dijous, 1 de setembre de 2016

RECORD ALS NOSTRES EN EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LES DESAPARICIONS FORÇADES.




Companyes i companys, en el Dia Internacional de les Desaparicions Forçades volem compartir amb vosaltres el record a les i als nostres Desapareguts. 


Ahir, dia 30 d’agost, va ser el Dia Internacional Contra les Desaparicions Forçades, dia en que es celebra internacionalment el record a les persones desaparegudes, a tots els països democràtics que els han patides, manco a l’Estat Espanyol, ni un record institucional per als milers i milers de víctimes desaparegudes del franquisme.  

 La  Convenció Interamericana de Protecció sobre Desaparicions Forçades de Persones, així com també per La Declaració sobre la Protecció de Totes les Persones Contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides, defineixen las Desaparicions Forçades com a “la privació de llibertat a una o més persones, comesa per agents de l'Estat o per persones o grups de persones que actuïn amb l'autorització, el suport o l'aquiescència de l'Estat, seguida de la falta d'informació o de la negativa a reconèixer aquesta privació de llibertat o d'informar sobre el parador de la persona, amb la qual cosa s'impedeix l'exercici dels recursos legals i de les garanties processals pertinents” , a més també s’afegeix a la Declaració que “La pràctica generalitzada o sistemàtica de la desaparició forçada constitueix un crim de lesa humanitat tal com està definit en el dret internacional aplicable i comporta les conseqüències previstes pel dret internacional aplicable”

Espanya, per desgràcia, bat rècords en aquesta matèria ja que és el primer país d'Europa en nombre de fosses comunes amb persones desaparegudes. A més, és el primer país d'Europa en nombre de fosses comunes i el segon del món, per darrere de Cambotja. Només a Mallorca la nostra Associació ha documentat 47 fosses clandestines franquistes.

Tant el Grup de Treball contra la Desaparició Forçada i Involuntària com el Relator Especial per a la Veritat, la Justícia i la Reparació de l'ONU, davant dels quals Memòria de Mallorca hi va presentar, han assenyalat els greus incompliments de l'Estat espanyol en matèria de drets humans, els seus deures cap a les víctimes de la dictadura i la seva greu discriminació quan atén les víctimes del terrorisme i desatén a les del franquisme, entre d’altres obligacions que no compleix.

Per altra banda, recentment s’ha aprovat al Parlament Balear la Llei per a la Recuperació de Les Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, una Llei que des de Memòria de Mallorca sempre hem reclamat.

La nostra associació forma part de la Comissió que s’ha creat atenent aquesta Llei, on junt a representats del Govern treballam de valent per fer realitat lo que diu precisament el títol de la Llei: La Recuperació de les Persones Desaparegudes.

Ho fem i ho seguirem fent, són les nostres i els nostres desapareguts, de tots i totes, per ells i elles, avui volem recordar-les amb el poema de Miquel Lòpez Crespí que consta inscrit al Racó de la Memòria de Porreres:



Els nostres morts

Sentor de sang m'arribava des d'alguna latitud remota.
Els afusellaven enmig del carrer,
al costat dels murs, sota les porxades.
En el malson hi havia també miratges obsessionants,
aspres concerts de fusells i pistoles.
Desapareixien els mestres, els jornalers,
els promotors del repartiment de terres,
la marea que volgué col·lectivitzar les fàbriques.
Per un instant vaig pensar que havia fet
un descobriment arqueològic.
A poc a poc sortien de les grans fosses comunes,
enmig dels verdosos cortinatges de les algues,
els poetes que mai no hem tingut,
els escriptors d'una Mallorca que mai no va néixer.
Eren cisellades maragdes d'una bellesa corprenedora.
Els nostres morts obrint escletxes de llum en la foscor,
suggerint tornassolats colors malves i daurats.
En la boca tenen encara gust de mel i de taronges.


El Reco de la memòria, un indret molt significatiu de la repressió a la illa, on assassinaven majoritàriament a víctimes procedents de les presons de Palma, després les  autoritats negaven a les famílies la desaparició dels seus parents i les deixaven fora de l’ampar de la llei. Les víctimes no es registraven, no constaven com a mortes, ocultaven els seus cossos a una fossa en el cementiri de Porreres. La gran fossa de Mallorca, amb víctimes de 29 municipis diferents, totes elles sense cap excepció víctimes d’una de les més greus violacions contra els Drets Humans: Les Desaparicions Forçades

Els néts i nétes dels obrers i obreres que matà el feixisme, no vos oblidam!


   Foto d’una néta de desaparegut a la fossa de Porreres