https://www.diarilaveu.com/noticia/85493/el-documental-sobre-els-bombardeigs-nazis-al-maestrat-arriba-a-les-sales-de-lestat?id_butlleti_enviar=2410&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Array
La pel·lícula ha guanyat la menció especial del jurat en DocsBarcelona i DocsValència de 2018
La pel·lícula documental Experiment Stuka torna a les grans pantalles després d'haver rebut la menció especial del jurat en els festivals DocsBarcelona i DocsValència. El film que aborda els bombardejos nazis sobre quatre poblacions del Maestrat es podrà veure als Cines Lys del 9 al 15 de novembre, però també a les ciutats d'Alacant, Castelló i Elx, Bilbao, Madrid, Palma de Mallorca i Barcelona.
La cinta dirigida per Rafa Molés i Pepe Andreu i produïda per SUICAfilms situa l'espectador en plena Guerra Civil, quan els habitants de quatre pobles del Maestrat –Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Albocàsser i Benassal– van veure aparéixer tres avions en l'horitzó. Alguns xiquets ixen a saludar, els adults els miren amb innocència i curiositat. Però els aparells maniobren, cauen en picat i bombardegen les seues llars. Maten més de 40 veïns. Mai van entendre qui va ser el responsable. Fins ara, recorden els promotors del documental.
"Per què la Història està tan desconnectada dels seus propis protagonistes? Per què els protagonistes de la Història som, tantes vegades, peces inertes en un tauler de joc?", qüestiona Experiment Stuka que tracta de contar la recerca d'un ciutadà que, cansat d'esperar respostes, decideix respondre ell mateix totes les preguntes. És una pel·lícula social que no planteja un debat historiogràfic, però sí que parla d'Història. Precisament d'una Història marcada per la llei del silenci, la por, la desmemòria i la ideologia, indiquen.
Tot just ara, quan es compleixen 80 anys d'aquestos bombardejos experimentals de la Legió Còndor –a les quatre localitats de l'Alt Maestrat van caure 36 bombes, segons va explicar el professor i memorialista Òscar Vives–, el documental Experiment Stuka arriba als cinemes. El film s'estrena en sales de tot l'Estat durant el mes de novembre. Del 9 al 15 de novembre es podrà veure als Cines Lys de València; el 8, a Elx i Palma de Mallorca; el 13 d'aquest mes, a Alacant; el 16, a Bilbao; el 23, a Amposta; el 27, a Barcelona; el 28, a Madrid, i el 30, a Castelló de la Plana.
La pel·lícula documental està coproduïda per la productora valenciana SUICAfilms i Televisió Espanyola amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura, el suport de la Diputació de Castelló i la cooperació de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, REC i À Punt Mèdia.
Compromís demana una indemnització per als pobles bombardejats pels avions nazis al Maestrat
El senador Carles Mulet denuncia que el govern espanyol no s'ha compromés a incloure una partida econòmica en els pressupostos de 2019 per als pobles atacats
El senador de Compromís Carles Mulet ha tornat a demanar que els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2019 incloguen una indemnització "simbòlica" per als quatre pobles del Maestrat –Albocàsser, Benassal, Vilar de Canes i Ares– que el 1938 van ser bombardejats pels avions Stuka del govern nazi en plena Guerra Civil.
La coalició ja va sol·licitar a través d'esmenes que en els PGE de l'any passat s'incloguera una partida per a aquestos quatre municipis, però la proposta va rebre els vots en contra del PP i el PSOE. Els senadors de Compromís van intentar posteriorment tirar endavant una moció al Senat, on el PP té majoria, i va acabar amb la intervenció del senador del PP per Castelló, Manuel Altava, "perdent els papers i acusant el govern legítim de la república com a responsable del bombardeig nazi d'aquestos municipis", recorda Mulet.
Compromís, des del Senat, ha tornat a insistir en la necessitat de fer un reconeixement oficial de l'Estat, com sí que han fet els ajuntaments dels municipis bombardejats, tres d'ells governats pel PP excepte Vilar de Canes, la Diputació de Castelló (també governada pel PPCV) i la Generalitat, institucions que, en alguns casos, han col·laborat en el documental Experiment Stuka, dirigit per Rafa Molés i Pepe Andreu. La cinta, apunta Carles Mulet "rebat la tesi negacionista" del senador popular.
El portaveu de la coalició en el Senat, Carles Mulet, va preguntar al govern espanyol a través d'un escrit quines mesures preveia adoptar dins de les seues competències per a compensar simbòlicament les destrosses a les localitats atacades per l'aviació nazi dins de l'experiment Stuka. Així, el senador assenyala que el govern espanyol "es limita a contestar que s'ha creat dins del Ministeri de Justícia una Direcció General per a la Memòria Històrica que serà l'encarregada de donar impuls a les iniciatives relacionades amb la Llei 52/2007, de 26 de setembre, per la qual es reconeixen i s'amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, i proporcionar el suport institucional necessari al compliment dels objectius fixats en la llei abans esmentada", assenyala Mulet.
Tanmateix, Mulet s'ha mostrat escèptic davant la resposta i denuncia que l'executiu de Pedro Sánchez "no s'ha compromés". "Esperem que aquesta nova direcció general actue d'ofici i no se li haja d'exigir mesures simbòliques per a aquestos municipis tal com estem reclamant. Lamentem que no hi ha en aquesta resposta cap compromís a analitzar aquest cas concret, per la nostra banda no quedarà el fet de seguir insistint. Des de 2007 que va entrar en vigor la Llei de Memòria Històrica, veiem com encara no s'ha actuat en centenars de casos i lamentablement també en les nostres localitats veiem alcaldes o alcaldesses del PSOE que fan els ulls grossos davant el compliment d'aquesta legislació, que encara que no ho creguen, està en vigor".
El passat mes de setembre, Compromís va presentar al Senat una moció en què estima en 57 milions d'euros la compensació que el govern espanyol hauria de concedir: 250.000 euros per cadascuna de les 180 cases destruïdes en els quatre municipis, ja que "van ser construïdes durant generacions i tenen un gran component sentimental", per la qual cosa el seu "valor real és impossible de calcular", i un total de quatre milions d'euros per a les esglésies i cases de la vila. A això cal sumar la compensació a les famílies dels més de 30 víctimes mortals, "fins i tot sabent que se segueix sense conéixer la identitat de tots els morts i que existeixen morts sense trobar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada