https://censvictimesguerraifranquismepv.org/
Aneu a la pàgina si en voleu informació.
https://app.censvictimesguerraifranquismepv.org/
El Cens de Víctimes, una eina d’informació en creixement
Encara que per regla general, quan escoltem o llegim vocables com a “repressió”, “víctimes”, “franquisme”, automàticament pensem en els milers i milers d’executats i els més milers d’empresonats i exiliats després de la guerra civil, parlar de víctimes de la repressió implica molt més.
Com es diu en la LLEI 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, “el colp d’estat militar del 18 de juliol de 1936 contra el govern legítim de la Segona República va donar pas a una llarga i cruenta guerra civil que en totes dues rereguardes es va traduir en un esclat de violència que va costar la vida a milers de persones; una vegada finalitzada la guerra, la repressió institucionalitzada pels vencedors va continuar durant una prolongada dictadura”. I com continua dient la mateixa llei, “La grandesa de la democràcia és que, a diferència dels règims totalitaris, és capaç de reconéixer la dignitat de totes les víctimes enfront de la intolerància, més enllà de les opcions personals, ideològiques o de consciència de cadascun. En aquest sentit cap un reconeixement a totes les víctimes de la violència política”, és a dir, les víctimes del franquisme, però també les de la violència política incontrolada en la rereguarda republicana, amb la finalitat que els supervivents, els seus amics i familiars, en suma, la societat sencera, siga coneixedora de l’ocorregut i se senta reconeguda d’una manera justa.
Aquesta llei apel·la al reconeixement i a la restitució per a tots els valencians i valencianes que van patir la il·legitimitat dels consells de guerra, dels tribunals de responsabilitats polítiques, del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme o el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) entre altres, però també ho fa amb tots aquells que van patir l’actuació dels anomenats “incontrolats” durant els primers mesos del conflicte, o dels tribunals populars que, integrats per elements de partits i sindicats, aliens completament al món de la judicatura i de les lleis, van intentar donar un caire legalista a qui no deixava de ser una massacre: reconeixement de la injustícia de les condemnes, de les sancions i de qualsevol altra forma de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques, de gènere, d’orientació sexual o de creença religiosa.
Des del punt de vista cronològic, és parlar d’un període de temps que abasta des del moment mateix de la fracassada revolta de juliol de 1936 (fracàs transformat en una cruenta guerra), i que va molt més enllà de la immediata postguerra, fins a la mort del dictador –en el llit, malalt, vell, trenta-sis anys després de finalitzada aqueixa guerra que va donar base i cos a aqueix franquisme i aqueixa repressió–, i l’entrada en vigor de la Constitució espanyola de 1978 (de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en el nostre cas) després de la truculenta transició i el “tot lligat i ben lligat”.
La Llei 14/2017 de 10 de novembre, en el Títol I es refereix al dret de les víctimes a la veritat, dret que implica, entre moltes altres coses, l’obligació i el compromís de les institucions públiques de procurar la identificació de les víctimes a través d’un cens d’aquestes, i un procés d’identificació de les desaparegudes. Per això, la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, ha de confeccionar un cens de víctimes en el territori de l’actual Comunitat Valenciana, al qual s’incorporaran els valencians i valencianes d’origen que van morir fora d’aquest, en defensa de la llibertat, la justícia social i la democràcia, en qualsevol circumstància vinculada a l’exili i al desplaçament forçat, fent referència expressa als morts en els camps de concentració nazis.
La magnitud del vocable i del qual representa el converteix en un projecte obert, en el qual s’aniran inserint progressivament aquells casos que es vagen coneixent després de la consulta de nous arxius, investigacions, etc. en cadascuna de les facetes del fenomen repressiu; insercions, correccions o eliminacions, que de tot pot haver-hi. El lapse de temps de què disposa l’equip encarregat de l’elaboració del cens de víctimes, comporta la necessitat de limitar-se a algunes d’aqueixes facetes que apareixen en l’ampli ventall, i centrar-se i reiterar en alguns punts que ens són més coneguts, deixant “els altres” per a després, per a una altra ocasió…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada