Acte en memoria i desgruege de les víctimes del franquisme llençades a les fosses comunes del Cementeri general de València

CATALÀ/CASTELLANO

http://www.forumperlamemoria.org/?Acte-en-memoria-i-desgruege-de-les

Diumenge 21 d’abril de 2013 a les 12 hores. Porta principal del Cementeri general de València. Català/Castellano
Adhesions: envieu un correu a forumperlamemoria@forumperlamemoria.org
Ajuda'ns a difondre aquest manifest
Manifest
Veritat. Justícia. Reparació
Un any més som ací per a reivindicar la Veritat, la Justícia i la Reparació que, a 37 anys de mort el genocida Franco, segueix negant-se a les víctimes del extermini per aquesta “democràcia” producte del Pactes de la Transició. Pactes fets per la mateixa Falange Espanyola, l’Església Catòlica i la resta d’organitzacions franquistes, que comptà amb la complicitat del PSOE, PCE i els seus sindicats, CCOO i UGT. Aquesta transició fou extremadament beneficiosa i convenient per als franquistes, ja que blindà la seua impunitat, exhimint-los de pagar pels crims comesos, i consolidà els seus interessos econòmics i que a la resta només ens han portat corrupció, desgràcies i repressió.
Any rere any, veiem amb impotència i desesperació com es destrueixen i s’oculten les proves del genocidi. D’una banda, la destrucció de la documentació la qual implicava en l’extermini a l’Esglèsia catòlica, Falange espanyola i empreses que explotaren fins la mort a presoners revolucionaris i republicans amb els treballs forçats.
D’una altra banda, la destrucció i el saqueig de les altres proves, les fosses comunes, amb les denominades “exhumacions administratives” , una excepcionalitat només vigent a l’estat espanyol, realitzades per a eludir la investigació dels crims i l’assenyalament de responsabilitats dels culpables, ja que comporten la manipulació de les restes dels assasinats sense les garanties d’un protocol judicial, policial i forense. Les exhumacions són imprescindibles per a investigar el genocidi i fer justícia a les víctimes, però s’han de fer d’acord amb la legislació vigent, com fan a la resta del món: personat-se el jutjat i amb la intervenció de l’Instituto de Medicina Legal.
A més a més, al voltant d’aquestes "exhumacions administratives" han sorgit empreses i professionals privats destinataris finals de les subvencions, les quals les realitzen sense ni tan sols l’aplicació d’un protocol oficialment aprovat, i sense respectar moltes vegades la intimitat de les víctimes, exhibint i publicant imatges de les seues restes sense cap mirament.
Però sembla que la destrucció de la documentació i les proves, i la negació dels drets de les víctimes a una investigació que destvelle la veritat i repare mínimament l’exclusió històrica no són prou per a ells. A més, hem d’ assisitir a l’espectacle de veure com a través de tots el mitjans intenten tancar en fals els crims franquistes com ara ara la creació de les Comisions de la Veritat, dissenyades des de el poder, i que allà on les han possat en marxa, Argentina, Sudàfrica, Guatemala o a d’altres llocs, mai han servit per a fer justícia a les víctimes però sí per a que els botxins no hagen de respondre dels seus crims.
Igualment, hem de veure els intents per a què els crims del franquisme es jutgen en països que no tenen jurisdicció a l’estat espanyol per la qual cosa, les seues resolucions i sentències mai serien d’aplicació. És el cas de la nomenada “querella argentina”, la qual no contempla jutjar tots els crims del genocidi, ja que queden exclosos aquells que van morir com a conseqüència de les brutals mesures econòmiques, socials i polítiques que el franquisme imposà a la població que va perdre la guerra; és a dir morts per la fam i per la set, per les malaties no assisitides i epidèmies, per manca de vivenda i per falta de salubritat entre altres.
Aquesta querella està en mans de la jutgessa Servini de Cubria, amb fortes vinculacions en el període més fosc de la dictadura argentina, durant la qual ja era jutgessa, casada amb un militar d’alta graduació identificat com a repressor. El seu nomenament com a titular de l’estratègic jutjat federal nº 1 de Buenos Aires, pel l’expresident Carlos Menem, fou molt contestat a l’Argentina a causa de l’actuació com a jutgessa col.laboradora amb la dictadura.
Crida l’atenció que aquesta querella està recolzada a l’estat espanyol per entitats i associacions vinculades als partits polítics com el PSOE , PCE i EU els quals han votat al parlament espanyol les dos lleis de punt i final, la Llei d’Amnistía del 77 i la de la Memòria Històrica del 2007 que impedeixen investigar i jutjar els crims del franquisme a l’estat espanyol.
És clar que les autoritats i institucions espanyoles fan l’impossible perquè la veritat es mantinga oculta per sempre i no es conega el vertader abast del genocidi, tant a València com arreu de tot l’estat. És el pes dels cognoms dels descendents dels franquistes i dels seus interessos econòmics present, hui com sempre, des de la mort de Franco en les més altes instàncies del poder. És la realitat d’un sistema continuador del franquisme i que mai l’ha condemnat, amb un cap d’estat com el rei d’Espanya, elegit directament pel genocida. Sistema en el qual fer apologia del franquisme i menysprear la memòria de les víctimes són part de les seues llibertats.
Per tot això, els i les sotasignants d’aquest manifest EXIGIM:
 No als intents de tancar en fals els crims del franquisme, amb l’anul.lació de les lleis d’amnistía de 1977 i de la memòria històrica de 2007, vertaderes lleis de punt i final que impedeixen investigar i jutjar els crims del franquisme.
 No a les "exhumacions administratives" que destrueixen les proves del genocidi.
 Exhumacions judicials d’acord amb la legislació vigent amb la aplicació dels protocols judicials, policials i forenses.
 Que s’investigue el vertader abast del robatori, segrest i venda de criatures des de 1940 fins a 1960, és a dir, a les afectades per la Llei Vallejo Nájera i que s’exigesquen a les entitats implicades les responsabilitats previstes per les lleis per a aquests casos.
 La retirada del monòlit, instalat sobre la fosa comuna de la Secció 7a Dreta, homenatge als feixistes que equipara els botxins amb les víctimes i han erigit per recordar-nos que els guanyadors de fa més de setanta anys ens segueixen ordenant en tos els sentits.

---

castellano

Verdad. Justicia. Reparación

Un año más estamos aquí para reivindicar la Verdad, la Justicia y la Reparación que, a 37 años de muerto el genocida Franco, se sigue negando a las víctimas del exterminio franquista por esta “democracia” producto de los Pactos de la Transición. Pactos hechos por la propia Falange Española, la Iglesia Católica i resto de las organizaciones franquistas, que contó con la complicidad del PSOE, PC-IU y sus sindicatos, CCOO y UGT. Transición fue extremadamente beneficiosa y conveniente para los franquistas, ya que blindó su impunidad, que les eximió de pagar por los crímenes cometidos y consolidó sus intereses económicos, pero que al resto solo nos trajo corrupción, desgracias y represión.
Año tras año, vemos con impotencia y desesperación como se destruyen y se ocultan las pruebas del genocidio. Por una parte, la destrucción de la documentación que implicaba en el exterminio a la Iglesia Católica, Falange Española y empresas que explotaron hasta la muerte a presas y presos revolucionarios y republicanos con los trabajos forzados.
Por otra parte, la destrucción y saqueo de las otras pruebas, las fosas comunes, con las llamadas “exhumaciones administrativas” una excepción solo vigente en el estado español, realizadas para eludir la investigación de los crímenes y el señalamiento de las responsabilidades de los culpables, ya que implican la manipulación de los restos de los asesinados sin las garantías de un protocolo policial, judicial y forense. Las exhumaciones son imprescindibles para investigar el genocidio y hacer justicia a las víctimas, pero han de hacerse, para que no se pierdan las pruebas, de acuerdo con la legislación vigente, como se hace en el resto del mundo: personándose el Juzgado y con la intervención del Instituto de Medicina Legal.
Además, alrededor de estas “exhumaciones administrativas” han surgido empresas y profesionales privados destinatarios finales de las subvenciones, que las realizan sin tan siquiera aplicar un protocolo oficialmente aprobado, y sin respetar muchas veces la intimidad de las víctimas, publicando y exhibiendo imágenes de sus restos sin ningún miramiento.
Pero todo hace indicar que la destrucción de la documentación y de las pruebas y la negación de los derechos de las víctimas a una investigación que desvele la verdad y repare minimamente la exclusión histórica no son suficiente para ellos. Tenemos que asistir, además, al espectáculo de ver como por todos los medios intentan cerrar en falso los crímenes franquistas, creando las “Comisiones de la Verdad”, diseñadas por el poder, que allí donde las han creado, Argentina, Sudáfrica, Guatemala y otros lugares, nunca han servido para hacer justicia a las víctimas pero sí para que los verdugos no tengan que responder por sus crímenes.
Igualmente hemos de asistir a los intentos de que los crímenes del franquismo se juzguen en países que no tienen jurisdicción en el estado español, por lo cual, sus resoluciones y sentencias no pueden ser de aplicación. Es el caso de la llamada “querella argentina”, que no contempla juzgar todos los crímenes del genocidio, al dejar excluidos a cuantos murieron como consecuencia de las brutales medidas económicas, sociales y políticas que el franquismo impuso a la población que perdió la guerra; es decir muertos por el hambre y la sed, por enfermedades no asistidas y epidemias, por falta de vivienda y por falta de salubridad entre otras.
Esta querella está en manos de la jueza Servini de Cubría, con fuertes vinculaciones con el periodo más oscuro de la dictadura argentina, en la que ya era jueza, casada con un militar de alta graduación identificado como represor. Su nombramiento como titular del estratégico Juzgado Federal nº 1 de Buenos Aires, por el ex presidente Carlos Menem, fue muy contestado en Argentina a causa de su actuación como jueza colaboradora de la dictadura.
Llama la atención que esta querella esté apoyada en el estado español por entidades y asociaciones vinculadas a partidos políticos como el PSOE, PCE y IU, votantes de las dos leyes de Punto Final en el parlamento español, la Ley de Amnistía de 1977 y la de la Memoria Histórica de 2007 que impiden investigar y juzgar los crímenes del franquismo en el estado español.
Está claro que las autoridades e instituciones españolas hacen lo imposible para que la verdad permanezca oculta para siempre y que no se conozca el verdadero alcance del genocidio, tanto en Valencia como en todo el estado. Es el peso de los apellidos de los descendientes de los franquistas y de sus intereses económicos, presentes, hoy como siempre, desde la muerte de Franco en las más altas instancias del poder. Es la realidad de un sistema continuador del franquismo y que nunca lo condenó, con un jefe del estado, el rey de España, elegido directamente por el genocida. sistema en el que hacer apología del franquismo y despreciar la memoria de las víctimas son parte de sus libertades.
Por todo ello, los y las firmantes de este manifiesto EXIGIMOS:
 No a los intentos de cerrar en falso los crímenes del franquismo, y anulación de las leyes de Amnistía de 1977 y de la Memomia Histórica de 2007 verdaderas leyes de punto final que impiden investigar y juzgar los crímenes del franquismo.
 No a las “exhumaciones adminsitrativas” que destruyen las pruebas del genocidio.
 Exhumaciones judiciales de acuerdo con la legislación vigente con la aplicación de los protocolos policial, judicial y forense.
 Que se investigue el verdadero alcance del robo, secuestro y venta de criaturas desde 1940 hasta 1960, es decir, a las afectadas por la ley Vallejo Nájera y que se exijan a las entidades implicadas las responsabilidades previstas por la ley para estos casos.
 La retirada del monolito instalado sobre la fosa comun de la Sección 7ª Dereccha, homenaje a los fascistas, que equipara a los verdugos con la víctimas, erigido para recordarnos que los ganadores de hace más de 70 años nos siguen ordenando en todos los en todos los sentidos.
Entitats i persones signants: Fòrum per la Memòria del País Valencià; Societat Coral El Micalet; Arran; Radio Malva; Confederación General del Trabajo CGT; Alerta Solidària; Coordinadora Obrera Sindical COS; Assemblea del Terra; CSO La Fusteria; Moviment de Defensa de la Terra MDT; Esquerra Anticapitalista; Comissió de la Dignitat; Esquerra Republicana del País Valencià; Partit Socialiste d’Alliberament dels Països Catalans PSAN; Solidaritat per la Independència; Grup de dolçaines i tabals “Estrela Roja de Benimaclet"