enmig del bosc a tocar de Camarasa.





En el tercer capítol, "Trinxeres" reviu la guerra a la ciutat de Lleida i rodalia, amb moments clau com l'atac aeri que va acabar amb la defensa republicana i el trencament del front a finals del 1938. A la capital del Segrià, que va ser durant molts mesos la primera línia de front i la ciutat va quedar partida en dues, el programa es farà ressò dels bombardejos contra la població civil i visitarà el turó de la Seu Vella i del cementiri, on hi ha monuments commemoratius a les víctimes. Un dels testimonis és Manel Sampedro, que en aquella època tenia nou anys i era a classe quan va sobreviure al bombardeig de Lleida, que va matar una cinquantena de nens i professors al Liceu Escolar. D'altra banda, al pont de Seròs, la família Casares ressegueix emocionada a través de cartes els llocs on va lluitar el seu avi, un soldat republicà.






Aquest és el primer dels dos capítols dedicats a la Batalla de l'Ebre, la més mortífera de la Guerra Civil Espanyola. El recorregut comença a Faió, un dels punts pels quals l'exèrcit republicà creua el riu la matinada del 25 de juliol de 1938, i avança per Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Flix. El poble de Vilalba dels Arcs va ser línia de front i a la Fatarella hi havia el gran contingent dels brigadistes internacionals i la línia de defensa republicana. A Flix, l'electroquímica va ser utilitzada per l'exèrcit republicà per fabricar explosius, per la qual cosa la població va ser permanentment bombardejada per l'aviació franquista. A Faió, enmig d'una recreació històrica de la Batalla de l'Ebre, el programa coneix Germán Visús, un home de 100 anys antibel·licista que va lluitar amb l'exèrcit franquista. També explica la seva història Dominga Clua que, sent una nena, va patir intensament la repressió franquista a Vilalba dels Arcs.






El cinquè capítol comença a Móra d'Ebre i continua pels grans escenaris de la Batalla de l`Ebre: les Camposines, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Serra de Pàndols i Miravet. A les Camposines, el programa visita el monument dedicat a tots els soldats morts a la batalla. A Corbera d'Ebre, els efectes dels bombardejos franquistes; a Gandesa, la lluita de l'exèrcit republicà per conquerir el poble, i a la Serra de Pàndols, la massacre de la Lleva del Biberó. En aquest programa, Salvador Aleman explica la dura recerca i la necessitat personal de trobar seu pare, desaparegut a l'Ebre com milers de soldats. A Corbera, Jaume Antonio parla dels bombardejos que va viure de petit, i a la Serra de Pa?ndols, supervivents de la Lleva del Biberó recorden el drama que hi van viure quan tenien només 17 i 18 anys.






És l'últim capítol que recorre l'últim front de la Guerra Civil a Catalunya, però no l`últim de la sèrie. Comença a Tortosa, una ciutat on van caure més bombes que a Gernika. Uns fets que va narrar Ernest Hemingway com a corresponsal de guerra. De Tortosa, el recorregut avança cap a la Sénia, on hi havia un aeròdrom republicà que va passar a mans franquistes; les Cases d'Alcanar, Amposta i Deltebre. A la Sénia, Antonio Zaragoza relata com els soldats alemanys aliats de Franco van transformar la vida al poble. I a Deltebre, Francesc Pons, en Cisco, explica la mort de la seva mare en un bombardeig. Ell tenia 11 mesos, la mare el duia a coll i es va poder salvar.





El 19 de juliol del 1936, un dia més tard que a la resta de l'Estat, el cop militar contra la República arriba a Barcelona. Les forces lleials a la Generalitat i les milícies populars aturen els colpistes després de dos dies de combats al carrer, però comencen tres anys de guerra a una ciutat que pateix la violència revolucionària, els bombardejos indiscriminats de l'aviació feixista sobre la població civil, la misèria i, amb l'ocupació franquista el gener de 1939, la repressió del nou règim. En el recorregut per la ciutat, l'equip de "Trinxeres" coneix Antoni Cánovas, de 96 anys, que quan en tenia 16 va agafar el fusell per impedir l'aixecament militar franquista a Barcelona; Harmonia Sales, que d'adolescent va viure els bombardejos, i Rosa Dryja, filla d'un brigadista eslovac que mai va arribar a conèixer.






El 15 de gener del 1939, les tropes franquistes van ocupar Tarragona, i el 29 de gener, Barcelona. Mig milió de persones, ciutadans i soldats republicans van fugir cap a França pels Pirineus, camí d'un exili que, en molts casos, serà etern. El recorregut surt de Barcelona i segueix per Osona i el Ripollès fins a Camprodon, per on van marxar 100.000 persones. El programa creua la frontera pel Coll d'Ares i continua per Prats de Molló, Ceret, Perpinyà i Argelers, on hi va haver un dels camps de concentració més importants del sud de França. A tocar de Manlleu, el nét d'un soldat republicà explica la història del seu avi, Joan Gesa, mort en combat mentre el seu batalló intentava frenar l'avanç franquista per permetre la retirada de milers de persones. A Camprodon, al Museu de la Retirada, hi ha centenars de peces històriques trobades a la muntanya per dos veïns apassionats per la història que permeten entendre què va passar aquell dur hivern en aquelles muntanyes. I a la platja d'Argelers, els tres integrants de "Trinxeres" troben Marcel Ferrer, que va arribar a Argelers amb 17 anys i explica el drama dels refugiats catalans als camps de concentració francesos