dilluns, 24 d’octubre del 2016

SETANTA-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. ETERNES GRÀCIES BRIGADISTES INTERNACIONALS.


http://mesadecatalunya.blogspot.com.es/2016/10/setanta-cinquena-concentracio-veritat.html



diumenge, 23 d’octubre de 2016


-->



Aquest mes hem assistit amb molta emoció a l’anul·lació dels il·legals judicis del franquisme al Parlament de Catalunya. Els quasi 80.000 consells de guerra celebrats en territori català. És un gran pas més endavant en aquesta reivindicació cabdal de la nostra Mesa de Catalunya que ha estat sempre l’anul·lació d’aquestes ignominioses causes. Això no hauria estat possible sense la determinació de la Comissió de la Dignitat, impulsora d’aquesta llei que comptava amb el suport de diferents entitats de la Memòria, moltes de la nostra Mesa.  El dia 19 es va convertir en un dia històric no només per les víctimes i pels familiars d’aquestes víctimes, que esperaven aquesta reparació de justícia,  com la mare de la nostra companya Montse, que va poder gaudir de la satisfacció de l’anul·lació del consell de guerra del seu pare, Josep Giné Estivill, just el dia del 77 aniversari del seu assassinat pels feixistes a Tarragona. Tothom que va tenir l’oportunitat de ser-hi al Parlament va poder sentir la dignitat dels que van rebre tan merescut homenatge, es va parlar de jornada històrica, d’un dels dies més emocionants dels viscuts dins d’aquell espai de totes i tots, que va tapiar el franquisme, un dia d’olor a República i antifeixisme. Més d’una llàgrima en els rostres dels convidats, dels polítics, funcionaris i periodistes i molts somriures de satisfacció. Familiars d’en Lluís Companys, de Salvador Puig Antich, de Jon Paredes Manot i de moltes persones desconegudes amb històries molt grans, que amb generositat volien ser, i van ser, portaveus de totes les víctimes. Aquesta passa ens dóna empenta per a continuar perquè encara ens queda camí per recórrer fins a anul·lar totes les sentències del franquisme i ho farem amb fermesa.

Aquest octubre com tots els octubres recordem a Companys, l’únic president assassinat pel feixisme, recordem que per la seva Barcelona van desfilar els Brigadistes Internacionals el 28 d’octubre de 1938 com comiat de la seva lluita solidàriament èpica i única. Alguns d’aquest, com Cervenkan, podrien haver vingut per l’Olimpiada Popular de 1936, que el cop d’estat feixista va avortar fent canviar a aquells esportistes antifeixistes les seves sabatilles per les botes amb les quals molts moririen a les trinxeres que defensaven la legalitat republicana. Una Olimpiada de la que Lluís Companys va ser president d’honor i que va pretendre ser l’alternativa a la nacionalsocialista de Berlín. Va ser un comiat trist el de les Brigades pel record dels milers de companys que van deixar en els diferents fronts de l’estat espanyol, perquè no era un adéu voluntari, perquè els esperava un futur incert i dur. No van tenir cap recompensa més enllà de l’estimació del poble i d’haver servit als seus ideals combatent contra l’embrió de l’expansió del feixisme per Europa en el seu laboratori espanyol. Però els que no van marxar i no van morir al front van patir la repressió franquista, consells de guerra, condemnes a mort, presó, camps de concentració i la gran pena d’haver perdut la guerra. Però no van penedir-se d’haver vingut a lluitar. Tot un exemple per a totes les batalles que ens queden per guanyar tot buscant fer realitat aquell somni de canviar el món que els va empènyer a agafar el fusell. Herois de la solidaritat i la generositat, màrtirs dels feixisme espanyol sense pretendre ser-ho.

Els consells de guerra que seran anul·lats a Catalunya inclouran la nul·litat del miner Jones, que va desembarcar a Barcelona, ferit i empresonat a la Fatarella, condemnat en febrer de 1939 a 30 anys de presó, commutats a 6 finalment. O el francès Pierre Marie Guyomard que el desembre del 36 va arribar a Barcelona amb 500 voluntaris de París i condemnat a la mateixa ciutat a mort l’octubre del 1939, pena commutada per 30 anys de presó i el 1944 tornada a commutar per una de 20 anys. No serà anul·lat el de Cervenkan, esportista i Brigadista, que el 1937 va ser jutjat a Màlaga i condemnat a 30 anys, commutats a 12 el 1944. Nosaltres no oblidarem el deute que tenim amb ell i amb les seves companyes i companys, per això seguirem exigint a l’estat espanyol Veritat, Justícia i Reparació i l’anul·lació dels judicis del franquisme.

Us esperem el proper dissabte 29 d’octubre a les 12 hores a la plaça Sant Jaume.