L’Alemanya nazi va veure en l’est europeu l’oportunitat d’ampliar el seu territori, el seu espai vital. Polònia seria el laboratori d’un inhumà pla de colonització, el Pla General de l’Est, que implicava la substitució de la població no ària per camperols germànics. L’antiurbana ordenació del territori lobotomitzat va ser detallada científicament per un equip d’arquitectes, geògrafs i agrònoms, sota les ordres de Heinrich Himmler. Els aspectes urbanístics de l’utòpic pla, basats en la teoria del lloc central, l’autosuficiència i la unitat veïnal, són de gran interès tècnic, i van exercir influència en els poblats nous del franquisme. No es pot obviar, però, que, si s’haguera completat, el pla nazi hauria representat el desplaçament forçós de 31 milions d’europeus.
Paraules clau: Alemanya nazi, Pla General de l’Est, ordenació del territori, colonització, urbanisme.
Introducció
L’urbanisme i l’ordenació del territori són disciplines que històricament s’han enfocat de maneres notòriament diferents segons els autors dels plans i segons la seua època de redacció. Alguns han atorgat major protagonisme a la component artística de la urbanística, mentre que altres l’han enfocat com un problema estrictament funcional que calia resoldre de manera racional, és a dir, com una ciència. Els grans traçats urbans del Renaixement i del Neoclassicisme, per exemple, tenien una component principalment formal, estètica, basada en una visió morfològica de la ciutat i el territori. L’urbanisme del Moviment Modern de la primera meitat del segle XX, no obstant això, va tenir una perspectiva sobre la planificació de la casa, la ciutat i el territori essencialment funcionalista, racional, entenent aquesta disciplina d’una manera cientificotècnica.
Encara que generalment el partit nazi va abominar de l’arquitectura moderna, per considerar-la contrària als principis clàssics que havien de regir la nova Alemanya, pel que fa a l’urbanisme i l’ordenació del territori, la seua planificació es va enfocar seguint màximes funcionalistes i racionalistes. Això és el que va passar especialment en la colonització dels territoris de l’est, principalment els territoris ocupats a Polònia entre 1939 i 1945. La colonització nazi de Polònia, tant la dels territoris que van ser annexats al Tercer Reich com la del Generalgouvernement o “Govern General”, va ser un banc de proves en què aplicar l’ordenació del territori entesa com una disciplina cientificotècnica. Una ciència que es va plasmar en l’anomenat Generalplan Ost o “Pla General de l’Est”, dirigit entre 1940 i 1942 per Konrad Meyer-Hetling i supervisat per Heinrich Himmler. Un pla per a organitzar la substitució de la població polonesa per colons germànics i el consegüent establiment de noves viles d’estil alemany, com a primera prova urbanisticoterritorial per a la més ambiciosa conquista de tot el sud i l’est europeu, inclòs el territori soviètic (Segal, 1942, p. 15).
Figura 1. Mapa del cartògraf nazi Arnold Hillen-Ziegfeld elaborat en 1938 per a demostrar l’existència de 87.545.000 persones d’origen germànic a Europa Central i Oriental. Les diferents tonalitats de roig es corresponen amb diferents densitats de població «alemanya» a Europa oriental i nord-occidental. Les fletxes indiquen la direcció de propagació dels drets municipals alemanys en l’edat mitjana. Aquests mapes els va usar convenientment la propaganda nazi per a explicar visualment la necessitat d’ampliar l’espai vital d’Alemanya cap a l’est. / Font: PJ Mode Collection of Persuasive Cartography, Cornell University
L’est en l’imaginari germànic
Existia un mite en cert imaginari col·lectiu alemany, segons el qual els seus territoris de l’est d’Europa van ser ocupats il·legítimament per pobles eslaus i bàltics gràcies a les invasions bàrbares (huns, àvars…) succeïdes després de la caiguda de l’Imperi romà. L’enyorança d’aquella antiga Germania Magna va ser un dels motors intel·lectuals que van impulsar els nazis a annexionar-se i envair Àustria i part de Txecoslovàquia, Polònia i Lituània. Aquests territoris orientals formaven el suposat Lebensraum (“espai vital”) d’Alemanya en l’ideari nazi, que va fer una lectura interessada d’aquest concepte geopolític creat pel geògraf Friedrich Ratzel a començament del segle XX (Dwork i Van Pelt, 2008, p. 82). El mateix Hitler va dedicar un capítol del seu Mein Kampf a l’«orientació política cap a l’est», explicant que un dels majors problemes d’Alemanya era precisament la seua alta densitat poblacional, per la qual cosa la necessitat més urgent en aquesta matèria era aconseguir un territori prou extens (Hitler, 1936, p. 726–758). Cartògrafs com Arnold Hillen-Ziegfeld van publicar mapes que la propaganda nazi va usar convenientment per a explicar visualment aquesta necessitat d’ampliar l’espai vital d’Alemanya cap a l’est i mostrar les regions germanòfones existents fora del Reich, que segons els nazis van quedar aïllades després del Tractat de Versalles de 1919 (Figura 1).
El ruralisme en l’ideari nazi
El Drang nach Osten (“espenta cap a l’est”) s’hauria de basar en l’agricultor germànic com a perfecte colon. El Wehrbauer o granger-soldat s’encarregaria de defensar els territoris orientals conquistats i germanitzar-los segons l’ideari nazi. Un ideari basat en el moviment Völkisch (“ruralisme populista”), que promulgava, de manera romàntica i antiurbana, que la vida més sana era l’aferrada a la terra, per la qual cosa era necessària una tornada organitzada al camp. Aquesta vida productiva, a més, ajudaria a fer que el Reich no depenguera tant de la importació d’aliments. El resultat de la unió d’aquesta idea amb el nacionalisme alemany es resumeix en el lema Blut und Boden (“sang i terra”) que faria seu el partit nazi. Per a això, van ser decisius tant el moviment de la Lliga Artaman com els escrits de l’enginyer agrònom Walther Darré, ministre d’Agricultura i Abastiment entre 1933 i 1942, les ambicions compartides dels quals se centraven a renovar la raça germànica mitjançant assentaments agrícoles i ramaders en el camp, formats especialment per joves fins llavors urbanites (Dwork i Van Pelt, 2008, p. 78–79). I el lloc perfecte per a fer-ho era l’est europeu. Un lloc en què instaurar no sols ordre social i racial, sinó també urbanístic, mitjançant una ordenació del territori tan científica com fora possible.
«L’ideari nazi es basava en el ruralisme populista, que promulgava que la vida més sana era l’aferrada a la terra»
Substitució poblacional i lobotomia territorial
L’ordenació territorial de la Polònia germànica ideada pels nazis va començar fins i tot abans de la invasió militar de setembre de 1939. El Deutsche Arbeitsfront o “Front Alemany del Treball” ja havia confeccionat diverses propostes de divisions territorials per a Polònia en 1935 (Fehl, 1992, p. 96). I una vegada consumada la invasió, per a ampliar els detalls de la seua organització urbanisticoterritorial sense oblidar la perspectiva ideològica, Hitler va anomenar a l’octubre de 1939 cap del Comissionat del Reich per a la Consolidació del Poble Alemany (RKFDV, de l’alemany Reichskommissariat für die Festigung deutschen Volkstums) Heinrich Himmler, agrònom membre de la Lliga Artaman i líder de les SS (sigles de Schutzstaffel, “esquadra de defensa”). L’objectiu era repoblar les zones ocupades en l’est mitjançant llauradors d’origen germànic que vivien encara més lluny, a Estònia, Letònia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia i fins i tot Bulgària. En una primera fase, part d’aquests llauradors germànics es van establir a la regió polonesa annexionada de Warthegau o Wartheland, a la conca del riu Varta. Per això, Himmler va establir una seu del RKFDV a Posen (Poznań), per a redactar el Pla General de l’Est.
Molts dels habitants de la comarca van ser expulsats de sa casa per a poder reordenar les terres sense cap condicionant sociocultural. En la primavera de 1941, uns 560.000 jueus van ser confinats en el gran gueto establit a Łódź, i 410.000 polonesos no jueus més van ser traslladats obligatòriament al Generalgouvernement. Tots els seus béns mobles i immobles van ser decomisats. Només en el districte de Poznań els nazis van confiscar 3,2 milions d’hectàrees cultivables, que representaven el 75 % de la superfície total del districte (Fehl, 1992, p. 101). Entre 1940 i 1944 més de 241.000 agricultors germànics van ser reinstal·lats a Warthegau (Epstein, 2010, p. 174). Així es va intentar implantar la lobotomia territorial anhelada pels nazis, per a esborrar i substituir tota identitat local no germànica.
«En 1940, després d’ingressar en el partit nacionalsocialista, el geògraf Walter Christaller va posar a disposició del règim nazi la seua influent teoria dels llocs centrals»
El selecte equip de tècnics urbanistes
A causa del seu component ideològic, la reordenació territorial de Polònia no la va realitzar l’administració regular, sinó les SS, l’organització politicomilitar de Hitler. Per a fer-ho, Himmler va organitzar tot un departament de tècnics urbanistes sota la supervisió del també agrònom i professor en la Universitat de Berlín Konrad Meyer. En 1940 entre aquests tècnics es trobaven els arquitectes Klaus Neupert, Josef Umlauf i el conegut geògraf Walter Christaller. Llavors Christaller ja havia publicat en 1933 la seua influent teoria dels llocs centrals, que en 1940 va posar a disposició del règim nazi, després del seu ingrés en el partit nacionalsocialista. Així, la reordenació territorial polonesa per a implantar la Heim ins Reich o “tornada a l’imperi”, posterior a la massiva Entfernung o “expulsió” de la població local d’origen no ari, es realitzaria seguint els postulats de la seua suposadament científica teoria de la localització (Barnes, 2015, p. 193–198).
Figura 2. Esquema ideal de la teoria dels llocs centrals de Walter Christaller, de 1933. S’hi mostren poblacions de cinc rangs de centralitat, segons l’especialització dels béns i serveis que proporcionen, i els cinc límits de les seues àrees d’influència o regions de mercat associades (Boundary of the G -region, etc). Així, a la població G (G -place) li correspon el màxim rang de centralitat i influència de mercat perquè ofereix majors serveis. / Font: Christaller, W. (1966). Central places in Southern Germany. Nova Jersey: Prentice-Hall.
Les propostes de Christaller
La teoria dels llocs centrals de Christaller era ideal per a poder combinar l’abans mencionada predilecció nazi per l’arquitectura de tall clàssic i tradicional, dins d’un esquema d’ordenació territorial basat en supòsits racionals i científics. La unitat d’agregació mínima de l’esquema era, com ja s’ha dit, el granger-soldat i la seua família en el seu habitatge agropecuari o granja, que, junt amb altres granges de semblant grandària al voltant de diversos establiments públics (la casa del partit nazi, la casa de les joventuts hitlerianes…) formarien la més petita de les unitats urbanes: el Dorf o “poble”.
Aquest poblat mínim havia de representar la comunitat rural ideal nazi, que Christaller va denominar Hauptdorf o “poblat principal”, limitat a 600 habitants, que seria l’àtom que es repetiria per a formar el patró d’assentaments colonitzadors, en principi, de Warthegau. Aquest patró d’assentaments inclouria l’establiment de nous llocs centrals, eficientment distanciats i jerarquitzats seguint la teoria hexagonal de Christaller (Figura 2), així com un plantejament temporal per a construir-los, en els 25 anys següents (Rössler, 2016), o fins i tot més.
En concret, Christaller va pensar en la necessitat de construir 36 nous Hauptdörfer o poblats de nova planta només a Warthegau (Barnes, 2015, p. 97–198), com a primer laboratori territorial, distanciant-los bastant entre si perquè les àrees d’influència de les seues funcions socioeconòmiques no se solaparen espacialment, però sense allunyar-los massa perquè els llauradors hi pogueren accedir en menys d’una hora, és a dir, a uns quatre quilòmetres de distància. Els va projectar especialment en la meitat est d’aquesta comarca, ja que les SS la va considerar poc germanitzada històricament, al contrari que la seua meitat oest, que ja va ser part del vuitcentista regne prussià (Fehl, 1992, p. 101).
Figura 3. Esquema de la jerarquia d’assentaments resultat d’aplicar la teoria dels llocs centrals a la regió de Kutno, al nord-est de Warthegau. Va ser elaborat per Walter Christaller per a Konrad Meyer en 1941. La ciutat principal (Stadt) sería Kutno, el límit (Stadtbereichsgrenzen) de la qual seria tota la regió, marcada per una línia grossa contínua. Dins d’aquesta regió es trobarien diversos pobles principals (Hauptdorf), les àrees (Hauptdorfbereichsgrenzen) dels quals estarian assenyalades per línies discontínues, i diversos pobles (Dorf). / Font: Wasser, B. (1993). Himmlers Raumplanung Im Osten: Der Generalplan Ost in Polen. 1940-1944. Basilea: Birkhäuser.
Els nous Hauptdörfer anirien ocupant tot el territori, seguint la malla hexagonal en forma de bresca d’abella teoritzada per Christaller. Cada grup de sis poblats orbitarien al voltant d’un setè establiment de major rang i grandària, el Gehobenes Hauptdorf o “poblat del nivell superior”, que, amb el doble de població, 1.200 habitants, oferiria béns i serveis un poc més avançats. El lloc central de màxim rang a Polònia seria, lògicament, la nova Varsòvia, la germanitzada Warschau, per a la qual els nazis també desenvoluparien un macabre pla urbanístic de destrucció i posterior reconstrucció.
Els primers objectius del pla
El primer districte de Warthegau a redissenyar-se sota aquests principis seria el de Kutno (Barnes, 2015, p. 197), situat al nord-est, dins del voivodat de Litzmannstadt o Łódź (Figura 3). Leslau (Włocławek), al contigu voivodat de Cuyavia i Pomerània, també va ser objecte primerenc d’un planejament detallat (Figura 4), dins del Pla General de l’Est (Neupert, 1940). Així mateix, és ressenyable Lublin, del voivodat del mateix nom, que també va ser seu temporal de la redacció d’aquest pla (Poprzeczny, 2004, p. 200), que estava situada vora la ciutat de Zamość, rebatejada pels nazis com Himmlerstadt, la ciutat de Himmler. I és que al novembre de 1942 els nazis van expulsar 100.000 habitants de 300 poblacions d’aquesta regió de Zamość i els van portar als camps de concentració i extermini de Majdanek i Auschwitz, per a substituir-los per colons germànics (Fritz, 2011, p. 257–258).
Figura 4. Detall dels nous assentaments agrícoles proposats per a la zona de Leslau en 1941. Pla de l’arquitecte Karl Neupert que, seguint les idees de Walter Christaller, va estructurar els assentaments jeràrquicament, situant poblats centrals de diverses escales voltats de satèl·lits de granges de llauradors germànics. / Font: Dwork i Van Pelt (2008)
Varsòvia, la ciutat de major rang en l’esquema jeràrquic de Christaller, també seria objecte de reordenació i germanització, mitjançant un pla específic conegut com a Pla Pabst, ideat i desenvolupat pels arquitectes Friedrich Pabst, Hubert Gross i Otto Nurnberger entre 1940 i 1942. Pretenien recrear una espècie de vila alemanya d’inspiració medieval limitada a 130.000 habitants, després de destruir la Varsòvia deu vegades major en què vivien quasi 1.300.000 habitants, un terç dels quals va ser confinat en el gran gueto jueu.
Les bases teoricourbanístiques
A part de la teoria dels llocs centrals, els urbanistes de l’equip de Meyer també es van basar en tres fonts més, que no eren contradictòries amb les idees de Christaller: d’una banda, les idees de l’enginyer civil i economista nazi Gottfried Feder, d’una altra banda, els desenvolupaments que en va realitzar l’arquitecte Carl Culemann, i, finalment, els tradicionals dissenys de les viles medievals alemanyes (Dwork i Van Pelt, 2008, p. 241–246).
De les idees de Feder, van estudiar especialment el concepte de ciutat autosuficient, que havia de combinar la seua producció agropecuària amb la industrial. En concret, la seua proposta detallada de ciutat ideal mitjana i espais agraris corresponents per a 20.000 habitants, que ocuparien 375 hectàrees de sòl urbà i 2.780 hectàrees de superfície de sòl en total (Feder, 1939, p. 448). Dades importants de cara a una colonització racional i científica de Polònia.
Dels conceptes de Culemann, es van interessar pel seu estudi sistemàtic de la unitat veïnal, una idea fonamental en la història moderna de la urbanística. I és que Culemann es va dedicar a estudiar en detall com seria la planificació de la cèl·lula urbana de què constaria la ciutat ideal de Feder, de 20.000 habitants. A final de 1940 va pensar que aquesta ciutat podria constar de quatre cèl·lules o districtes d’uns 900 o 1.200 habitatges cadascun. Cada districte, al seu torn, es dividiria en tres barris menors de 300 o 400 habitatges, que també constarien de tres o quatre unitats veïnals de 100 habitatges cadascuna. L’urbanista, per tant, hauria de dissenyar perfectament aquesta unitat veïnal, tenint en compte l’orientació òptima i les tipologies desitjades d’habitatge, d’equipament i d’espais lliures, de la qual es derivaria gradualment i jeràrquicament tota la colonització de Polònia.
Figura 5. Inauguració de l’exposició «Planejament i construcció en l’est», el 20 de març de 1941, a Berlín. En el centre, enfront de Konrad Meyer, Heinrich Himmler ensenya a Rudolf Hess, entre altres, la maqueta d’un assentament rural ideal en l’est. / Bundesarchiv, Bild 146-1974-079-57/CC-BY-SA 3.0
Finalment, l’oficina de Meyer també es va veure influïda pels dissenys compactes, defensius i continguts de les viles medievals alemanyes. Això s’evidencia tant en diverses publicacions de Neupert que donen compte del treball de l’equip (Neupert, 1940) com en el Pla Pabst per a la nova Varsòvia, o el pla de 1942 per a la reconstrucció de la ciutat d’Auschwitz (Oświęcim), de l’arquitecte Hans Stosberg, que fins i tot imitaven en planta la forma d’ametla típica de moltes viles medievals alemanyes (Dwork i Van Pelt, 2008, làmina 10).
Un pla evolutiu
No se sap de ciència certa de què constava exactament el Pla General de l’Est, ja que els nazis van destruir la majoria de la seua documentació. Se sap, això sí, que es van redactar un mínim de cinc documents diferents, possiblement sis, entre començament de 1940 i final de 1942 (Kallis, 2009, p. 190–193), que només es van implantar parcialment. En aquests sis documents, el Pla General de l’Est degué evolucionar de menys a més i en les ulteriors versions devia contenir més i més territori, de Warthegau a territoris soviètics, i devia representar conseqüentment cada vegada majors substitucions de població.
«No se sap de ciència certa de què constava exactament el Pla General de l’Est, ja que els nazis van destruir la majoria de la seua documentació»
El primer pla el va redactar el mateix Meyer al gener de 1940, només per als territoris que ja havien estat conquistats, entre els quals Warthegau. El segon també el va redactar el RKFDV en juliol de 1941, però no s’ha trobat. Per escrits de l’oficial nazi Erhard Wetzel se sap que hi hagué una ambiciosa tercera versió de finals de 1941, de la RSHA (Reichssicherheitshauptamt, “l’Oficina Central de Seguretat del Reich” que depenia de Himmler), en la qual ja es van incloure terrenys soviètics, especialment d’Ucraïna, els habitants no germànics de la qual serien desplaçats a Sibèria. En juliol de 1941 Werner Hasselblatt també va redactar un document paral·lel, focalitzat en la reordenació dels països bàltics. I hi hagué una altra versió més de Meyer de maig de 1942 (Kay, 2006, p. 97–104), quan ja semblava realment difícil fer-lo realitat a causa de la cruenta campanya bèl·lica en territori soviètic.
«No es pot deixar de costat la cara fosca del Pla General de l’Est: el desplaçament forçós (i en molts casos, també la mort) de 31 milions d’europeus orientals»
És destacable que els aspectes arquitectònics, urbanístics i territorials desenvolupats per l’equip de Meyer van ser de tal interès que els nazis van considerar que havien de ser objecte d’exposició pública i propaganda. Així es va fer a Berlín, en 1941, mitjançant l’exposició «Planung und Aufbau im Osten» (“Planejament i construcció en l’est”) (Figura 5). No obstant això, no es pot deixar de costat la cara evidentment fosca d’aquesta planificació: la terrible i inhumana substitució sociocultural que implicava; el desplaçament forçós (i en molts casos, també la mort) de 31 milions d’europeus orientals, per a deixar lloc a deu milions de colons germànics (Kay, 2006, p. 99–100).
Figura 6. Esquemes de l’Institut Nacional de Colonització del Plan Badajoz, en què s’aprecien les idees geomètriques de Christaller. A l’esquerra, esquema teòric d’un assentament rural de 25.000 colons per a una gran zona de regadiu. A la dreta, esquema d’ordenació territorial de part de la comarca de Las Vegas Altas del Guadiana, Badajoz. En total, es van fundar 45 poblacions noves en la conca extremenya del Guadiana, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX. / Font: Tamés (1988)
«La utopia antiurbana que va inspirar la colonització nazi de Polònia ha tingut major influència de la que s’ha reconegut oficialment»
La mai reconeguda influència sobre Espanya
La conquista territorial mitjançant l’establiment de colònies agrícoles no era nova. Abans que els nazis ja la van aplicar els romans mitjançant la centuriació i les villae rusticae, els soviètics mitjançant els kolkhoz i els sovkhoz, o els sionistes a través dels quibuts i els moshav. Així i tot, la utopia antiurbana que va inspirar la colonització nazi de Polònia ha tingut major influència de la que s’ha reconegut oficialment. Sense anar més lluny, en l’anomenada colonització interior de l’Espanya franquista, duta a terme per l’Institut Nacional de Colonització (INC) entre 1943 i 1970, en la qual es van construir uns tres-cents pobles de nova planta. No sols per la pública visita a Madrid de l’arquitecte nazi Albert Speer en 1941, sinó perquè és evident l’influx de les idees de Feder sobre Pedro Bidagor, l’urbanista més important del franquisme (Sambricio, 1987), i, sobretot, per un aclaridor article de José Tamés, el director del servei d’arquitectura de l’INC, en què, a pesar que només reconeix influències de les recolonitzacions de la Itàlia feixista de Mussolini i les experiències sionistes, els tres esquemes d’ordenació que adjunta són inequívocament la translació de les idees geomètriques de Christaller a terres sevillanes i de Badajoz (Tamés, 1988, p. 8) (Figura 6). Tampoc és gens estrany l’absència de referències fins i tot merament urbanístiques a un dels episodis més foscos de la història europea.
Referències
Barnes, T. J. (2015). “Desk Killers”: Walter Christaller, Central Place Theory, and the Nazis. En P. Meusburger, D. Gregory, & L. Suarsana (Eds.), Geographies of knowledge and power (p. 187–201). Dordrecht: Springer.
Dwork, D., & Van Pelt, R. J. (2008). Auschwitz. Nova York: Norton.
Epstein, C. (2010). Model Nazi. Arthur Greiser and the occupation of Western Poland. Nova York: Oxford.
Feder, G. (1939). Die neue Stadt. Berlín: Springer.
Fehl, G. (1992). The Nazi garden city. En S. V. Ward (Ed.), The garden city: Past, present and future (p. 88–106). Oxford: Alexandrine Press.
Fritz, S. G. (2011). Ostkrieg: Hitler’s war of extermination in the East. Kentucky: University Press of Kentucky.
Hitler, A. (1936). Mein Kampf. Munic: Zentralverlag der NSDAP.
Kallis, A. (2009). Genocide and fascism: The eliminationist drive in fascist Europe. Nova York: Routledge.
Kay, A. J. (2006). Exploitation, resettlement, mass murder: Political and economic planning for German occupation policy in the Soviet Union, 1940-1941. Nova York: Berghahn.
Neupert, K. (1940). Siedlungsgestaltung aus Volk, Raum und Landschaft (10 volums). Berlín: Verlag der Deutschen Arbeitsfront.
Poprzeczny, J. (2004). Odilo Globocnik, Hitler’s Man in the East. Londres: McFarland.
Rössler, M. (2016). Applied geography and area research in Nazi society: Central place theory and planning, 1933-1945. En P. Giaccaria, & C. Minca (Eds.), Hitler’s geographies: The spatialities of the Third Reich (p. 182–197). Chicago: The University of Chicago Press.
Sambricio, C. (1987). Madrid, 1941: Tercer año de la victoria. En Dirección General. Arquitectura y Edificación (Ed.), Arquitectura en regiones devastadas (p. 79–100). Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes.
Segal, S. (1942). The new order in Poland. Nova York: Alfred A. Knopf.
Tamés, J. (1988). Actuaciones del Instituto Nacional de Colonización. 1939-1970. Urbanismo COAM, 3, 4–12.
Barnes, T. J. (2015). “Desk Killers”: Walter Christaller, Central Place Theory, and the Nazis. En P. Meusburger, D. Gregory, & L. Suarsana (Eds.), Geographies of knowledge and power (p. 187–201). Dordrecht: Springer.
Dwork, D., & Van Pelt, R. J. (2008). Auschwitz. Nova York: Norton.
Epstein, C. (2010). Model Nazi. Arthur Greiser and the occupation of Western Poland. Nova York: Oxford.
Feder, G. (1939). Die neue Stadt. Berlín: Springer.
Fehl, G. (1992). The Nazi garden city. En S. V. Ward (Ed.), The garden city: Past, present and future (p. 88–106). Oxford: Alexandrine Press.
Fritz, S. G. (2011). Ostkrieg: Hitler’s war of extermination in the East. Kentucky: University Press of Kentucky.
Hitler, A. (1936). Mein Kampf. Munic: Zentralverlag der NSDAP.
Kallis, A. (2009). Genocide and fascism: The eliminationist drive in fascist Europe. Nova York: Routledge.
Kay, A. J. (2006). Exploitation, resettlement, mass murder: Political and economic planning for German occupation policy in the Soviet Union, 1940-1941. Nova York: Berghahn.
Neupert, K. (1940). Siedlungsgestaltung aus Volk, Raum und Landschaft (10 volums). Berlín: Verlag der Deutschen Arbeitsfront.
Poprzeczny, J. (2004). Odilo Globocnik, Hitler’s Man in the East. Londres: McFarland.
Rössler, M. (2016). Applied geography and area research in Nazi society: Central place theory and planning, 1933-1945. En P. Giaccaria, & C. Minca (Eds.), Hitler’s geographies: The spatialities of the Third Reich (p. 182–197). Chicago: The University of Chicago Press.
Sambricio, C. (1987). Madrid, 1941: Tercer año de la victoria. En Dirección General. Arquitectura y Edificación (Ed.), Arquitectura en regiones devastadas (p. 79–100). Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes.
Segal, S. (1942). The new order in Poland. Nova York: Alfred A. Knopf.
Tamés, J. (1988). Actuaciones del Instituto Nacional de Colonización. 1939-1970. Urbanismo COAM, 3, 4–12.
© Mètode 2019 - 102. Ciència i nazisme - Volum 3 (2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada