La diputada socialista Mercedes Caballero critica l’“ímpetu” del president valencià “a defensar la derogació de les polítiques de memòria”
La memòria democràtica ha desaparegut de l’organigrama de la Generalitat Valenciana. Després de l’aprovació de la denominada ‘Llei de concòrdia’ i de l’eixida de Vox de l’executiu autonòmic, l’organigrama de Presidència retira la competència de memòria democràtica a la Direcció General de Transparència i Participació, que encapçala José Salvador Tárrega. Així doncs, la directora general de Justícia i Autogovern, María José Adalid Hinarejos, ha assumit des del seu nomenament el 12 de juliol passat el discret negociat de “concòrdia” entre les seues funcions, tal com indica el portal de transparència Gva Oberta.
La ‘Llei de concòrdia’, criticada per les universitats públiques i pel Consell Valencià de Cultura, es va aprovar el 10 de juliol passat amb els vots del PP i Vox en les Corts Valencianes, poc abans que el partit de Santiago Abascal abandonara els executius autonòmics. Mazón va al·legar que el polèmic text va nàixer del “diàleg” amb Vox, però formava part del programa electoral del PP valencià.
Encara que va rebaixar un milió d’euros els fons per a exhumació de fosses del franquisme, els primers pressupostos autonòmics de Carlos Mazón, pactats amb Vox, van mantindre part de les polítiques de memòria democràtica de l’executiu anterior del Pacte del Botànic. Els pressupostos van incloure el finançament per a la identificació genètica de les víctimes del franquisme destinat a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), encarregada del banc d’ADN, i les actuacions d’obertura de fosses per part d’ajuntaments, mancomunitats i associacions sense ànim de lucre.
Amb la desaparició del negociat de l’organigrama de la Generalitat, el finançament dels processos d’exhumació corre el risc de quedar en l’aire, tal com advertien les associacions memorialistes durant la tramitació de la ‘Llei de concòrdia’. En paral·lel, la Diputació de València, governada pel PP i Ens Uneix, assumeix el finançament de les exhumacions.
El PP, “còmode” amb les polítiques de Vox
La diputada autonòmica Mercedes Caballero, responsable de Memòria Democràtica del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, lamenta que Mazón mantinga en matèria de memòria democràtica “el pacte amb l’extrema dreta amb Vox”.
“Durant aquest primer any, el PP ha utilitzat com a excusa aquest pacte amb Vox per a defensar la mal anomenada ‘Llei de concòrdia’ i la veritat és que des del PSPV sempre, durant tota la tramitació de la llei, hem denunciat que no sols el PP de Mazón se sentia còmode en aquest escenari, sinó que posava tot el seu ímpetu a defensar la derogació de les polítiques de memòria”, recorda Caballero.
La diputada del PSPV-PSOE destaca la desaparició de la memòria democràtica del Reglament Orgànic i Funcional (ROF) de la Generalitat Valenciana. “Amb la crisi del Consell del juliol passat i la remodelació de competències, Mazón s’ha després de totes les polítiques de memòria democràtica que fins a aquest moment depenien directament de Presidència i en cap moment apareix en el ROF de la Generalitat el terme ‘memòria democràtica’ o ‘qualitat democràtica’”, afig la parlamentària socialista.
Mercedes Caballero recorda que la mateixa ‘Llei de concòrdia’ enquadrava les polítiques de memòria democràtica en Presidència, de la qual “han desaparegut totalment de les seues competències”. Què li passa a Mazón amb les polítiques de veritat, justícia i reparació? És també ell un dels orgullosos nets dels que van guanyar la guerra, com va dir l’exvicepresident [de Vox], Vicente Barrera?“, es pregunta Caballero.
La diputada socialista sosté que, malgrat l’eixida del partit ultra de l’executiu autonòmic, “Mazón manté hui les polítiques de l’extrema dreta”. “Ha traslladat a Justícia i Interior un epígraf denominat ‘Concòrdia’ en què no s’especifica res amb les polítiques actives de protecció de la memòria”, conclou Caballero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada