Em veig obligat com a net d'en Jaume Grau a aclarir unes coses que es veu que la periodista del diari desconeix.
"Home ruïnes" és la versió catalana de les memòries de l'avi i va sortir l'any 2023 en una molt bona edició com ja hom explica més avall, a la notícia.
És la versió catalana del llibre de memòries "Ulysse dans la boue", que va sortir a Perpinyà en francès l'abril del 2014. És el llibres amb escrits de l'avi seleccionat, desencriptats i traduïts del català o del castellà per Marie-Hélène Meléndez. Es basa en escrits de l'avi entre el 1939 i el 1945 escrits a mà, amb mitjans molt escassos i una gran tenacitat. En aquesta empresa vaig ajudar molt MH Meléndez a l'hora d'entendre què hi posava: els escrits estaven ratats i havien sobreviscut a Toulouse fins a l'any 1960 i a València del 60 ençà. Que quedin clares la feinada de MH i l'ajuda meva.
Sobre aquest llibre es va escriure la traducció/versió en esperanto, que es va publicar el 2018, feta per Miguel Fernández i sobre la qual vaig sabia que es feia i que havia sortit. Títol: "Tagoj kaj ruinoj". Tot i que el meu avi, el meu oncle avi i el meu besavi paterns van ser esperantistes, haig de reconèixer que ni mon pare ni els meus germans no en sabem, d'esperanto.
El llibre en català (2023), la presentació del qual a la Jonquera fou fa prop de dos anys, és l'edició traduïda, eixamplada i completada per Vela i Biosca. Excel·lent treball que no hauria estat possible sense el primer text, del 2014, de MH Meléndez, presentat a la Fira del Llibre de Perpinyà de l'abril d'aquell any, a la qual vaig anar.
MH Meléndez en una presentació d'Ulysse dans la boue.
Jordi Grau i Gatell, armat amb el llibre a Perpinyà per l'abril del 2014.
Textos originals escrits per en Jaume Grau a Récébédou.
https://www.emporda.info/cultura/2025/01/23/jaume-grau-casas-veu-punyent-vida-camps-de-concentracio-ressona-museu-de-lexili-la-jonquera-113556037.html
L’escriptor i esperantista va restar internat del 1939 al 1944, anys en que va escriure una dotzena de llibres que ara s’han reunit en un volum que es presenta aquest divendres, a les sis de la tarda, al Mume.
L'escriptor Jaume Grau, en un dels camps, l'any 1944. / Foto propietat del net gran, Jordi Grau Gatell
Bram, Montoliu, Argelers, Recebedor, Neiçon, Cerelhac i Tombaboc. Tots aquests són els noms dels camps de concentració, mal dits de refugiats, on l’esperantista i escriptor Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 - València,1950) va restar internat entre els anys 1939 i 1944. Un llarg periple des que es va veure obligat a exiliar-se després de la Guerra Civil Espanyola. Als camps va sobreviure a la fam, el fred, les epidèmies i ho va fer gràcies a l’escriptura, una eina de resiliència que mai va abandonar. De fet, en sortir tenia escrits més d’una dotzena de llibres que ara s’han recollit en un de sol gràcies a l’Associació Catalana d’Esperanto i sota l’edició de Carles Vela Aulesa. 'Home en ruïnes. Relats i poemes des dels camps de la vergonya' es presenta aquest divendres, a les sis de la tarda, el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.
Tot el material d’Home en ruïnes, que ha estat seleccionat per Marie-Hélène Meléndez i traduït per Carles Biosca, copsa al detall i amb tota la cruesa allò que va viure als camps en pròpia pell i d’allò que fou testimoni. Per exemple, el capítol dedicat a Bram, titulat 'El cadàver vivent' i on va fer estada de l’1 de març de 1939 fins al 28 de juny d’aquell mateix any, l’obre així: "Era un tuberculós cadavèric. Ja a la platja d’Argelers li deien 'el cadàver vivent'". De Bram recordava com els va rebre "un temps infernal" amb pluja copiosa i un vent huracanat i, malgrat tot, ho va agrair perquè "ens oferia, després dels vint-i-tres dies passats en el caos d’Argelers, una mica d’ordre, d’assossec, de calma, de tranquil·litat".
Jaume Grau, a qui podem veure en la fotografia, captada justament en un dels camps el 1944, va ser un actiu propagador de l’esperantisme. De fet, col·laborà a la revista Kataluna Esperantisto, compilà la 'Kataluna Antologio' i va publicar tot d’obres didàctiques. També va traduir a l’esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana. En el cas de l’obra pròpia no va ser a temps de publicar-la. Primer, a causa de la postguerra, que va viure a Tolosa i València, i, segon, per la seva mort sobtada a 54 anys. Ara es publica aquesta edició en català, després d’una primera edició en francès i esperanto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada