http://lameva.barcelona.cat/ca/estima-la/bcn-1936
Vuitanta anys després de la guerra i la revolució a Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat, a través del Comissionat de Programes de Memòria amb la col·laboració dels districtes, vol recordar i homenatjar els homes i dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària, els drets socials i nacionals assolits i els valors universals de la pau, la democràcia i la llibertat.
Es tracta d’un homenatge obert a tothom, que neix amb la voluntat d’arribar a tots els racons de la ciutat, perquè en cadascun d’ells hi ha el record per a les persones que van lluitar per la pau i la llibertat al país.
Aquesta vocació global fa que l’acte principal de commemoració, previst per al 18 de juliol, tingui lloc de manera simultània a tots els districtes de la ciutat (consulta tota la programació). Començarà a les 19.30 hores amb la lectura del poema Oda a Barcelona, escrit per Pere Quart (Joan Oliver) a finals del 1936, tota una exaltació de la Barcelona revolucionària, immersa en un conflicte bèl·lic.
Tot seguit, s’interpretarà l’Oda a l’alegria, de Ludwig van Beethoven, que Pau Casals no va poder tocar per l’inici de la guerra. Amb aquesta peça també es ret homenatge al gran músic, que el 18 de juliol de 1936, davant la prohibició de tocar, va demanar interpretar aquesta peça per última vegada, i així expressar l'esperança de "tocar-la de nou quan hi hagués pau". Mai més no la va tornar a interpretar al seu país. El 19 de juliol de 2006, setanta anys després d’aquest fet, el festival Grec va convidar la Jeunesses Musicales World Orchestra, la Coral Carmina i el mateix Orfeó Gracienc, dirigits pel mestre israelià Yaron Traub, perquè interpretessin aquesta mateixa peça.
Una altra de les accions previstes per l’Ajuntament en el marc dels 80 anys de la guerra i la revolució a Barcelona és la col·locació, el proper 19 de juliol, de catorze lones a diferents espais de la ciutat. En aquestes lones hi figurarà el text "Barcelona in memoriam 19.07.1936 – 19.07.2016", i un breu poema de Màrius Torres, escrit l’any 1942: Jo vull la pau però no vull l’oblit. Aquestes pancartes estaran penjades fins al 29 de juliol, en record d’uns fets que formen part de la identitat de la ciutat.
Aquestes lones, igual que la resta d’elements de comunicació per mitjà dels quals es difon aquesta iniciativa, tenen com a protagonista la mirada victoriosa, però també tranquil·la i serena, de Marina Ginestà i Coloma. Aquesta jove miliciana, periodista i traductora va ser fotografiada per Hans Gutmann (Juan Guzmán) el 21 de juliol de 1936, amb Barcelona de fons; la imatge va esdevenir una icona del moment.
El Govern de la Generalitat també se suma al record dels fets del 1936, amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau. El programa començarà el 18 de juliol, a les 19.30 hores, amb un gran acte institucional al Palau de la Música que representarà un gest massiu de memòria democràtica amb gran càrrega simbòlica.
Declaració del Govern de la ciutat
El Govern de la ciutat, d’acord amb les entitats memorialistes, ha elaborat una declaració que, amb el títol “Volem la pau, però no l’oblit”, lamenta tots els morts sense distinció i honora públicament els homes i les dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària.
Declaració institucional (pdf)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada