Membre de la Federació Internacional de Resistents
L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA RATIFICA
L'ARXIU DE LA QUERELLA PRESENTADA PER CARLES VALLEJO
PER TORTURES DURANT EL FRANQUISME
Barcelona, 10 de febrer de 2025
L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat l'arxiu de la querella interposada per Carles Vallejo, per les tortures que el sindicalista va patir l’any 1970 a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43 a mans de la Brigada Político-Social.
La decisió serà recorreguda i s'estudien les vies internacionals per denunciar que l'Estat espanyol està desestimant totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme.
La resolució es basa en els arguments habitualment esgrimits en els arxius de querelles per crims del Franquisme: la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment dels fets no existia com a tal el delicte de crims de lesa humanitat. En aquest cas, però, es destaca que la resolució de la Secció 8ª de l'Audiència Provincial de Barcelona coincideix amb el text presentat per l’equip jurídic d’Irídia pel què fa a la inaplicabilitat de la Llei d’Amnistia de 1977, tot i que en base a arguments diferents. L'Audiència Provincial considera que és un requisit imprescindible per a l'aplicació de la Llei d'Amnistia la prèvia declaració de responsabilitat penal d'una persona en concret i per un delicte en concret; l’equip jurídic d’Irídia remarca la seva inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas, pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal”.
Resulta inadmissible aquest nou arxivament, que se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del Franquisme”. La dinàmica judicial de no reconèixer els crims de lesa humanitat “ens obliga com a societat civil a mantenir viva la memòria democràtica i exigir la tan necessària reparació a les víctimes. Només així, amb memòria, veritat i justícia es podrà avançar en la construcció d'una veritable societat democràtica”.
El recurs a la decisió de l'Audiència -que ha tardat un any en emetre una resolució al respecte-, es presentarà argumentant que la gravetat dels fets requereix una resposta judicial que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional. Aquests estàndards estableixen que és essencial abordar els crims del passat a través de l'accés a la justícia i l'assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no-repetició. Cap d'aquests drets s'està acomplint i els arxius de les querelles afecten directament les víctimes i les persones represaliades en el seu procés de reparació, tot perpetuant-se la impunitat.
Els tribunals de l'Estat espanyol segueixen arxivant sistemàticament les querelles per crims de lesa humanitat durant el Franquisme. Això malgrat que, recentment, també la Fiscalia, d'acord amb el criteri de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, s'ha sumat als arguments de les acusacions particulars. En el cas de la querella de Carles Vallejo, el Ministeri Fiscal va posicionar-se a favor d’admetre-la a tràmit i va assenyalar “l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a veritat i a la reparació de les víctimes”. També la Generalitat de Catalunya es va personar com a acusació popular en aquest cas.
La querella de Carles Vallejo és la primera de l'Estat espanyol presentada després de l’entrada en vigor de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica (LMD), segons la qual, s’hauria de “garantir la tutela judicial en els procediments encaminats a l’obtenció d’una declaració judicial sobre la realitat i les circumstàncies de fets passats determinats relacionats amb les víctimes”. Tot i que la LMD assenyali com a fonamental el dret a l'accés a la justícia per part de les víctimes, totes les querelles presentades en aquest marc legislatiu, han acabat arxivades, perpetuant així la impunitat dels crims del Franquisme. Els fets denunciats a la querella s’ubiquen a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43, centre de la repressió franquista a Barcelona que, des de fa dècades, les entitats memorialistes i de drets humans exigeixen que es converteixi en un centre de memòria i d’interpretació de la tortura.
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
(Castellano)
Membre de la Federació Internacional de Resistents
LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA RATIFICA
EL ARCHIVO DE LA QUERELLA PRESENTADA POR CARLOS VALLEJO
POR TORTURAS DURANTE EL FRANQUISMO
Barcelona, 10 de febrero de 2025
La Audiencia Provincial de Barcelona ha confirmado el archivo de la querella interpuesta por Carles Vallejo, por las torturas que el sindicalista sufrió en 1970 en la Jefatura Superior de Policía de Via Laietana 43 a manos de la Brigada Político-Social.
Se presentara recurso a la decisión de la Audiencia Provincial y se estudian las vías internacionales para denunciar que el Estado español está desestimando todas las querellas por crímenes de lesa humanidad durante el franquismo.
La resolución se basa en los argumentos habitualmente esgrimidos en los archivos de querellas por crímenes del Franquismo: la prescripción de los delitos y el principio de legalidad e irretroactividad de las normas penales, según el cual en el momento de los hechos no existía como tal el delito de crímenes de lesa humanidad. Sin embargo, en este caso se destaca que la resolución de la Sección 8ª de la Audiencia Provincial de Barcelona coincide con el texto presentado por el equipo jurídico de Irídia en cuanto a la inaplicabilidad de la Ley de Amnistía de 1977, aunque en base a argumentos diferentes. La Audiencia Provincial considera que es un requisito imprescindible para la aplicación de la Ley de Amnistía la previa declaración de responsabilidad penal de una persona en concreto y por un delito en concreto; el equipo jurídico de Irídia remarca su inaplicabilidad porque los crímenes de lesa humanidad, de acuerdo con la normativa internacional de derechos humanos, no son amnistiables y, además, en ningún caso, puede suponer un obstáculo para iniciar una investigación penal”.
Resulta inadmisible este nuevo archivo, que se suma a una dinámica, ya no sólo de no reparación, sino de no reconocimiento de las víctimas del Franquismo”. La dinámica judicial de no reconocer los crímenes de lesa humanidad “nos obliga como sociedad civil a mantener viva la memoria democrática y exigir la tan necesaria reparación a las víctimas. Sólo así, con memoria, verdad y justicia, se podrá avanzar en la construcción de una verdadera sociedad democrática”.
El recurso a la decisión de la Audiencia -que ha tardado un año en emitir una resolución al respecto-, se presentará argumentando que la gravedad de los hechos requiere una respuesta judicial que cumpla con los estándares internacionales de justicia transicional. Estos estándares establecen que es esencial abordar los crímenes del pasado a través del acceso a la justicia y la consecución de la verdad, la reparación y las garantías de no repetición. Ninguno de estos derechos se está cumpliendo y los archivos de las querellas afectan directamente a las víctimas y personas represaliadas en su proceso de reparación, perpetuándose la impunidad.
Los tribunales del Estado español siguen archivando sistemáticamente las querellas por crímenes de lesa humanidad durante el Franquismo. Esto pese a que, recientemente, también la Fiscalía, de acuerdo con el criterio de la Fiscalía de Derechos Humanos y Memoria Democrática, se ha sumado a los argumentos de las acusaciones particulares. En el caso de la querella de Carlos Vallejo, el Ministerio Fiscal se posicionó a favor de admitirla a trámite y señaló "la obligación de garantizar no sólo el derecho a la justicia, sino también el derecho a verdad ya la reparación de las víctimas". También la Generalitat de Catalunya se personó como acusación popular en ese caso.
La querella de Carlos Vallejo es la primera del Estado español presentada tras la entrada en vigor de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática (LMD), según la cual, debería “garantizarse la tutela judicial en los procedimientos encaminados a la obtención de una declaración judicial. Aunque la LMD señale como fundamental el derecho al acceso a la justicia por parte de las víctimas, todas las querellas presentadas en este marco legislativo han terminado archivadas, perpetuando así la impunidad de los crímenes del Franquismo. Los hechos denunciados en la querella se ubican en la Jefatura Superior de Policía de Via Laietana 43, centro de la represión franquista en Barcelona que, desde hace décadas, las entidades memorialistas y de derechos humanos exigen que se convierta en un centro de memoria y de interpretación de la tortura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada