http://blogs.laveupv.com/particiveu/blog/13651/ontinyent-recuperacio-de-la-memoria-democratica-del-nostre-poble
Dijous, 19.2.2015 10h00
Comenta-ho
(1 vòte)
El proper 26 de febrer, el Ple Municipal d’Ontinyent debatrà la moció presentada pel Grup Municipal d´Esquerra Unida per a la Recuperació de la Memòria Democràtica del nostre poble. I esmentem memòria democràtica, no històrica, ja que com deia Jacques Le Goff la memòria històrica no és més que la percepció que dels esdeveniments del passat té un grup social determinat, percepció que en aquest cas va ser manipulada per 40 anys de nacional-catolicisme, i la posterior tebiesa de la Transició, que ha pretès presentar-nos aquests fets com “un enfrontament entre germans”, obviant que una part d’eixos “germans” va trair el seu poble i el seu país, i va instaurar un règim de terror que va esclavitzar el nostre poble durant la llarga nit del franquisme -qualificada pel prestigiós hispanista britànic Paul Preston com “l’holocaust espanyol”-.
Memòria i reparació són les dues potes d’aquest repte històric, ja que si volem passar d’una vegada per totes aquesta pàgina negra de la nostra història, caldrà que la llegim primer.
I reparació és el que demanem per tots i totes les ontinyentines que van donar la vida, la llibertat i el dret a viure a la seua terra per defensar la República, i dignitat per a les seues famílies, que no sols van haver d’abaixar el cap davant els botxins dels seus marits, pares o germans, si no que fins i tot se les va despullar del dret a pronunciar en veu alta els seus noms, fins a hui.
Persones com Enrique, un ontinyentí de 81 anys, que va presenciar als 6 anys com s’emportaven son pare, i que sols demana poder soterrar les seues restes juntament amb les de sa mare, tan sols això.
Memòria i reparació són les dues potes d’aquest repte històric, ja que si volem passar d’una vegada per totes aquesta pàgina negra de la nostra història, caldrà que la llegim primer.
I reparació és el que demanem per tots i totes les ontinyentines que van donar la vida, la llibertat i el dret a viure a la seua terra per defensar la República, i dignitat per a les seues famílies, que no sols van haver d’abaixar el cap davant els botxins dels seus marits, pares o germans, si no que fins i tot se les va despullar del dret a pronunciar en veu alta els seus noms, fins a hui.
Persones com Enrique, un ontinyentí de 81 anys, que va presenciar als 6 anys com s’emportaven son pare, i que sols demana poder soterrar les seues restes juntament amb les de sa mare, tan sols això.
Seran molts, per desgràcia, els qui trauran a passejar els fantasmes de la por i que ens acusaran de remoure velles ferides. A totes eixes persones els diem que no demanem res per a les víctimes del franquisme que no li corresponga a qualsevol víctima del terrorisme a un estat de dret.
Volem fer una crida a tots els ontinyentins i ontinyentines demòcrates per donar suport a aquesta reivindicació, en nom de la democràcia i la més elemental humanitat.
EUPV Ontinyent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada