CATALÀ/CASTELLANO
Nou atac de l’Ajuntament de València
a l'acte en les fosses comunes
Una altra vegada vol imposar
prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte de l’homenatge a les víctimes
del franquisme llençades a les fosses comunes.
L'acte, en memòria i desgreuge de les
víctimes del franquisme es celebrarà el diumenge 21
d'abril de 2013 a les 12 hores. Porta
principal del Cementeri.
Acudeix y ajuda'ns a difondre aquesta
informació
Si el que pretenen és deprimir-nos perquè no lluitem i exigim la
justícia que es deu a les víctimes del genocidi franquista, perden el temps. Això
no impedirà que anem a honrar-los i a reivindicar la seua memòria.
En una nova demostració d’aquest estat d’excepció cada vegada
menys aparent, l’Ajuntament de València ataca amb prohibicions, obstruccionisme
i censura l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme soterrades als
fossars comuns del Cementeri General.
Aquesta vegada, com any rere any, a més de no entrar als quadres
del fossar, prohibeix, que s’interprete la Muixeranga, l’Himne de Riego i
Fosses del silenci, es a dir, tota la música.
Prohibeix la música, segons el seu comunicat: "per no alterar la
tranquil•litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i
pau". No es pot homenatjar amb música als morts d’un
genocidi, perquè “intranquilitza” els vianants. El seu únic homenatge ha de ser el silenci, com la
llosa amb la què cobreixen els seus assassinats. Així de
delicats són amb alguns i tan poc amb tots els altres, que han de suportar com
se’ls trenquen les orelles per la gran potència dels altaveus de la capella
instal•lada al centre del cementeri, obligant-los a escoltar tot el repertori
de la litúrgia i culte catòlic. No dóna cap raó per no entrar en els quadres de
la fossa, serà llavors per no poder fer la ofrena floral al lloc on van llançar
els seus cossos. Curiós: diuen "herba" al lloc de la ignomínia. Els morts poden ser silenciats
però l’herba que els cobreix és intocable.
El poder només vol silenciar, reprimir i acabar amb els drets
més elementals. Pretén imposar el seu vergonyós monòlit, erigit sobre les
víctimes per glòria dels seus botxins, i fer callar qualsevol discrepància per
la via de l’autoritarisme més ranci.
En el Cementeri de València l'Ajuntament autoritza que
s'interprete la música en tota mena d'esdeveniments:
soterraments, homenatges diversos... menys quan es tracta de les víctimes
llençades a les fosses comunes. El greuge comparatiu és palés. Només
sembla haver hi una conclusió: per a les "nostres autoritats"
aquestes víctimes no mereixen ser recordades, ni honrades, ni reivindicades.
Deu ser perquè eren dels perdedors, i per tant, pobres i excloses.
CASTELLANO
Nuevo ataque del Ayuntamiento de
Valencia al acto en las fosas comunes
Otra vez quiere imponer
prohibiciones, obstruccionismo y censura el acto del homenaje a las víctimas
del franquismo enterradas en las fosas comunes.
El acto en
memoria y desagravio de las víctimas del franquismo se
celebrará el domingo 21
de abril de 2013 a las 12 horas. Puerta
principal del Cementerio
Acude y ayúdanos a difundir esta
información
Si lo que pretenden es deprimirnos para que no luchemos y
exijamos la justicia que se debe a las víctimas del genocidio franquista,
pierden el tiempo. Eso no impedirá que vayamos a honrarles y a reivindicar su
memoria.
En una nueva demostración de este estado de excepción cada vez
menos aparente, el Ayuntamiento de Valencia ataca con prohibiciones,
obstruccionismo y censura el acto de homenaje a las víctimas del franquismo
enterradas en las fosas comunes del Cementerio General.
Esta vez, al igual que año tras año, además de no entrar
en los cuadros de la fosa, prohíbe que se interprete La Muixeranga, el Himno de
Riego y Fosses del silenci, es decir, toda la música.
Prohíbe la música, según su comunicado “para no alterar la
tranquilidad de los visitantes del Camposanto por ser un lugar de recogimiento
y paz”. No puede homenajearse con música a los muertos de un
genocidio, “intranquiliza” a los viandantes. Su único homenaje ha de ser el silencio, como la
losa con la que cubren sus asesinatos. Así de delicados son con
algunos y tan poco con todos los demás, que han de soportar como se les rompen
los oídos por la gran potencia de los altavoces de la capilla instalada en el
centro del cementerio, obligándoles a escuchar todo el repertorio de la
liturgia y culto católico. No da ninguna razón para no entrar en los cuadros de
la fosa, será entonces para que no podamos hacer la ofenda floral en el lugar
donde tiraron sus cuerpos. Curioso: llaman “hierba” al lugar de la ignominia. Los muertos pueden ser
silenciados pero la hierba que los cubre es intocable.
El poder sólo quiere silenciar, reprimir y acabar con los
derechos más elementales. Pretende imponer su vergonzoso monolito, erigido
sobre las víctimas para gloria de sus verdugos, y acallar cualquier
discrepancia por la vía del autoritarismo más rancio.
En el Cementerio de Valencia el Ayuntamiento autoriza que se
interprete la música en todo tipo de acontecimientos: entierros, homenajes
diversos... menos cuando se trata de las víctimas tiradas a las fosas comunes.
El agravio comparativo es evidente. Solo parece haber una conclusión: para "nuestras
autoridades" estas víctimas no merecen ser recordadas, ni
honradas, ni reivindicadas. Debe de ser porque eran de los perdedores, y por lo
tanto, pobres y exluidas.
_______________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada