dimecres, 9 de setembre de 2015

Barcelona viu tres dies de terror aeri: els bombardejos de Barcelona el 1938.


http://www.ara.cat/especials/bombardeigbarcelona/


Barcelona viu tres dies de terror aeri


Franco vol castigar Barcelona en plena ofensiva de l'exèrcit nacional i Mussolini, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, ordena que la ciutat sigui bombardejada sense descans durant tres dies. L'objectiu és provocar el pànic. Moren un miler de persones.
El setge aeri sobre Barcelona dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 causa una quarta part de les víctimes de bombardejos a la ciutat durant la guerra i, per primera vegada a la història, suposa un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil.
75 anys després, revivim els fets, hora a hora. Així va viure la capital catalana el pitjor atac de l'aviació feixista italiana.
Minut a minut10.14 hActualitza
16-03-1938

16 de març de 1938

El 16 de març de 1938 Giuseppe Valle, cap de l’aeronàutica italiana, rep un telegrama de Roma. Mussolini vol castigar la població barcelonina: "Iniziare da stanotte azzione violenta su Barcelona con martellamento diluito nel tempo". El Duce ordena que l’Aviazione Legionaria italiana Balears faci un atac esglaonat sobre Barcelona. Els aparells surten de la base de Son Sant Joan, a Mallorca. És el primer atac sistemàtic contra una gran ciutat europea. Aquell març els barcelonins ja s’han acostumat a les bombes, molts ni tan sols baixen als refugis i prefereixen quedar-se a casa, al llit, amb els fills.
16-03-1938 21:03
Alarma de bombardeig a Barcelona. S'activen les sirenes.
  • Catalunya va ser una zona de rereguarda des d'on s'enviaven homes al front i on es va crear una important indústria de guerra. Destruir aquest potencial amb bombardejos va ser un objectiu prioritari de l'exèrcit franquista
16-03-1938 21:15
Ràdio Associació emet l’avís del Govern sobre bombardejos: "Catalans, la Generalitat vetlla per vosaltres, correu els refugis".
  • El locutor de Ràdio Associació Teodor Garriga era l'encarregat de llegir els avisos.
  • Partida per la meitat, desmoralitzada pels bombardejos i molt afectada per la manca d'aliments, el març de 1938 la República estava en una situació crítica.
16-03-1938 21:25
Molts barcelonins no estan acudint als refugis, creuen que l'objectiu serà el port.
  • Barcelona ja havia patit diversos bombardejos els últims anys.
  • Els barcelonins ja s’han acostumat a les bombes, molts ni tan sols baixen als refugis i prefereixen quedar-se a casa, al llit, amb els fills.
  • Hi ha molta fam i, després de dos anys de guerra, esgotament.
16-03-1938 21:35
Diverses informacions apunten que Mussolini ha ordenat l'atac sistemàtic contra Barcelona. El Duce hauria donat l'ordre sense consultar Franco per posar-se la medalla davant el general espanyol i també davant Hitler. Alemanya acaba d'annexionar-se Àustria.
  • El Duce havia ordenat una nova tècnica de bombardeig: diverses onades de bombardejos per inutilitzar els sistemes d'alarma, perquè no es distingís entre els senyals de sirena que marcaven l'inici de l'atac i el final.
16-03-1938 21:45
Es confirma l'ordre del Duce: Giuseppe Valle, cap de l’aeronàutica italiana, ha rebut el següent telegrama: "Iniziare da stanotte azzione violenta su Barcelona con martellamento diluito nel tempo" Les bombes pretenen ensorrar la moral de les forces republicanes, que ja estan patint prou al Front d'Aragó. Les tropes franquistes avancen pel Front d'Aragó, després de la caiguda de Terol. Belchite, Casp i Fraga són en mans dels nacionals. Només aguanta Bielsa.
16-03-1938 21:50
Se senten els primers motors dels Savoia-81. És una remor greu i repetitiva.
  • Procedents de Sardenya, el juliol de 1936 arriben els primers 9 Savoia-Marchetti SM.81 al Marroc espanyol. Amb els Fiat C.R.32 "Xirri", incorporats a l'agost, es va constituir l'aviació legionària, amb forces italianes que combatien a favor del General Franco. En total van arribar 84 aparells, que es van utilitzar sobretot en els bombardejos. De seguida van ser substituïts pels Savoia-Marchetti SM.79, més moderns, arran de la millora dels avions de caça republicans.
16-03-1938 21:59
Soroll persistent de l'esquadrilla atacant. Són quatre Savoia-81.
16-03-1938 22:04
Intenses explosions al centre de Barcelona.
  • Entre el juliol de 1936 i el febrer de 1937 es van planificar a Barcelona 1.300 refugis. La majoria no es van construir.
  • La Defensa Passiva va ser decisiva per reduir el nombre de víctimes entre la població barcelonina. La defensa de Barcelona va constituir el sistema més avançat de l’època, i va servir després de model per a altres ciutats sotmeses a setges aeris similars.
16-03-1938 22:08
Ha caigut una bomba en una fàbrica delpassatge Mariné,7. Els bombers ja hi han arribat. "El lloc del servei està envoltat de grans i altes flames, enmig d’un intens bombardeig", assegura l’informe.
17-03-1938 00:05

17 de març de 1938

Segon bombardeig. Tres aparells Savoia-81 ataquen Barcelona.
17-03-1938 00:13
Els hospitals comencen a omplir-se de ferits. A l’Hospital General de Catalunya (l'Hospital de Sant Pau) arriben moltes víctimes recollides a l’estació de França. Les sales de l’hospital semblen l’infern: sang, cremats, mutilats, crits, plors... A l’entrada un metge fa la tria. Estan preparats i metges i infermeres no sortiran de l’hospital en quatre o cinc dies.
17-03-1938 00:30
Petites formacions de bombarders nocturns de l'Aviazione Legionaria continuen sobrevolant Barcelona.
Foto: 'Catalogna: documento fotografico dell'assedio aereo'. Roma: Editiorale Aeronautica, 1939
  • Barcelona va patir durant tota la Guerra Civil 194 bombardejos, la majoria a càrrec de l’aviació feixista italiana, amb la seva base d’operacions a Mallorca, illa que es trobava en mans dels revoltats des del començament.
  • La Legió Còndor Alemanya també en va fer alguns, just abans que les tropes nacionals entressin a la ciutat el 26 de gener de 1939.
  • En total, els atacs van provocar la mort d’uns 2.500 barcelonins i més d’uns 7.000 ferits.
17-03-1938 01:36
Tercer bombardeig. Una altra patrulla amb tres avions més ataca Barcelona.
  • El 1938 hi vivien a Barcelona un milió d'habitants
17-03-1938 01:42
Efectes devastadors de l'atac. Han caigut cases al nucli antic i a l’Eixample. A banda de la fàbrica del carrer Mariné, han caigut bombes al carrer València, 363, alcarrer Casp entre Bruch i Girona, al carrer Cosell de Cent, 331 i 394, i a una casa de la Ronda Universitat, 9.
17-03-1938 01:50
Els intervals de calma són tan curts que els serveis d’alarma s’encavalquen. Dormir és impossible: a les alarmes i a les explosions, s’afegeixen el canoneig dels antiaeris.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 17/03/1938
  • El primer bombardeig de Barcelona va fer-se des del vaixell italià Eugenio de Savoia, el 13 de febrer de 1937. Els atacs es van produir, sobretot, a la costa, i anaven dirigits a destruir el sistema de comunicacions i a enfonsar la indústria de guerra. L'autèntic setge aeri contra Barcelona va començar el 16 de març de 1937. L'atac del 29 de maig de 1937 va ser sagnant: 64 morts i 157 ferits. Entre finals de 1937 i finals de 1938 es van reforçar els atacs aeris, tant diürns com nocturns. La cadència i la destrucció dels atacs va augmentar coincidint amb l'ofensiva sobre Catalunya.
  • Entre el 16 i el 18 de març de 1938, en menys de 41 hores, els italians van fer 14 bombardejos a Barcelona. Els aparells van destruir zones del Raval, la Gran Via i el barri de la Sagrada Família. Hi va haver 1.000 morts i 1500 ferits. Es van destruir totalment o parcial 23 edificis.
17-03-1938 01:52
En pocs minuts han arribat 300 ferits a l'Hospital General, hi ha espelmes a totes les sales i s’han habilitat tres refugis sota Sant Pau. Fins i tot, hi ha un quiròfan sota el pavelló de cirurgia perquè els bombardeigs no aturin cap operació", explica Carles Hervàs, metge i historiador.
17-03-1938 01:55
S'ha fet el silenci a Barcelona.
  • El dolor i la fam van despertar en la Barcelona d'aquells anys l'instint de supervivència. A mesura que les operacions militars feien més difícil l'avituallament, van desaparèixer dels terrats i les teulades tots els gats, els coloms, els pardals i altres ocells, que van acabar a les cassoles. Alguns barcelonins tenien colomars i gallines. Tenir un parent al poble es va convertir en un signe de distinció i influència. Uns ous i una mica d'oli es podien canviar per arròs, per sucre o per tabac. ('Barcelona, memòria d'un segle', Josep M. Huertas i Jaume Fabre)
17-03-1938 07:30
Més avions i més sirenes. Són S-79. Torna el pànic a Barcelona. La ciutat torna a mirar el cel amb por.
  • El Savoia-Marchetti SM.79, el bombarder més utilitzat per les forces italianes durant la Segona Guerra Mundial, es va estrenar a la Guerra Civil espanyola. L'enginyer Alessandro Marchetti el va dissenyar el 1934 com un avió de passatgers de 8 places per guanyar la cursa Londres-Melbourne, però el prototip no va arribar a temps. Sí que va fer el rècord Roma-Milà en una hora i deu minuts, a 410 km/h. El SM.79K van servir com a suport dels SM.81 durant el setge sobre Barcelona, ja que eren millors i més difícils d'abastar pels avions de caça republicans.
17-03-1938 07:35
La ràdio insisteix: "Catalans, la Generalitat vetlla per vosaltres, correu als refugis".
Foto: Un grup de ciutadans construeixen un refugi a Barcelona. Fons Alícia Bou
  • El 1936 el president Lluís Companys crea el Servei de Defensa Passiva. S'editen opuscles i fullets, es fan xerrades informatives i s'inspeccionen 17.000 soterranis per avaluar el possible ús com a refugis. La impossibilitat d’anticipar-se amb prou temps a una incursió aèria des del mar va potenciar la defensa passiva.
17-03-1938 07:40
Quart atac aeri. Les bombes cauen sobre Horta, el Poble Sec, l’Eixample...
Foto: 'Catalogna: documento fotografico dell'assedio aereo'. Roma: Editiorale Aeronautica, 1939
  • A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van impulsar un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionar al voltant d’un centenar de refugis. La resta, uns 1.300, es van començar a excavar de forma autoorganitzada i autofinançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents. La manca de materials i recursos econòmics va fer que molts d’aquests 1.300 refugis mai s'arribessin a construir.
17-03-1938 10:31
L'angoixa fa més de 10 hores que dura. Cinquè bombardeig. Els bombers han rebut un avís i es dirigeixen al carrer Francesc Layret, cantonada amb ronda de Sant Pau.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 17/03/1938
  • "En arribar al lloc del sinistre estava tot encès un autobús Roca, per terra hi havia una estesa de morts i carn humana desfeta amb trossos de vestits cremats. La Creu Roja estava recollint amb les seves ambulàncies els morts i ferits. Procedirem a apagar els vestits encesos i després l’autobús Roca. Un moneder de senyora que es va trobar va ser entregat a la Jefatura del Cos", descriu el comunicat dels bombers.
17-03-1938 10:35
Barcelona és sota una autèntica rastrellera de bombes. Una ha caigut a la cruïlla del carrer del Carme amb Egipcíaques i toca l’escola Milà Fontanals, plena d’infants.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 17/03/1938
  • "Una explosió inenarrable es produí sota mateix del meu despatx, a la cruïlla de Carme i Egipcíaques, seguida d’un núvol de fum i un xiscle estrident, esgarrifós, que sortí de totes les goles dels infants que hi havia dins l’escola Milà i Fontanals. El silenci dins l’escola era impressionant. ... Al llarg d’un sòcol hi havia sis persones ajagudes: un noi i cinc cossos grans. Eren morts. L’enfollida mare del noi morta va aparèixer i hauríeu d’haver vist la seva desesperada lluita, estiregassant ella el cos del fill... totes els esforços van ser inútils. va haver de veure el fill amuntegat damunt altres cadàvers en un camió", explica Josep Miracle a 'Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil' de Joan Villarroya.
17-03-1938 10:40
L'efecte del bombardeig al centre de la ciutat és devastador. Els S-79 no deixen treva. El forn de la cantonada del carrer del Carme queda desfet i moren tots els qui ha a dins.
  • Els barris obrers de Barcelona, on s'amunteguen els refugiats, són els més perjudicats pels atacs. El pànic fa que alguna gent decideixi fugir al camp.
17-03-1938 14:00
Alerta màxima. Una bomba ha aixecat una columna brutal de pols i residus a la Gran Via.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 17/03/1938
17-03-1938 14:05
Algunes informacions apunten que la bomba de la Gran Via ha caigut sobre un camió carregat de dinamita.
Foto: Agenda Mignona
  • En pocs segons moren 500 persones en l'atac aeri sobre la Gran Via.
17-03-1938 14:15
Les informacions que arriben de la Gran Via són desastroses. Un tramvia ha volat pels aires i la metralla ha perforat dones i nens.
Foto: Atac aeri de les forces nacionals sobre Madrid durant la Guerra Civil 'Bombardeos fascistas'. Madrid. Ediciones 5 Regimiento.
17-03-1938 14:20
Massacre a la Gran Via. La bomba ha provocat 500 morts.
Foto: 'La guerra de España dibujada por los niños'. Barcelona: Equipo al Servicio de la Infancia Amenazada.
17-03-1938 15:30
Continuen arribant ferits als hospitals. Els serveis de socors estan col·lapsats.
17-03-1938 22:30
Més bombardejos sobre la capital catalana. De nou els avions són S-81.
17-03-1938 22:45
Els EUA, França i el Regne Unit, "horroritzats" pels bombardejos. Manifestacions a Londres i París. L'ambaixador nord-americà a Espanya, Claude Bowers, qualifica els atacs de "terribles": "No s'ha conegut abans res d'una escala tan aterridora". El papa Pius XI implora a Franco que posi fi als bombardejos. L'exèrcit alemany celebra l'annexió d'Àustria del dia 12. Hitler a Viena. Mussolini el felicita.
18-03-1938 01:14

18 de març de 1938

El setge sobre Barcelona no té fi. La ciutat no pot deixar de mirar al cel. Un altre bombardeig.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 18/03/1938
  • No hi ha mitjans per combatre la tragèdia: No hi ha ciment, ni totxos, ni rajoles, ni sacs de terra. Els barcelonins s'han bolcat en les tasques de desenrunament però els falta material. Els treballs s'han d'aturar a la nit perquè tampoc hi ha gasolina per engegar els generadors i poder il·luminar.
18-03-1938 01:15
Les alarmes són constants. Els veïns ja no saben quan les sirenes avisen d'un atac o quan acaba.
Foto: Una bateria antiaèria. Fons Maluquer
  • La defensa antiaèria de Barcelona incloïa un nombre reduït de bateries de canons desplegats en dues zones principals: a la façana marítima, on es van situar de tres a quatre bateries distribuïdes a la muntanya de Montjuïc i el Poblenou; i al Turó de la Rovira, on hi havia una altra bateria.
  • A mitjans de 1937 el tir dels antiaeris va obligar els atacants a escometre els objectius de la ciutat des de més altitud, prop dels 5.000 metres. Això va fer que perdessin precisió. Gradualment, però, l’aviació italiana va començar a guanyar el pols davant el desgast de les defenses a la ciutat. A partir de mitjans de 1937 la defensa aèria de la ciutat va ser a càrrec dels caces soviètics Polikarpov I-15 Xato i I-16 Mosca, pilotats per soviètics i espanyols, que intervenien des dels camps de Sabadell i el Prat.
  • L’augment de les defenses de la ciutat va comportar un altre canvi en l’estratègia dels atacants, que van incrementar els bombardeigs nocturns. Es va fer front a aquesta amenaça amb una nova aviació de caça nocturna formada per I-15 Xatos adaptats als vols nocturns i amb ràdio.
18-03-1938 04:03
Un altre bombardeig.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 18/03/1938
18-03-1938 04:15
Cauen les bombes al nucli antic i a l’Eixample.
18-03-1938 07:15
S'ha fet de dia. Els S-79 tornen a irrompre al cel de Barcelona. Explosions a l’estació de la Sagrera i a Sant Andreu.
Foto: La Vanguardia. PDF
  • 'La Vanguardia, Diario al servicio de la democracia': "Barcelona sufrió ayer los más duros bombardeos de la aviación extranjera". "Un millar de víctimas y numerosos edificios derrumbados"
18-03-1938 09:30
Els avions deixen un escampall de bombes a la Barceloneta i a la Ciutadella.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 18/03/1938
18-03-1938 13:15
Les bombes arriben al Poble Sec, al Mercat de Sant Antoni... Els italians no tenen por de l’oposició aèria, volen més baix i buiden els estómacs per tota la ciutat. L’objectiu és terroritzar la població.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 18/03/1938
18-03-1938 13:20
Els bombers treballen des de fa tres dies sense descans, els equips de rescat estan desbordats.
18-03-1938 13:30
Famílies senceres pugen pel Passeig de Gràcia, amb el matalàs a l’espatlla: es volen refugiar a les muntanyes veïnes.
Foto: CÈLIA ATSET
  • El refugi situat a passeig de Sant Joan amb el carrer València no està obert al públic.
  • Actualment es poden visitar tres refugis que han estat recuperats i oberts al púbic per mostrar la lluita per la supervivència davant els desastres de la guerra. En aquest blog hi ha informació sobre els refugis antiaeris de Barcelona.
  • Refugi 307 del Poble-sec: S’hi poden observar les diverses estances, lavabos, font, infermeria, sala dels infants i llar de foc, entre d’altres.
  • Refugi de la plaça del Diamant, al barri de Gràcia: S’hi podien allotjar unes 200 persones. S’hi conserven un petit espai destinat a fer cures i els lavabos.
  • Refugi de la placeta Macià, a Sant Adrià del Besòs: Va ser construït conjuntament per la brigada municipal i els veïns, i tenia capacitat per a un centenar de persones.
18-03-1938 15:10
Tretzè bombardeig. Continuen les escenes dantesques. A la cruïlla de la ronda de Sant Pere i Rambla de Catalunya, un automòbil amb quatre ocupants rep l’impacte d’una bomba. Els desperfectes fan impossible obrir les portes i sona el clàxon. El vehicle s’incendia, i els ocupants, terroritzats demanen ajuda amb gestos dramàtics. Ningú hi pot fer res.
Foto: Museu d'Història de Barcelona PDF
  • A l'inici de la guerra els atacs es van concentrar a la zona fronterera per impedir la comunicació amb França. A banda de Barcelona, Tarragona i Reus també són atacades sistemàticament. Cap al final de la guerra, el 1939, Figueres va ser bombardejada fins a sis vegades. En total es van comptar 5.000 morts. Ciutats com Figueres o Reus van quedar amb el 20 per cent dels edificis afectats.
18-03-1938 16:00
Silenci a Barcelona. Tot apunta que s'han acabat els bombardejos. Tràgic balanç de víctimes després de 41 hores de bombardejos. La Generalitat calcula 872 morts.
18-03-1938 16:10
Un altre bombardeig. En 40 hores han mort només a Barcelona prop d'un miler de persones. Hi ha hagut 13 atacs aeris. En total els bombers han fet 80 sortides. Les feines de desenrunament continuaran moltes setmanes més.
Foto: Excepcional reportatge fotogràfic del bombardeig de Barcelona per part de l'aviació italiana. Aviazione Legionaria delle Baleari 18/03/1938
  • Al llarg de 1938, van continuar els bombardejos aeris, que es van estendre per ciutats portuàries i industrials del País Valencià: València, Gandia, Alcoi i Alacant. Com que els avions italians sortien de Mallorca amb distintius espanyols, podien actuar impunement.
18-03-1938 16:20
El balanç oficial de víctimes pels bombardejos s'elevaria el 31 de maig de 1938 fins als 979 morts. Fins ara no hi ha hagut cap condemna judicial pels bombardejos sobre la població civil de Barcelona, considerats un crim de guerra.
  • Els dels dies 16, 17 i 18 no van ser els últims bombardejos. A començaments de l’any 1939, a punt d’acabar la guerra, els avions baixen en vol rasant i disparen sobre tothom al passeig de Sant Joan. El metrallador veu a qui mata. Moren molts avis i nens. Mussolini està orgullosíssim.

ALTRES ENLLAÇOS: