http://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/exposicions/presentacio-/exposicions-preparacio/stambrook-1939-exili-republica-nord-africa-1285866236311/Activitat.html?id=1285901639626
Centre Cultural La Nau. Sala Estudi General.
Data: De 29 de setembre de 2014 a 18 de gener de 2015.
Centre: La Nau, Centre Cultural.
Sales: La Nau. Sala Estudi General.
| Horari: | De dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius, de 10 a 14 hores. Dilluns tancant |
| 24, 31 de desembre i 6 de gener, obert només al matí, de 10 a 14 hores. Tancat: 25 de desembre i 1 de gener | |
| Entrada lliure |
 L'Stanbrook al port d'Alacant. @ Fons Rodolfo Llopis. Biblioteca Gabriel Miró. Alacant. |
Comissari
|
Ricard Camil Torres
|
Col·laboren
|
|
 Republicans espanyols desembarcant de l'Stanbrook al port d'Orà, 30 de març de 1939. FOT-029271. Fundació Pablo Iglesias. |
Després de la batalla de Terol (desembre 1937-febrer 1938), les tropes franquistes també s'imposen en l’ofensiva de l'Ebre (juliol-novembre 1938), per la seua superioritat material, davant d’un exèrcit republicà mal proveït degut al tancament de la frontera francesa, que els va impedir d’abastir-se, i al canvi polític internacional sorgit del pacte de Munic, que deixava la República en mans dels enemics, els qui van iniciar la conquesta de Catalunya. Malgrat l'èxit dels plans de retirada esgraonada de Negrín i Rojo cap als ports mediterranis, determinats factors (colp de Casado, deserció de la flota de Cartagena, rendició de Menorca, caiguda de Madrid) desferen les expectatives republicanes i els fronts s'enfonsaren. L’única esperança de fugida es trobava als ports de Llevant.
Tres dies després de la deserció de la flota republicana, el 5 de març de 1939, l’armada franquista bloqueja tota la zona mediterrània i l’accés de vaixells als ports quedà pràcticament paralitzat. Tot i això, quaranta embarcacions de diversos tipus aconseguiren esquivar el bloqueig i fer arribar més de 10.000 persones a les costes nord-africanes.
En aquesta gesta fou sens dubte l'Stanbrook, un vaixell mercant d’escàs tonatge, el que va aconseguir una proesa major, tant per la seua envergadura en el pla humà com per les dificultats superades durant la perillosa travessia, una autèntica odissea plena de riscos en la qual va estar a punt de sotsobrar vàries vegades a causa de l’enorme sobrecàrrega humana; i amb la dificultat afegida d’haver d’evitar la flota i els bombardejos franquistes. Si la nau arriba a destí es gràcies a l’habilitat del seu capità, el gal·lès Archibald Dickson.
L’Stanbrook, un buc de la naviliera France Navegation, havia de carregar tabac, taronges i safrà al port d’Alacant, però el seu capità, esbalaït davant el drama de milers de republicans amuntegats al port desesperats per eixir d’Espanya fugint de les represàlies, optà per embarcar el major nombre possible de persones.
Així, salpà rumb a Orà el 28 de març de 1939, a les onze de la nit i sense cap llum per tal de no ser detectats pels vaixells franquistes, portant a bord 2638 persones en un espai previst per a una vintena de tripulants.
En arribar a Orà, vint hores més tard, les autoritats franceses negaren l’autorització per al desembarcament dels viatgers no obstant les gestions del diputat socialista Rodolfo Llopis, que sols aconseguí el permís per a que dones i infants abandonaren el vaixell. Davant les deplorables condicions higièniques, amb el consegüent risc d’epidèmies i demés, quasi un mes després es permetia baixar a la resta del passatge.
 Tram abandonat de vies del Transsaharià a la rodalia de Bou Arfa. 2013. @ Famía Mataix |
Després de tan penosa i llarga experiència, poc imaginaven que la seua destinació immediata seria l’internament en camps de refugiats, autèntics camps de concentració batejats eufemísticament per les autoritats franceses com a centres d’accueil; en realitat, camps de treballs forçats on els exiliats patiren condicions infrahumanes, maltractament i vexacions de tota classe, en ser considerats pels conservadors francesos com una xusma de perillosos revolucionaris, quan no elements molt perillosos —comunistes i anarquistes— que van anar a parar directament a presidis com ara el de Kasserine o Fort Lyautey (avui Kenitra).
Però amb tot, la situació encara va anar a pitjor amb la capitulació i la posterior col·laboració de la França de Pétain, i no comença a millorar fins a l’alliberament del territori per part dels aliats.
 Cementeri cristià abandonat de Bou Arfa @ Família Mataix |
Mitjançant una sèrie d’objectes, documents, mapes, fotografies, imatges, audiovisuals i il•lustracions de Paco Roca, l’exposicióStanbrook, 1939. L’exili republicà al nord d’Àfrica aspira a rememorar de forma fidedigna i didàctica l’odissea de la trajectòria de l’Stanbrook i examinar el sòrdid i dolorós destí que van haver de patir els seus passatgers: vençuts, perseguits, fugits, exiliats, maltractats, humiliats i bandejats... havien de posar en peus una nova vida.
Antonio Miró, El Stanbrook. Sèrie L'exili, 2009. Universitat de València
Prestadors
|
Antoni Miró
Arantza Torrecillas Arxiu de la Democràcia - Universitat d’Alacant Associació Stanbrook. Centre d’Estudis i de Documentació de la Memòria Republicana Carmina Mendoza Clara Icardo Companyia Hongaresa de Teatre Cristina Escrivá Diego Quevedo Emili Payà Família Mataix Família Muñoz Castanyer Familia Roca-Torrijos Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana Fundació Caixa Mediterrani-Biblioteca Gabriel Miró d’Alacant Fundació Pablo Iglesias Helena Bonet |
Josep Medina
Juan Carlos Narbona
Libertad Illescas
Laura Gassó MacDiego Matías Alonso Museu Naval de Cartagena Museu Valencià d’Etnologia Paco Roca Pascual Marzal Pilar Bonet Rafael Arnal RTVE Sonsoles Giner Toni Esteve Toni García Vicenta Pérez |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada