La Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre per a Descontrol Editorial des de la ploma de Gemma Masip Bonet que ens conta el periple vital d´un jovecatalà defensor dels valors de la república que acabà a un camp de concentració nazi.
Allò que ens conta el llibre de la editorial:
El llibre explica la història d'un jove republicà català que va lluitar a la batalla de l'Ebre i que més tard va anar a treballara Alemanya sense saber que li tocaria pagar el deute que el règim franquista havia contret amb l'Alemanya nazi. Va sertancat en un camp de concentració i condemnat a treballs forçats. Se'n va sortir de miracle.
L´autora narra i s´endinsa dins de la vida i l´aventura del seu pare, Manel masip : un obrer català que va viure en primera persona els esdeveniments europeus més crucials del segle XX. Als 16 anys Masip es va allistar com a voluntari per anara defensar la República. Va ser ferit al front de l’Ebre. Un cop finalitzada la guerra, i cansat de no trobar feina, se n’anà atreballar a Alemanya. Ignorava, però, que en realitat acabaria treballant per al règim de Hitler.
Aquest llibre ha estat posible gràcies a que en Manel Massip va deixar escrites les seves memòries i aquestes, desprésde la seva mort, van ésser trobades pels seus fills i, a leshores, van descobir al seu pare.
Cazarabet conversa amb Gemma Masip Bonet:
-Gemma, com ha sigut mirar arrere i recorre el periple vital del teu pare?
-Emocionalment fort, doncs et poses en contacte amb la relació que tenia ambel pare i me n’adonava de la vida tan dura que li va tocar viure i com es vaesforçar perquè nosaltres, els fills, tinguessim una vida més planera.
-Has descobert coses o trets que no sabies?
-No, perquè era una persona molt transparent i no amagava res. Potser la por que va passar i que li produïa el rememorar-ho i que a mi se’m feia extranyperquè veia el pare com un home fort, optimista i sense por a res.
-Com va ésser descubrir les memòries que va deixar escrites ell i què et va fertirar endavant i escriure aquest llibre, De Gandesa a Grossbeeren?
-De fet el pare, quan erem petits, sempre ens explicava les seves aventures,però nosaltres les preniem com una peli i no n’erem gens conscients de que el que ens estava explicant era real. Després al fer-te gran t’adones que de peli res, que darreraaquelles “aventures” hi havia molt patiment.
-Gandesa fou un poble protagonista de la guerra española, un poble protagonista de la Batalla de l´Ebre i això encara es recorda en aquelles terres i territori. Què ens potsdir des de la perspectiva d´allò que va deixar en memòria el teu pare o que, a lo millor, vos podía contar?
-Precissament el dia 27 d’aquest mes vaig anar a presentar el llibre al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) de Gandesa dins els actes de commemoració de la Batalla del’Ebre. El títol del llibre porta el nom d’aquesta población perquè precisamente en aquestes terres va ser on el van ferir quan participava a la Batalla de l’Ebre lluitant a favor de la República. El que vam trobar en els manuscrits i que no ens va explicar, és una experiència de joventut (adolescente) molt traumàtica i difícil de païr, tot i que era moltconsciente perquè lluitava.
-Com de idealista era el teu pare?. Li recordes a ells trets idealistes?
-Sí, havia sigut molt idealista, era una persona de classe obrera que va descubrir tot un món perquè a Sants, el barri on vivia, hi havia un moviment obrer que havia treballatmolt per aconseguir millores per les classes populars i ell estava convençut i era fidel a aquestes idees. També defensava molt la República, sempre deia que havia fet molt,escoles gratuïtes i de qualitat per a tothom i això ho repetia constantment, però li feia molta por que els fills ens envoliquessim en política doncs havia viscut una repressió tansagnant que tenia molta por.
-Tot l´ ideal , com a persona, li va fer anar de voluntari per Defensar la República a la batalla de l´Ebre?
-L’ideal que ell tenia el va veure reflexat amb el que la República feia per millorar lescondicions de la classe treballadora i això va ser el que va fer que s’allisté voluntari.
-Ell defensava la República per moltes coses, però sobretot perquè va estudiar a una escolade la Repúiblica, no?; què en spots dir?
-Sempre explicava que va poder anar a escola gràcies a que la República havia fet escoles per a tothom i això ho valorava molt. Van ser pocs anys, els que va poder anar a escola, però livan inculcar uns valors que no va oblidar mai. Deia: “Els mestres eren persones rectes, peròmolt cuidadores i ensenyaven sense castigar…”
-Va resultar ferit a aquesta batalla. Com van ésser els últims dies d´aquesta guerra per alteu pare?
-El 18 d’agost el van enviar a portar un missatge a l’altra punta de la trinxera. A la tornada les tropes franquistes havien trencat el front i dividit l’exercit republicà. Es va trobar almig, davant tenia les tropes franquistas i al darrera les republicanes, hi havia un gran desordre, es va quedar arrecerat en un marge esperant ordres i ja no es va adonar de resmés, la metralla d’una bomba el va ferir.
-Allò que em sorprén és d´on trau forces per anar a buscar treaball a la gola del llop…què vos contava ell d´aquella decissió que el va fer viure un infern al Camp deGrossbeeren?
-La, gana, la misèria i la impotència que devien sentir la gent a l’acabar la guerra va portar a més de 10.000 homes a Alemanya. Tots buscaven alguna solució per tirar la famíliaendavant i es van creure les promeses que el govern a través del Sindicat anunciava. Van caure en una trampa, el govern va utilitzar aquests homes per pagar el deute de guerra que Franco havia contrete amb el govern Alemany, gràcies al qual, va guanyar la guerra.
-Què és allò que més contaba, després, el teu pare?
-El que va veure i viure a Alemanya el va impactar molt. Jo crec que no es va poder treure mai del cap les imatges de les fileres de jueus i de presoners que veia a les estacionsdel tren ni el que va viure en el camp de concentración. Anar a enterrar companys del camp a la fossa comuna que no sabia de què morien. Això ho repetia molt.
-Gemma, com va ésser el procés de documentació, consultar arxius, hemeroteques,bibliografies…?
-Tot va començar per un viatge a Berlin que vam fer amb el meu germà, de la mateixa manera que el pare ho explicava en les seves memòries i per trobar els escenaris on ell va viure. A partir d’això tot va anar rodat, una cosa va portar l’altra. El meu gendre, que és arxiver i historiador va remenar molt pels arxius de Berlin on va trobar força documentación quem’anava portant. Jo vaig llegir moltíssimes històries d’homes i dones que van viure situacionssemblants, vaig consultar dades a diferents museus (CEBE de Gandesa) més tots els papersque teniem del pare, consultes a alguna hemeroteca, etc. Fins que va anar quadrant tot. Van ser molts anys de recerca.
-I com va anar el procés de ordenar-ho tot i fer o duur a terme la metodología de treballque ha donat a terme aquest treball?
-Tenia totes les dades ordenades i calssificades i vaig començar a escriure la història, peròquan la vaig tenir tota feta, la vaig llançar a la paperera, no tenia qualitat literària. Així que emvaig matricular a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i allà vaig aprendre a donar forma a la història. Jo tenia clar que no volia fer un llibre de memòries, jo volia explicar lahistòria amb la visió d’ara, des de la mirada de les persones que vivim ara, com veiem ara totel que va passar en aquells anys. No sé si ho he aconseguit, sé que la meva pretensió era gran. El meu missatge és que cal explicar aquestes històries per veure si n’aprenem i contribuir a que no torni a passar mai més coses com aquestes. Malauradament, estavaescrivint aquestes paraules, quan va esclatar el problema dels refugiats de Síria i altres llocs. N’aprendrem mai?
-Amiga Gemma com et sents com a part indirect de la història al davant del resultat final que és donar a conéixer la historia del teu pare?- Com ha estat aquesta mena d´aventura de ficar-te a escriure una historia?
-M’he sentit molt bé escrivint això, com el nen o nena que dilluns arriba a l’escola amb tots els deures fets. Era un deute que tenia amb el meu pare i els homes que com ellvan ser tan mal tractats i després ignorats.
L’aventura ha estat tan gratificant que n’he començat una de nova, un nou repte.
23878 De Gandesa a Grossbeeren. Gemma Masip Bonet110 páginas 21 x 14 cms.
10,00 euros
Descontrol
El llibre explica la història d'un jove republicà català que va lluitar a la batalla de l'Ebre i que més tard va anar a treballara Alemanya sense saber que li tocaria pagar el deute que el règim franquista havia contret amb l'Alemanya nazi. Va sertancat en un camp de concentració i condemnat a treballs forçats. Se'n va sortir de miracle.
La Gemma Masip, l'autora de la novela, és també la filla del protagonista. Massip ha refet la història del seu pare a partirdels escrits que va deixar annotats en el seu diari personal. Ha calgut molt de temps per completar espais on no hi haviainformació, ja que els capítols de la detenció i l'internament al Camp de Concentració mai van ser escrits per l'angoixaque suposava reviure aquells moments. L'autora va refer les passes del seu pare, viatjant en tren a Alemania perrecórrer fisicament els espais que es relataven al diari.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada