En anys de guerra va intentar conjugar compromís social i principis humanitaris, pagant amb presó i desgast personal la seua lleialtat a la República i als seus veïns
JOSÉ LUIS LURI
Entre el setembre del 1936 i el març del 1939, anys de guerra, Joaquín Tur Querol va mantindre l’Alcaldia de l’Ajuntament de Calp amb mitjans exigus. L’eixida de carrabiners i guàrdies va deixar la costa exposada a la vigilància aèria i al bloqueig naval procedent de les Balears; a l’interior, la sequera i la ruptura dels circuits comercials van imposar racionaments i van obligar a buscar queviures fora de la comarca. El consistori va rebre un flux constant de refugiats, va redistribuir terres abandonades per assegurar la mà d’obra local i va sostindre els serveis municipals amb personal mobilitzat i un pressupost minvant. Tur, a més, va expedir salconduits que van evitar detencions arbitràries de subjectes de dretes, mèrit reconegut al seu expedient de postguerra encara que no va evitar la seua condemna a 20 anys.
Hallándose esta población completamente indefensa por la total carencia de fuerzas armadas, por estar todas desplazadas en el frente; las constantes visitas de aviones enemigos inspeccionando el magnífico puerto estratégico que ofrece el Peñón de Ifach; el aislamiento en que se encuentra la población, sin más medios de comunicación que una estación telegráfica unipersonal y limitada, y las grandes posibilidades de un desembarco en estas solitarias playas por la ausencia de los carabineros, esta Junta municipal por unanimidad acuerda recabar de los poderes públicos la inmediata instalación de un hilo telefónico empalmado en Altea, por ser más directo a la capital, con el fin de comunicar urgentemente el menor asomo de peligro. Joaquín Tur Querol, alcalde de Calp. 20 d’octubre del 1936.
La falta de queviures i productes de primera necessitat, la sequera i el deficient abastament d’aigua potable, el creixent nombre d’evacuats i refugiats a la vila i els allistaments —que deixaven les famílies sense mitjans de subsistència ni força laboral— van anar configurant un panorama al qual es va afegir el temor constant que generaven les amenaces bèl·liques per mar i desesperació sostinguda, van portar al desgast personal de Joaquín Tur, a l’esgotament i, finalment, a la inacció d’una corporació revolucionària que a penes va resistir la seua responsabilitat fins als darrers dies de la guerra.
Joaquín Tur Querol, Joaquín del Cura, va nàixer a Calp el 6 de gener de 1891. Fill de llauradors de la partida de la Cometa, va ajudar primer a les labors del camp i, més tard, es va dedicar al mar com a mecànic naval i comerciant de peix fresc. El 7 de gener de 1920 es va casar a Calp amb Francisca Bañuls Crespo, amb qui va tindre un fill.
Recreación IA de Joaquín Tur Querol. Font: l’autor.
Joaquín Tur, en la seua joventut. Membret de la seua empresa de comerç de fruites i verdures. Anys 30. Font: arxiu familiar.
Home moderat, de conviccions religioses i amant de la lectura i l’escriptura, prompte va ampliar els horitzons al comerç de fruites i verdures per diverses regions d’Espanya, especialment amb gèneres procedents d’Almeria i Motril. La proclamació de la Segona República el va sorprendre a Palma de Mallorca, on residia com a proveïdor de la Societat Col·lectiva Importadora i Exportadora de Comerciants.
La documentació conservada a l’Arxiu Històric de Defensa confirma que el 1931 es va afiliar a la UGT i que, ja de tornada a Calp, va presidir l’executiva local del sindicat. El seu ingrés al Partit Socialista Obrer Espanyol no es formalitzaria fins al 1938. Després de la victòria del Front Popular a les eleccions a Corts del 16 de febrer de 1936, va ser nomenat gestor de l’Ajuntament de Calp i, després de la destitució d’aquella gestora, va entrar en la Junta Municipal Proletària en representació del seu sindicat, mentre l’Alcaldia l’ocupava Joaquín Ivars Bañuls, El Pintor.
El 29 de setembre de 1936 Tur va accedir a l’alcaldia-presidència del Consell Municipal, càrrec que va exercir fins al 30 de març de 1939. Amb la seua arribada es va reorganitzar la representació del Front Popular i van ingressar Domingo Crespo Mengual (Esquerra Republicana) i Vicente Mut Barber (UGT). Com a màxim responsable de la Junta Municipal va signar diverses actes de confiscació de finques, que es van repartir entre obrers per a la seua explotació.
La seua detenció es va produir el 12 de maig del 1939 “per ser element de significació marxista”, després d’una denúncia de la Falange local. Traslladat a la presó d’Alacant, es va iniciar contra ell el procés sumaríssim d’urgència núm. 1268 el 14 de febrer del 1940, i se li va imputar la pertinença a la Junta Municipal Proletària, l’alcaldia i la tresoreria municipals, així com la signatura de rebuts amb “peticions il·legals”. Després de la seua detenció, va rebre nombrosos avals d’individus de dretes, testimonis que van defensar la seua conducta irreprotxable i la seua tasca humanitària durant els llargs mesos de necessitat i conflicte.
Recreació IA de Joaquín Tur Querol. Font: l’autor.
A l’esquerra, aval de l’alcalde franquista de Calp, Miguel Femenía Baydal, on destaca la “conducta moral immillorable” de Tur. A la dreta, document signat per cinc dones calpines a favor de l’alcalde republicà. Font: consell de guerra.
L’Arxiu de Salamanca conserva, a més, una fitxa que el registra com a maçó, encara que aquesta acusació no es va arribar a plasmar en càrrecs formals per falta de proves. En la nostra opinió, Tur mai no va pertànyer a aquesta institució.
El Consell de Guerra permanent, presidit pel comandant Recio Andreu, va dictar sentència a Alacant el 18 de maig de 1940. El tribunal va donar per provades les seues filiacions i càrrecs entre el 1931 i el 1939, però va reconèixer que la seua actuació “va estar sempre encaminada, aconseguint-lo en gran part, a afavorir-lo en gran part, a afavorir-lo. També ho va absoldre de qualsevol implicació als assassinats del secretari municipal Francisco Zaragoza Tur i del propietari Miguel Roselló Ivars, perpetrats una setmana abans del seu accés a l’alcaldia:
Antes de ser Presidente-Alcalde y, al tener conocimiento de la presencia en Calpe de varios milicianos forasteros que trataban de detener a un gran grupo de elementos de orden, y enterado de que el Alcalde no se encontraba en la localidad, se erigió en tal y, con el decidido propósito de evitarlo, marchó a Telégrafos a comunicarlo al Gobernador pidiéndole fuerzas. […] Aunque le exhibieron un escrito de la Comarcal de Gandía de Milicias autorizándoles para la detención de quince o veinte personas, el procesado se opuso por todos los medios a detenciones. Lo que no pudo evitar al día siguiente […] fue que se llevaran al Sr. Zaragoza Tur y a D. Miguel Roselló Ivars, que resultaron asesinados.
Tot i això, se’l va condemnar a vint anys de reclusió menor per “adhesió a la rebel·lió”, amb interdicció civil i inhabilitació absoluta durant la condemna. Diversos documents el citen com a Tur Terol. Després de descomptar la presó preventiva, va complir pena a Alacant fins a obtindre la llibertat el 1945.
De tornada a Calp, va reprendre la seua activitat comercial i va arribar a ser -ironies del destí- important proveïdor de moniatos per a l’Exèrcit d’Espanya. Els seus vincles amb Pego el van portar a obrir un magatzem agrícola al carrer San Luis d’aquella localitat. Va morir el 1953, en ple viatge de negocis entre Almeria i Calp, tancant així la trajectòria d’un home que, entre guerra i postguerra, va intentar conjugar compromís social i principis humanitaris, pagant amb presó i desgast personal la lleialtat a la República i als seus veïns.
Tur Querol, segon dret per l’esquerra., davant del seu magatzem de Pego amb alguns treballadors. Font: arxiu familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada