divendres, 21 de juliol de 2017

Tras la publicación en francés de Ulysse dans la boue en 2014, sale Tagoj kaj ruinoj, la traducción al esperanto del libro de memorias de los campos de concentración franceses de mi abuelo Jaume Grau Casas.





https://www.todostuslibros.com/libros/tagoj-kaj-ruinoj_978-84-697-3015-7

https://www.libreriaproteo.com/libro/ver/id/1941401/titulo/tagoj-kaj-ruinoj.html

https://www.libreriarayuela.com/libro/tagoj-kaj-ruinoj_1142816


http://www.marenostrumedition.com/index.php?p=livre&id=113&PHPSESSID=cc0dacc0c5245144ee56d03111da3a7d


Cliquez pour agrandir
Ulysse dans la boue

Jaume Grau
isbn : 978-2-36391-023-3, 580 pages
30.00 €

VIENT DE PARAITRE
C’est un écho des camps français qui nous parvient avec ces feuillets que Jaume Grau a rédigés de 1939 jusqu’en 1944. Des camps qui enferment tout d’abord les in-utiles : mutilés, blessés, gueules cassées de la Guerre d’Espagne, suivis bientôt d’autres in-désirables : Gitans, puis Allemands, Polonais, Russes, Hongrois, Italiens, Grecs et Belges, juifs pour la plupart. Jaume Grau va inlassablement écrire, sur des bouts de papier recyclés, durant les cinq ans de sa détention et dresser le portrait de la société des camps. L’auteur, à la santé fragile, voit son internement sur le sol français se prolonger ; il est sans cesse déplacé de camp en camp : neuf convois de trasladados le transfèreront d’Argelès à Bram, Montolieu, Récébédou, Nexon, puis du Centre surveillé pour Inaptes de Séreilhac à l’isolement du Château de Tombebouc. L’écriture est sa planche de salut. C’est dans l’incurie des camps que ses textes rédigés clandestinement nous plongent. Véritable chronique de la faim tenace, de la perte de poids, parfois fatale, ses notes éparses, articles, correspondance ou récits brefs, nous font découvrir le tragique mais aussi l’absurdité et le grotesque des situations. Maitre reconnu de l’espéranto, une pratique qui sera à son tour censurée dans les camps, c’est grâce à la reconnaissance de ses élèves qu’il survit et grâce aux réseaux de solidarité qui vont tenter d’apporter à ces hommes un peu d’humanité dans un monde qui a assurément perdu la raison.

Jaume Grau Casas - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure



Jaume Grau Casas (Barcelona2 de desembre de 1896 - València8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català.[1][2] És germà i gendre dels també esperantistes Josep Grau i Casas i Artur Domènech i Mas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jaume Grau i Casas va néixer en un ambient benestant, tot i que ell era el fill de la portera al C/Pau Claris de Barcelona. Per tant, era un nen pobre en un context burgés. Era fill de Sebastià Grau i Fageda, d'Olot. Va començar a treballar com a aprenent en un banc. Posteriorment, es guanyà la vida duent comptabilitats, traduint, escrivint o com a secretari de l'ajuntament de Sant Quintí de Mediona. També va dur la correspondència d'una fàbrica de sabates de Barcelona amb clients estrangers.
Arran els fets d'octubre i a causa de la seva activitat catalanista va estar empresonat uns mesos durant el Bienni negre (1934-1935) i també l'any 1938, quan els enfrontaments al si republicà a Barcelona. D'aquests empresonaments van néixer els Records de la presó (1934 i 1935) i els Nous records de la presó (1938), alguns textos dels quals van ser publicats a diaris de l'època.
A causa de la guerra civil el 1939 es va exiliar a França. Amb poc més de quaranta anys, va anar de camp de concentració en camp de concentració durant 5 anys, 7 mesos i 4 dies. Arribà primer al Camp d'Argelers el febrer del 1939, després a Bram, tornà a ArgelersRécébedou (Portèth de Garona), NeiçonCerelhacTombebouc (Alés e Casanava) i finalment a Tolosa de Llenguadoc on va mantenir relació amb centres esperantistes i republicans. En alguns dels camps es trobarà amb altres il·lustres esperantistes, com Eduardo Vivancos. En aquesta època, bona part de l'ajut que rep en forma de diners o llibres és enviat per amics esperantistes de diversos països, com l'aviador Ernest Archdeacon, el pedagog de Ginebra Pierre Bovet o el director de l'Associació Universal d'Esperanto Hans Jakob. També tracta als camps de concentració amb altres personalitats, com el pintor jueu alemany Hermann Lismann, l'artista andalús Helios Gómez o el poeta francès Paul Fontan, qui morirà a Neiçon el 9 de gener de 1943. Jaume Grau els dedicarà diversos escrits d'aquesta època.
Als camps de concentració compartirà vivències amb republicans espanyols i, a causa de la seva delicada salut, sovint estarà envoltat de mutilats i d'aquells que són considerats com no aptes per al treball físic. A poc a poc, anirà creixent la presència de jueus als camps, primer alemanys, però també d'altres nacionalitats, com polonesos o russos. Amb ells anirà comentant el desenvolupament de la segona guerra mundial i així anirà creixent una especial sensibilitat per les injustícies i la persecució del poble jueu en aquells anys, tal com deixa constància en alguns dels seus escrits. Per exemple, tindrà ocasió de fer conèixer als interns espanyols els texts de l'arquibisbe francès i col·laborador amb la resistència antifeixista Jules-Géraud Saliège, en els que aquest hi denuncia les deportacions de jueus a la seva diòcesi durant l'estiu de 1942.
L'any 1948 torna a Catalunya, després de nou anys d'exili i de camps de concentració a França. Després d'una parada a Barcelona, on hi havia sa germana Montserrat i els seus fill Jordi (1930) i Montserrat (1934), va seguir viatge fins a València per reunir-s'hi amb la seva esposa, Angelina Domènech i Burguera (filla d'Artur Domènech), amb qui s'havia casat el 1929. L'any 1950 es trobava immers en un projecte per a la renovació de l'ortografia de l'esperanto quan, a causa probablement d'un disgust relatiu a aquest tema, li sobrevingué la mort. De fet, el dia de sa mort s'havia reunit amb un esperantista valencià que havia arribat de l'Argentina i sembla que es disgustà per unes crítiques personals que li havien fet. Arran de la seva mort, els seus fills es traslladaren a viure a València amb sa mare.
Va ser enterrat al Cementiri General de València, on hi ha també la vídua (1979), darrere un làpida posada pel seu fill Jordi, que diu simplement: In Memoriam. Jaume Grau Casas. Esperantista, amb un error sobre l'any de naixement a la làpida: 1898-1950.

Activitat com a esperantista[modifica | modifica el codi]

A part de la militància d'esquerres i nacionalista, Jaume Grau Casas destacà sobretot com a esperantista.[3] Així, a més de la seva important activitat com a escriptor i traductor, també va ocupar diverses responsabilitats en el moviment esperantista:

Obres[modifica | modifica el codi]

Kataluna Antologio
Probablement, la raó per la qual Jaume Grau Casas ha passat a la història és perquè fou el redactor i impulsor d'una obra de gran importància dins de la història de la literatura en esperanto, la Kataluna Antologio (Antologia Catalana), traducció d'una selecció de textos en català. En ella hi van col·laborar figures intel·lectuals de l'època, com Frederic Pujulà i Vallès o Joan Amades. Aquesta obra va servir de model per altres antologies nacionals que es publicarien posteriorment.
Ulysse dans la boue
Bona part dels escrits que Jaume Grau i Casas va escriure a l'exili han estat publicats el 2014 en format de llibre en francès (Ulysse dans la boue. Journal des camps français 1939-1944) i que expliquen el seu pelegrinatge per camps, refugis i hospitals francesos. Allà escriu en trossos de paper, en pàgines arrancades de novel·les i en racons no escrits de diaris. Abans del 2014 només hi ha constància de la publicació de tres dels seus textos dels camps de concentració. Així, el 18 de maig de 1941 va guanyar el gran diploma d'honor als Jocs Florals de Perpinyà amb l'obra La visita de les monges. També va publicar el poema A la meva dona a la revista Germanor del Casal dels catalans de Xile. I el 20 de setembre de 1944 va publicar en català a la revista Foc Nou el text La carretilla de perros, que havia escrit el 10 de gener de 1941 al camp de concentració de Récébédou. Aquests textos havien patit la censura de les autoritats franceses que, entre altres coses, no deixaven escriure als interns ni en català ni en esperanto.

Tagoj kaj ruinoj[modifica | modifica el codi]

El juny de 2017 es van publicar els seus diaris als camps de concentració traduïts a l'esperanto. Es tracta d'una traducció de la versió francesa que havia aparegut sota el títol Ulysse dans la boue. Journal des camps français 1939-1944 gràcies a la feina de transcripció i traducció de Marie-Helène Menendez. A la versió en esperanto, s'han conservat els textos de Melendez i s'hi han afegit una sèrie d'elements. Entre ells, diversos anexos sobre la guerra civil escrits pel traductor del llibre, Miguel Fernández; notes biogràfiques sobre els personatges que hi surten mencionats, escrites per Xavi Alcalde; un índex onomàstic realitzat per l'editor del llibre, Pedro Sanz; dibuixos d'aquell període de Josep Bartolí; i un pròleg d'Eduardo Vivancos.
Darrers anys
A l'exili també va escriure sobre tot un seguit de temes tant en català com en castellà o francès: medicina, física, astronomia, astrologia. I també teatre, poesia, disquisicions, reflexions. Molts d'aquests escrits són en fulls ja escrits, bé aprofitant els buits entre les línies, bé a la cara posterior de l'original. També hi ha, inèdites, en esperanto, Una nova ortografia sense circumflexos i unes Leteroj en esperanto. Quan el sorprengué la mort, l'any 1950 a València, treballava en una antologia de literatura en castellà. L'obra original publicada i la inèdita, mecanoscrita o manuscrita, està dipositada a Sabadell a la biblioteca-arxiu Petro Nuez de l'Associació Catalana d'Esperanto, que honora la memòria de Pere Nuez Pérez.
Poemes en esperanto
  • Amaj poemoj, 1924.
  • Novaj amaj poemoj, 1927.
  • La lasta poemoj, 1936.
Poemes en català
Poemes en castellà
  • El suplicio de tántalo, 1937.
Traduccions
  • Kataluna Antologio, 1925.
  • La kataluna popolkanto, amb Joan Amades, 1925.[5]
  • Barbaraj prozaĵoj, traducció de les Proses Bàrbares de Prudenci Bertrana, 1926.
Cursos d'esperanto
  • Llengua auxiliar internacional Esperanto Primer Manual, 1930.
  • Curs Complet de la llengua internacional. Gramàtica, Exercicis i Diccionari, 1934.
Memòries
  • 1940-1947. Cartes a la família.
  • 1939-1942. Ulisses en el fang. (Poemes de l'exili).
  • 1939-1942. Hombres en ruinas. Publicat en francès, juntament amb Ulisses en el fang. En procés de traducció a altres llengües.
  • Cartes a la seva dona. Enviades o no.
  • Camps concentració França.
  • Camp Hospital Récébedou. 4-IV-41/6-X-42.
  • Camp Penitenciari Nexon. 8-X-42/26-III-43.
  • Camp inaptes Séreilhac. 27-III-43/21IX-43.
  • Château Tombebouc. 22-IX-43/8-IX-44.
  • La ciudad de Toulouse. Setembre 44/18-V-45.

http://www.esperanto.cat/web/Publicat-el-llibre-Tagoj-kaj?lang=ca


Comparteix




Al darrer congrés espanyol d’esperanto a Terol, es va presentar el llibre ’Tagoj kaj ruinoj’ (Dies i ruïnes). Es tracta dels diaris de Jaume Grau Casas als camps de concentració francesos, després de la guerra civil espanyola.
Traduïts i comentats per Miguel Fernández, els responsable d’aquesta bonica, monumental i professional edició són els nostres amics de l’Associació Esquerra i Esperanto, amb la col·laboració de diversos membres de l’Associació Catalana d’Esperanto.
Més de 500 pàgines - amb abundants fotografies i dibuixos i amb moltes notes al peu biogràfiques i altres anexos - on l’autor d’una manera molt emotiva explica les seves vivències qüotidianes. El llibre no és només una traducció de la valuosa edició francesa de l’investigadora Marie-Helène Menendez, sinó que inclou diverses novetats, com per exemple un prolèg del seu amic Eduard Vivancos - esperantista nascut a Barcelona i encara viu, que participa en algunes de les aventures que explica el llibre - o d’un complet índex onomàstic, on es poden trobar centenerars de les persones (conegudes i menys conegudes) que menciona l’autor.
Jaume Grau Casas és conegut, entre altres coses, per haver editat la modèlica Antologia Catalana el 1925. Va ser un motor del moviment esperantista, tant a nivell català com internacionalment. Així, va ser, per exemple, vicepresident de la Acadèmica de l’Esperanto i també redactor en cap de la nostra revista, Kataluna Esperantisto. El seu delicat estat de salut només el va permetre sobreviure a les penalitats dels camps de concentració gràcies a l’ajut d’altres esperantistes, que regularment li enviaven paquets i es preocupaven per ell. Com diu Menendez a la seva introducció, sense aquest ajut, l’intel·lectual català hagués mort abans de sortir en llibertat. Lamentablement, va morir pocs anys després de la segona guerra mundial.
Al proper congrés català d’esperanto a Àger (12-15 Octubre), l’Associació Catalana d’Esperanto l’homenatjarà la figura de Jaume Grau Casas i tindrem l’oportunitat de conversar tant amb el traductor (l’escriptor i poeta Miguel Fernández), com amb l’editor i maquetador d’aquesta obra (en Pedro Sanz), responsables d’una edició de luxe dels diaris de Jaume Grau, en un format editorial que fa justícia al valor literari, històric i humà dels texts de l’esperantista català.