En el cementeri d’Énguera ha començat aquesta setmana l’excavació d’una fossa en què es confia trobar nou afusellats pel franquisme, dels quals dos alcaldes republicans de la localitat, que van ser executats al juny del 1939, al cap de pocs mesos d’haver acabat la Guerra Civil. Però aquesta fossa està coronada per una infàmia, el mausoleu del doctor Albiñana, considerat un dels impulsors dels partits feixistes a Espanya, per a la construcció de la qual va fer una aportació econòmica el Franco mateix el 1941.
Les tasques d’exhumació dels cossos les fa Arqueoantro, en una intervenció per a la qual s’ha hagut de desmuntar prèviament el mausoleu feixista i intentar així arribar als cossos que, segons les famílies de les víctimes, se situen en aquesta zona del cementeri.
Amb aquesta excavació es vol rescatar la memòria dels afusellats, una memòria tapada per l’homenatge al doctor José María Albiñana, nascut en aquesta localitat el 1883, i fundador d’un dels primers partits feixistes espanyols, el Partido Nacionalista Español (PNE). Albiñana, que es declarava anticomunista, antirevolucionari, antijueu i antimaçó, va participar en diferents moviments ultradretans. La seua acció es va produir tant des de Mèxic –país on va treballar i d’on va ser expulsat per les crítiques feroces als moviments revolucionaris que van prosperar en l’estat americà–, com també a Espanya, on va afermar la seua carrera política.
A Espanya va tornar el 1927 després de la seua expulsió de Mèxic, i en arribar-hi es va mostrar partidari de la dictadura de Primo de Rivera. Després de la seua caiguda i abans de l’inici de l’època republicana, va fundar el 1930 el PNE, però també un grup paramilitar conegut com els Legionarios de España. Amb l’inici de la II República també van començar els seus actes subversius contra el règim democràtic, cosa que el va portar diverses vegades a la presó. Va animar l’intent de colp d’estat de la “sanjurjada”, i va arribar a ser elegit diputat a les Corts Generals per Burgos. El 1936 va donar el seu suport al colp d’estat de Franco i es va refugiar primerament en el Congrés i després en la presó Model de Madrid, on va ser assaltat per milicians i executat. Entre els seus últims desitjos va demanar que el PNE s’integrara en el partit tradicionalista, entroncant així la seua ideologia amb el carlisme.
Mausoleu feixista
Després de la seua execució per milícies radicals, Albiñana va ser enterrat a Madrid, però la seua memòria va voler ser recuperada ja després de la fi de la Guerra Civil. El 1941 es va constituir una junta popular per recaptar fons i construir el mausoleu que l’homenatjara en la seua localitat.
El projecte va adoptar un caràcter nacional d’homenatge a un ‘màrtir’ i va recaptar diners d’uns quants prohoms del franquisme i d’institucions, i va arribar gairebé a 46.000 pessetes del moment. Entre els donants més destacats va estar el mateix dictador Francisco Franco, que va encapçalar la llista de les aportacions amb 5.000 pessetes; al seu torn, l’Ajuntament de València hi va donar 1.000 pessetes.
Per a l’exhumació de les víctimes republicanes, com s’ha dit, s’ha hagut de desmuntar el mausoleu, una tasca que, com explica el coordinador del Grup Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, ha sigut una “exhumació modèlica i exemplar”, perquè s’ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Énguera (del PP) i de la mateixa família d’Albiñana; però que “s’ha hagut de fer molta pedagogia” durant els últims 15 anys.
Alonso afirma que aquest mausoleu és una “atrocitat” fonamentalment per la seua ubicació sobre la fossa de represaliats: “Es va voler fer un esclafament de la memòria”. Així doncs, recorda que el mausoleu es va crear pensant ja on havia de col·locar-se “perquè no té fonaments, com seria normal, perquè s’havia de col·locar sobre una fossa que es volia mantindre”.
No obstant això l’acord a què han arribat les famílies suposa també que es tornarà a muntar el mausoleu sobre aquest mateix lloc una vegada retirades les restes dels represaliats –ara està sota la custòdia d’Arqueoantro–. Matías Alonso, per la seua banda, assenyala que, quan es torne a muntar el mausoleu, al seu costat hauria d’instal·lar-se una explicació que contextualitzara la figura del doctor Albiñana.
I és que a Énguera el dirigent ultradretà doctor Albiñana manté encara els seus honors particulars. Així doncs, es manté el seu nom en un carrer, i no qualsevol, al carrer en què està el mateix Ajuntament d’Énguera; és més, la placa amb el rètol “Carrer del Doctor Albiñana” està col·locada sobre la paret del consistori mateixa, a més l'acompanya una altra placa de bronze en la mateixa via que mostra l'efígie de l'homenatjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada