http://opinions.laveupv.com/francesc-jover-i-dominguez/blog/6637/els-afusellats-pel-franquisme
Dissabte, 20.2.2016 00h00
Comenta-ho
(7 vots)
Fins a l’any 1993, quan Vicent Gabarda va publicar la seva tesi doctoral, no vam saber el nombre d’afusellaments que la repressió franquista va executar al País Valencià. Historiadors adeptes al bàndol guanyador van deixar unes minvades xifres poc fiables. Altres historiadors influenciats pel bàndol derrotat potser les van unflar massa. Gabarda arriba a la conclusió, després d’escorcollar Registres Civils i altres arxius locals, que els afusellats per escamots de soldats podrien estar en 4.714. La major part ho feren al cementeri de Paterna. S’ha dit que la xifra d’afusellats al País Valencià ha estat proporcionalment més elevada que a Catalunya, sens dubte per haver pogut escapar molta gent per la frontera. Al contrari del País Valencià, el port d’Alacant va resultar un parany per haver-se concentrat milers de republicans que no va ser possible evacuar-los a tots per mar.
Cal destacar que hi van haver uns pobles més castigats que altres en proporció als habitants. Ontinyent és un dels pobles d’aquesta zona de més alt nombre per miler d’afusellats, tot i que està prou lluny als de l’Alcora (l’Alcalaten), Massamagrell (Horta Nord) o Benaguasil (Camp de Túria), que foren uns dels més castigats del País Valencià. M’he permès fer una taula de les comarques de Mariola comparant-la amb altres pobles que considere feren autèntics genocidis. He utilitzat els afusellats que apunta Gabarda amb l’estadística demogràfica de 1940,
No puc saber la historia de cadascun, però puc fer unes pinzellades dels sis veïns de Cocentaina que podrien ser similars a la de milers de valencians que patiren la mateixa sort.
Domènech Agulló, Josep, (a) el Gato, de 43 anys conseller municipal per la CNT. Detingut immediatament a l'acabar-se la Guerra, jutjat el mes de maig pel sumari col·lectiu núm. 828 i afusellat a la paret del cementeri d'Alcoi el 23 d'agost de 1939, sense avisar la família. Deixà viuda i dos fills. Comprovat al llibre de registres, va estar soterrat a «la zanja 32, 10B». La família mai no va recuperar les despulles. Solament queda un fill prop de 90 anys.
Ferrer Agulló, Rafel, (a) Bolengo, de 48 anys d'ofici llaurador, conseller municipal pel PSOE-UGT des de novembre de 1936. Va costar molt de creure a la família i coneguts que l’havien mort, a jutjar per la bonhomia que tenia el tio Rafel. A més era cosí germà del frare Francesc Ferrer Merín, o.f.m., molt ben relacionat en el palau del Pardo que gestionava l’indult. No va ser informada la família de la seva execució; en anar de visita la dona a la presó d'Alacant li tornaren la cistella de queviures buida de la setmana anterior i la notícia de la seva mort. Fou afusellat el 7 d'agost de 1940 i soterrat al cementeri d'Alacant «Cuadro 12 , fila 8, núm. 2». Solament queden néts.
Gisbert Vicent, Francesc (a) Xulleta, de 37 anys militant de la UGT. No he pogut trobar la sentència sols el certificat de defunció del Registre Civil d'Alcoi dient que s’ha inscrit segons «orden recibida del Juez Militar». Consultat també el llibre de registre del cementeri d'Alcoi diu que fou afusellat «per expediente sumarísimo» el 23 d'agost de 1939 i soterrat en «la zanja 32, 10 R» (de Relleno). La seva muller fou rapada al zero. Queda algun nebot.
Martí Carbonell, Vicent (a) el Tramusero, de 43 anys, sabater, militant de la CNT. No he pogut trobar la sentència. Afusellat el 5 d'abril de 1941 i soterrat en fosa comú «Cuadro 12, no consta la fila ni el número». Queda un fill amb prop de 90 anys.
Soriano Moltó, Vicent (a) Minerico, de 37 anys, d'ofici sabater. Pren càrrec de conseller el 19 de novembre de 1936 com a membre del PSOE. Cap del Comitè d'Empresa d'una fàbrica de sabates, va rebre les claus de la fàbrica personalment per l'empresari José Reig en el moment de la confiscació. Sempre va confessar que li tornaren la fàbrica en millors condicions que l'havia donat. El mateix empresari va intentar salvar-li la vida. És per això que, combinat en el capellà de la presó es va assabentar de la immediata execució per un telegrama d'aquest: «urgentemente acudan Alicante. Traigase a Balbina. Caso grave. Padre Vendrell». Balbina, la muller, anà en l'auto de l'empresari a la presó d'Alacant i pogué veure el marit difunt abans de soterrar-lo. Era el 5 d'abril de 1941. Anys després pogué traslladar les despulles al cementeri d'Alcoi, perquè a Cocentaina, que era el seu poble, no el deixaren. Queda una filla molt major.
Vicent Castelló, Ramon, (a) el Morrut, d'ofici pintor, de 34 anys militant de la CNT. Sotsoficial militar en el front de Terol. En acabar-se la guerra vivia a Cornellà (Barcelona). El va denunciar un veí de Cocentaina i anaren expressament a detindre'l. Jutjat a Alacant fou afusellat el 12 de febrer de 1942. Tenia un germà més jove, Vicent, que va morir amb més de 90 anys sense voler parlar massa. Tenia el sumari que no volgué ensenyar-me’l. No queden parents directes.
¿Quants anys més han de passar sense que s'anul·len totes aquelles sentències i es faça un reconeixement públic de la bestiesa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada