divendres, 26 d’abril de 2013

ERC reclamarà a l'Argentina que investigui el judici a Companys


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/erc-reclamara-largentina-que-investigui-judici-companys-2372092

REHABILITACIÓ DE LA FIGURA DEL PRESIDENT MÀRTIR


Els republicans se sumaran al procés contra el franquisme obert en aquell país

Les víctimes insten la jutge a imputar i arrestar tres ministres de la dictadura

Dimecres, 24 d'abril del 2013ImprimirEnviar aquesta notíciaAugmentar/ Reduir text
Vots:
+0votar a favor
-0votar en contra
PATRICIA MARTÍN
MADRID
Una vegada constatat que la justícia espanyola i europea tancava les portes a la investigació dels crims del franquisme, les víctimes de la guerra civil i la dictadura han trucat a la porta de la magistratura argentina com a últim recurs, amb la finalitat que delictes, segons la seva opinió, de genocidi i lesa humanitat «no quedin impunes». Esquerra Republicana té previst sumar-se a aquest procés en el futur immediat i sol·licitar a la jutge María Romilda Servini, que els últims mesos ha reactivat el procés, que investigui la detenció i el consell de guerra que va sentenciar que el president de la Generalitat Lluís Companys fos afusellat a Montjuïc el 15 d'octubre del 1940.
zoomJoan Tardà (ERC) i Gaspar Llamazares (IU), amb familiars de víctimes del franquisme, ahir a Madrid.
Joan Tardà (ERC) i Gaspar Llamazares (IU), amb familiars de víctimes del franquisme, ahir a Madrid. JUAN MANUEL PRATS

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en lapágina 24 de la secció dePolítica de l'edició impresa del dia 23 d'abril de 2013VEURE ARXIU (.PDF)
Els republicans consideren que l'anomenadaquerella argentina és una «gran oportunitat» per acabar amb el «model d'impunitat espanyol» i creuen que sol·licitant també que s'investigui la persecució que va patir el que va ser president en la Segona República i la guerra civil, el procediment «guanyarà entitat». «Companys és un emblema perquè va ser l'únic president elegit democràticament que va morir assassinat», explica el diputat d'Esquerra al Congrés de Diputats Joan Tardà. «Per això, la seva introducció en el procés argentí pot obrir una bretxa molt important», sosté.
LA FÓRMULA JURÍDICA / Els advocats del partit català encara estan estudiant com personar-se en el procés, que ja han secundat més de 150 víctimes i familiars de damnificats pel franquisme. Per un costat, valoren la possibilitat de presentar una denúncia perquè la jutge actuï d'ofici i demani informació sobre la detenció, el judici i l'execució del president màrtir. En paral·lel, els republicans estudien querellar-se contra aquelles persones que no hagin mort i haguessin tingut algun tipus de responsabilitat per omissió en l'assassinat, donat que, 73 anys després, no queda ningú amb vida que hi guardi una implicació directa.
Però Esquerra estudia així mateix viatjar fins a l'Argentina per presentar en persona el plet i augmentar d'aquesta manera la repercussió sobre el procés judicial. Les esperances que els tribunals del país llatinoamericà ordenin la detenció i el processament dels presumptes responsables, per omissió, de l'execució de Lluís Companys no són gaire elevades, però «la simple petició d'informació a l'Estat espanyol i francès sobre com van ser la seva detenció i el seu consell de guerra ja seria per si mateixa un triomf», segons reconeix Tardà.
Amb l'objectiu d'augmentar el ressò nacional i internacional al voltant de la investigació, els republicans presentaran, a més a més, mocions de suport a la querella argentina i de condemna del règim franquista a la majoria dels municipis catalans, i, en segon terme, intentaran estrènyer els llaços amb els polítics argentins.
ELS TESTIMONIS / La jutge ja ha citat a declarar per videoconferència, en qualitat de testimonis, una dotzena de víctimes o familiars de represaliats. A falta d'un tràmit protocol·lari, està previst que les declaracions es portin a terme entre demà i el dia 3 de maig. Una vegada escoltats els testimonis, la magistrada ha de decidir si accepta la petició formulada per l'acusació que s'imputi i s'ordeni l'arrest de tres ministres de Franco (Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina i Fernando Suárez González), dos jutges i quatre policies pels delictes de genocidi i lesa humanitat.
Els advocats argentins que han interposat la querella, Carlos Slepoy i Ana Messuti, van reconèixer ahir en roda de premsa que és poc probable que el Govern espanyol procedeixi a la detenció dels querellats, encara que els lletrats van advertir que una negativa deixaria Espanya com «l'únic refugi dels criminals» a ulls de l'esfera internacional.

Notícies relacionades