http://www.forumperlamemoria.org/?L-Ajuntament-de-Valencia-profana-i
CRÒNICA, FOTOS I VIDEOS DE L’ACTE DE SENYALITZACIÓ DE LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTIRI DE VALÈNCIA
Malgrat les prohibicions l’acte s’ha celebrat sota la vigilància de la policia nacional espanyola que ens han acompanyat durant tot el recorregut. CATALÀ/CASTELLANO
Dijous 1 De Novembre De 2012
CATALÀ/CASTELLANO
Estem preparant el material audiovisual que ho pujarem quan estiga preparat
L’Ajuntament de València profana i destrueix els enterraments de les víctimes del genocidi franquista
A la fossa de la Secció 5a Dreta estan fent obres per a construir panteons, buidant els enterraments de les víctimes, barrejant els seus restes amb els enderrocs.
A les persones represaliades assassinades les neguen, fins i tot, que puguen romandre soterrades.
Álbum de fotos
crònica VilaWeb
crònica kaosenlared
La fossa comuna de la secció 5ª dreta del Cementiri General de València[1] ha amagat les restes de 16.535 persones documentades, unes mortes a consequència de l’extermini perpetrat contra la població perdedora de la guerra i altres directament assassinades pel règim feixista espanyol, repartides pels seus quasi 15.000m2. És la més gran de les que, a Europa, es farciren amb el genocidi de la gent que els règims de terror eliminaren sistemàticament. És a una terra on els botxins es garantiren impunitat i on gent amb els seus mateixos cognoms neguen la veritat del franquisme.
Ha segut l’última de les fosses senyalitzades en l’acte d’homenatge[2] de hui, 1 de novembre de 2012, que ha organitzat el Fòrum per la Memòria del País Valencià[3]. Només es tracta de mostrar el que el postfranquisme, amb tota la força de l’aparell de l’Ajuntament de València, vol ocult sota terra. Només es tracta de fer visible que aquell cementiri s’engolí una massacre de proporcions gegantines per a una ciutat com València, amb 41.020 m2 coberts per més de 23.661 víctimes documentades. Només es tracta d’una jove de 25 anys que morí per un “quist d’ovari”, el 1939. D’un jove de 29 anys a qui l’assassinat li provocà un “xoc traumàtic”, el 1942. D’un nadó de 2 mesos que morí d’”atrèpsia” (malnutrició infantil) el 1940. D’una dóna de 73 anys que morí de “septicèmia”, el 1941… De més de 23.661 com elles i ells.
Quan, pels volts del 2006, es feren públiques les dimensions d’aquests enterraments, l’ajuntament democràtic de València respongué amb una maniobra desesperada de destrucció de proves en forma d’obres per a fer 1.030 nínxols sobre la fossa de la secció 7ª dreta, l’única que restava sencera. Abans que la lluita de les persones afectades i una ordre judicial paralitzaren les obres, arran de la demanda judicial inteposada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, aconseguiren buidar, amb premeditació i traiïdoria, part del quadre nº 3 del fossar. La terra aparegué sota les muralles del castell de Sagunt, amb les restes de les persones represaliades ben visibles[4].
L’abús ha continuat fins hui. Per enèsima vegada, l’ajuntament democràtic ens ha volgut prohibir el record. S’ha amagat darrere les ordenances per a dir que cal una autorització explícita per a posar flors en memòria de les persones mortes, per a recordar els seus noms, per a posar una estela de paper sobre la terra que els cobreix. Mentre, al nostre voltant, milers de persones homenatjava la seua gent estimada que ja no hi és, nosaltres hem estat sota vigilància constant de la policia i els equips de neteja, que s’han encarregat de convertir els nostres cartells i les nostres flors en fem.
La nostra gent no té dret a làpida, ni a flors, ni a cartells, ni a record, ni a estima. Ho diu l’ordenança municipal, només per a la nostra gent. A la nostra gent, la maten cada dia que maten la nostra memòria
A la fossa de la secció 5ª dreta, estaven refent un panteó. Havien tret la terra per a cimentar l’obra, que estava amuntegada i oculta sota un plàstic blau. El plàstic estava alçat, i no calia molt d’esforç per a trobar els ossos dels que no tenen dret a ser recordats. L’Ajuntament democràtic no sap ocultar la veritat sense deixar les proves del seu abús a la vista, en forma d’ossos. Més ossos, més abusos.
S’han fet un munt de fotos. Una persona que també volia fer-ne ens ha dit que, quan ha arribat, els ossos ja no hi eren. Espere que, qui els haja agafat, ho haja fent inspirat per la frase d’Einstein: “Si vols descobrir la veritat, fes-ho amb senzillesa i deixa l’elegància al sastre”. Res més senzill que denunciar la destrucció de la memòria salvant allò que encara no han destruït.
[1] http://www.forumperlamemoria.org/?F...
[2] http://www.forumperlamemoria.org/?S...
[3] http://www.forumperlamemoria.org/
[4] http://www.forumperlamemoria.org/?E...
Estem preparant el material audiovisual que ho pujarem quan estiga preparat
L’Ajuntament de València profana i destrueix els enterraments de les víctimes del genocidi franquista
A la fossa de la Secció 5a Dreta estan fent obres per a construir panteons, buidant els enterraments de les víctimes, barrejant els seus restes amb els enderrocs.
A les persones represaliades assassinades les neguen, fins i tot, que puguen romandre soterrades.
Álbum de fotos
crònica VilaWeb
crònica kaosenlared
La fossa comuna de la secció 5ª dreta del Cementiri General de València[1] ha amagat les restes de 16.535 persones documentades, unes mortes a consequència de l’extermini perpetrat contra la població perdedora de la guerra i altres directament assassinades pel règim feixista espanyol, repartides pels seus quasi 15.000m2. És la més gran de les que, a Europa, es farciren amb el genocidi de la gent que els règims de terror eliminaren sistemàticament. És a una terra on els botxins es garantiren impunitat i on gent amb els seus mateixos cognoms neguen la veritat del franquisme.Ha segut l’última de les fosses senyalitzades en l’acte d’homenatge[2] de hui, 1 de novembre de 2012, que ha organitzat el Fòrum per la Memòria del País Valencià[3]. Només es tracta de mostrar el que el postfranquisme, amb tota la força de l’aparell de l’Ajuntament de València, vol ocult sota terra. Només es tracta de fer visible que aquell cementiri s’engolí una massacre de proporcions gegantines per a una ciutat com València, amb 41.020 m2 coberts per més de 23.661 víctimes documentades. Només es tracta d’una jove de 25 anys que morí per un “quist d’ovari”, el 1939. D’un jove de 29 anys a qui l’assassinat li provocà un “xoc traumàtic”, el 1942. D’un nadó de 2 mesos que morí d’”atrèpsia” (malnutrició infantil) el 1940. D’una dóna de 73 anys que morí de “septicèmia”, el 1941… De més de 23.661 com elles i ells.
Quan, pels volts del 2006, es feren públiques les dimensions d’aquests enterraments, l’ajuntament democràtic de València respongué amb una maniobra desesperada de destrucció de proves en forma d’obres per a fer 1.030 nínxols sobre la fossa de la secció 7ª dreta, l’única que restava sencera. Abans que la lluita de les persones afectades i una ordre judicial paralitzaren les obres, arran de la demanda judicial inteposada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, aconseguiren buidar, amb premeditació i traiïdoria, part del quadre nº 3 del fossar. La terra aparegué sota les muralles del castell de Sagunt, amb les restes de les persones represaliades ben visibles[4].
L’abús ha continuat fins hui. Per enèsima vegada, l’ajuntament democràtic ens ha volgut prohibir el record. S’ha amagat darrere les ordenances per a dir que cal una autorització explícita per a posar flors en memòria de les persones mortes, per a recordar els seus noms, per a posar una estela de paper sobre la terra que els cobreix. Mentre, al nostre voltant, milers de persones homenatjava la seua gent estimada que ja no hi és, nosaltres hem estat sota vigilància constant de la policia i els equips de neteja, que s’han encarregat de convertir els nostres cartells i les nostres flors en fem.
La nostra gent no té dret a làpida, ni a flors, ni a cartells, ni a record, ni a estima. Ho diu l’ordenança municipal, només per a la nostra gent. A la nostra gent, la maten cada dia que maten la nostra memòria
A la fossa de la secció 5ª dreta, estaven refent un panteó. Havien tret la terra per a cimentar l’obra, que estava amuntegada i oculta sota un plàstic blau. El plàstic estava alçat, i no calia molt d’esforç per a trobar els ossos dels que no tenen dret a ser recordats. L’Ajuntament democràtic no sap ocultar la veritat sense deixar les proves del seu abús a la vista, en forma d’ossos. Més ossos, més abusos.S’han fet un munt de fotos. Una persona que també volia fer-ne ens ha dit que, quan ha arribat, els ossos ja no hi eren. Espere que, qui els haja agafat, ho haja fent inspirat per la frase d’Einstein: “Si vols descobrir la veritat, fes-ho amb senzillesa i deixa l’elegància al sastre”. Res més senzill que denunciar la destrucció de la memòria salvant allò que encara no han destruït.
[1] http://www.forumperlamemoria.org/?F...
[2] http://www.forumperlamemoria.org/?S...
[3] http://www.forumperlamemoria.org/
[4] http://www.forumperlamemoria.org/?E...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada