dijous, 3 de desembre de 2015

Fallecimiento en Ciudad de México de Margarita Carbó. In memoriam.


El lunes por la mañana falleció en Ciudad de México mi gran amiga Margarita Carbó. Hija y nieta de militantes anarquistas, nace en el barco que llevaba a su familia a la República Dominicana y más tarde embarcaron hacia México.
Margarita fue una incansable luchadora, comprometida y de un gran corazón.
Siempre la recordaremos
Sonia
_____________________________________

https://cliohistoriaunam.wordpress.com/2015/12/01/fallece-nuestra-estimada-historiadora-dra-margarita-carbo-darnaculleta-el-dia-de-hoy-30nov2015/


Fallece nuestra estimada historiadora: Dra. Margarita Carbó Darnaculleta. El día de hoy 30/Nov/2015


El Colegio de Historia tiene la tristeza de anunciar el lamentable fallecimiento de nuestra estimada historiadora, profesora y amiga

Dra. Margarita Carbó Darnaculleta

Acaecido el día de hoy 30 de noviembre del 2015. 

Por sus enseñanzas y ejemplo para muchas generaciones, expresamos nuestras condolencias a sus familiares, colegas y alumnos.

Los servicios funerarios se llevarán a cabo en el Panteón Francés, Sala Providencia (Legaria y Río San Joaquín) desde el día de hoy a partir de las 11:45 horas hasta el día de mañana a las 12:00 horas.

Descanse en paz.

 ______________________


Con enorme tristeza acabamos de leer la noticia del fallecimiento en Ciudad de México de Margarita Carbó con quien tuvimos ocasión de "conversar" el pasado mes de abril.
Salud y memoria, desde Mas de las Matas.


http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/carbo.htm

La Librería de El Sueño Igualitario

Sin título-1.jpgCazarabet conversa con...   Margarita Carbó, autora del libro " Eusebi Carbó i Carbó. Vida i militància. Un anarquista al servei de la Generalitat de Catalunya" (Cossetània)


Cossetània Edicions ens porta un llibre magnífic perquè, des d´un diari , ens apropa a un home Eusebi Carbó(un importantíssim personatge de l´anarquisme català i espanyol) i també s´apren , i molt, del moviment anarquista a l´Estat al segle passat. Perquè ho fem, a més, des de la ploma de la néta del protagonista que té una proximitat amb el text, però que també li entra, és evident, de manera especial per allò que ha vist, ha pogut viure i sentir en tota la seva vida….però també perquè és historiadora i estudiosa de l´anarquisme, com a moviment social i com a  ideologia  que té un protagonisme molt especial en la historia del segle XX.

L´autora, na Margarita Carbó, és la néta del protagonista de la historia, Eusebi Carbó i després de “recollir” el quadern del seu avi es va ficar amb la seva investigació, estudi i treball, aconseguint l´elaboració d´ un  magnífic llibre que té un tescrit  introductori sobre l´anarquisme, signat per la pròpia Margarita, però que, en el cor del mateix, no és més ni menys que el diari d´Eusebi Carbó va portar a terme en el viatge que va realizar al servei de la Generalitat de Catalunya per terres nord-americanes

Què és allò que ens conta Cossetània sobre el llibre:
L’estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l’encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d’emprendre un viatge a Nova York amb l’objectiu d’aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes propagandístiques.

Al llarg del viatge, que va començar el 17 d’agost i va acabar el 21 de gener de l’any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys d’ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser per això, al final d’una reunió multitudinària de què va ser l’orador principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va anotar al seu quadern: “Estic brutalment emocionat veient l’emoció del públic. I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya.”

Prefaci i estudi introductori:
http://www.cossetania.com/tasts/Eusebicarbo.pdf

L´ autora del llibre:
Margarita Carbó Darnaculleta és doctora en Història per la Universidad Nacional Autónoma de México i professora investigadora de la Facultad de Filosofía y Letras de la mateixa institució a la capital mexicana.

Els temes dels seus treballs són i han estat relatius a la història de Mèxic dels segles xix i xx, tot i que els últims anys ha obert una nova línia d’investigació sobre l’anarquisme internacional del segle xx. Amb motiu d’una estada acadèmica a la Universitat de Barcelona, va decidir començar a recollir dades sobre la vida i la militància del seu avi patern Eusebi C. Carbó en diverses fonts i repositoris catalans, les quals més tard complementà amb la informació obtinguda del seu arxiu personal, d’on va rescatar el diari de viatge que aquest llibre ofereix als lectors i va trobar un objectiu per als resultats de la seva investigació: fer la presentació de qui, sent anarquista, va posar al servei de la Generalitat de Catalunya les seves capacitats i els seus contactes a l’estranger, durant els difícils moments de la Guerra Civil Espanyola.

Cazarabet conversa amb Margarita Carbó  Darnaculleta:
maxresdefault.jpg-Margarita, aquest quadern escolar del teu avi que narra (a manera de dietari)el seu viatge als Estats Units per “recollir” ajut,  el tindreu, és de suposar, com una mena de tresor.No és així?
-Sí, quan vaig trobar el diari de viatge em va semblar que rescatava part d'aquella vida tan intensa i entregada als altres, perqué a més a més, tinc pocs textos dels moltíssimas que va escriure; com ell diu en un article, "un huracán totalitario" s'els va emportar.
- En Eusebi, pel vist (bé , millor dit, per tot allò que estem llegint) era un idealista fenomenal…un home entudsiasta I enamorat de les idees llibertàries a més dún molt bon orador.Què en spots dir i explicar?
-Va ser contestatari desde molt jovenet, des de que fou gairebé un nen. Va nèixer i crèixer en una ambient radicalitzat per les idees republicanes i federals del darrer terci del segle XIX. L´anarquisme va ser el pas de molts ampurdanesos a partir del federalisme…..
-El seu primer valor, tú diries que sempre va ésser la llibertat?
-Sí, la llibertat i la justicia social.
-Periodista o millor dit un home que va col-laborar amb la prensa…Com va ésser aquest camí…?
-Va ser mestre d'escola de la Normal de Girona i també periodista des del seu pas per Palamós, d' on era nadiu, i sabem, que des de molt jove escrivia per periódics locals.
-Ja venia crec que d´idees molt obertes , progresistes…perquè aleshores tindre una familia anticlerical no era gens fácil de trovar i el teu avi, a més, va més enllà s´apropa a l´anarquisme i és ferm amb la defensa del laïcisme donant classes a Valladolid a un Col.legi  on la Institució Lluire  era el que imperava …Com creus que allò li va influenciar al tev avi i com creus que ,després , ell ho va trasladar al teu pare i t´ha passat a tú….?.
-Sí, venia d'una familia d'idees molt obertes;  pero així com  l'anticlericalisme li venia del seu pare,  l´ anarquisme li va arrivar tot sol, a través de certes lectures, específicament de Pierre Joseph Proudhon i Piotr Kropotkin que no sé pas qui li va proporcionar o on les va trobar.
L' ensenyament va ser per ell una eina i un estri  de consciència un medi per anar construint la societat igualitaria del futur, per aixó va admirar tan a Francesc Ferrer i Guardia i el seu projecte pedagògic de la Escola Moderna, participant com a mestre en la que es va establir a La Bisbal d'Empordà el 1903.
No va ser pas ell qui va trasmetre les idees anarquistes al meu pare. El meu pare es va criar amb la familia materna i va ser el seu avi Joaquim Garriga, pare de la seva mare, qui el va introduir desde nen al pensament ácrata.
-Tot i ser d´idees anarquistes,  Eusebi Carbó es fica a les ordres de la Generalitat de Catalunya...un anaquista no és gens fácil que es fiqui a les ordres de ningú i sota res. Creus que va ésser , sobretot, el propòsit d´acabar amb el feixisme allò que el va moure? ( tot i que van fer falta un grapat d´anys més per dominar-lo ,i acabar amb el feixisme , només després d´una Guerra Mundial que a l´acabament va deixar un illot solitari i feixista a l´Estat Espanyol) -Aquesta decissió de ficar-se a les ordres de la Generalitat Catalana (ja sé que importants membres anarquistes estàven tant al govern català com al govern central) , però a l´Eusebi li va portar alguna mena de discusió, problemes i demés?
-Va treballar per a la Generalitat de Catalunya perqué en les circunstancias de la Guerra Civil Espanyola, va considerar que havia de recoltzar el que era menys dolent o menys perillós per els treballadors. Entre un govern que incluia a militants de tot l'espectre politic "d' esquerra" i a membres de sindicats tan radicals com la CNT i d'altres i el feixisme no hi havia dubte amb i qui s'havia d´ estar. Obviament això li va portar alguns problemes pero no massa, perquè casi tots els “cenetistes” van estar disposats a col-laborar amb la Generalitat, amb el gobern espanyol i amb esl sectors del excercit que es varen mantenir leials a la II República.
-Després dels Fets de Maig del 37 a Barcelona, del poder aclaparador, dominant i repressiu del PSUC…jo, perdona, però és que no puc pensar com un home d´aquests ideals tant llibertaris.a la fi, acaa ficant-se com al servei de la Generalitat…?. Com va Eusebi els Fets de Maig, en spots fer cinc cèntims, per favor….
Va estar amagat, cambiant cada dia de domicili i els comunistes van assassinar, entre molts d'altres, a un dels seus amics més estimats, l'italià Camilo Berneri. Va explicar la seva presència al govern després dels Fets de Maig amb els mateixos arguments d'abans. A pesar de tot, lo pitjor era la possibilitat del triomf del feixisme. 
-Eusebi Carbó   va conéixer a  en Macario Royo ja als anys 20(dirigent llibertari de Mas de las Matas ). T´explico el mencionava(aquest últim) en una entrevista  on explicava que havia estat a França amb Blasco Ibánez, Unamuno, Carles Esplà ( establint un contacte amb una mena de Comité Revolucionari)….què en sabeu de tot això?. El Carbó d´abans d´anar a França , em sembla, no va ser igual mai, perquè allí l´experiència viscuda amb aquestes gents i ments el degueren alimentar de manera molt particular. Què ens pots dir?
-No ho sé, la veritat és que no en puc dir res. L'amistat amb el Blasco Ibáñez  obeïa al fet de les expressions de simpatia amb les idees de esquerra del escriptor i al fet de ser valencià. A Méxic va continual aquella relació amb la filla de Blasco, anomenada Llibertat.
carbo_nontseny_.jpg-També va conèixer a Malatesta,Borhi, Fabri i fou molt amic de Joan Peiró….al que va ficar en un “cara a cara” amb Àngel Pestaña…-També va estará Itàlia on l´ideari anarquista era molt ferm: com creus que li va influenciar el seu pas per Itàlia…? 
Sí, tots ells varen ser els seus amics, Borghi, Peiró, Mariano Vázquez. Malatesta va ser més aviat mestre e inspirador de idees i de conductes. El va conéixer i escoltar quan va passar per Italia al 1920.
-Res, que sembla a ser que  es va convertir en un home de món, de llengües i amb l´anglés i això ho va tibdre relativament fácil per a que la Generalitat  l´escollís per anar a Estats Units a fer la seva tasca .Parle´m d´aquesta tasca la d´aconseguir e intentar  que la gent agafés una nova conciència sobre allò que, veritablement, passava i ja havia passat a l´Estat Espanyol i, particularment, a Catalunya. Què ens pots comentar?
-No parlava l'anglés. La tasca era propagandística i la va realitzar bàsicament entre companys italians. L' objectiu final del viatge era Méxic, on havía de presentar una exposició de cartells que feien referencia a la guerra i a la resistència que no varen arrivar pas, fet que va obligar a cancelar la seva vinguda.  
-El teu avi neix a Palamós, viu a València, després Barcelona, França…però és, sobretot,  un home de món….em sembla pel que vaig veient d´aquests que no coneixien ni fronteres, ni banderes, himnes….allò que es sol dir que la seva patria era el món. Com va entendre la proclamació de l´Estatut de Catalunya per part d´en Companys l´any 1932?
-Com un moment per disfrutar de més llibertat …peréue els treballadors poguessin organitzarse i defensar els seus principis. La democràcia, a pesar de tot, ofería marges més amples per actuar.
descarga.jpg-Ja sabem que el teu avi s´anava apropant a la gent que ja estaba de part de la República, però també tenia que donar a saber quin era el verdader estat de la situació i de tot plegat perquè només d´aquesta manera podien ajudar la causa del Republicans, de la Generalitat.Què en spots dir? Perquè és de suposar que, aleshores, ja estaba a l´ambient il´amenaça feixista a tota Europa i l´aulor d´una propera guerra…?
-El tema del feixisme i de la Primera Guerra Mundial varen ser factors fonamentals per explicar les seves preses de decissions respecte de la seva collaboració amb la República Espanyola i amb la Generalitat de Catalunya. Era un home convençut de les seves idees, pero no era dogmàtic ni deixava de valorar els moments histórics en que li havia tocat viure i actuar.
-Després de la seva “missió” als Estats Unitsm el teu avi torna a Catalunya, si no em fa una mala pasada la memoria, i allí es trova amb la derrota. Com un idealista que, a la seva manera, va lluitar per la II República  i pels ideals llibertaris…com assumeix la derrota?
-Va assumir la derrota amb amargura; després de haber “abrigat” tantes esperances respecte del futur d'Espanya i del món,…veures vençut i desterrat va ser molt dur per ell i per la majoria  dels qui van sortir d'Espanya.
-Com va ésser l´estada a l´exili..el teu avi era allò que podríem dir o reconèixer com un “cul inquiet”, però a ningú li agrada tenir que anar-se´n de la seva terra per motius d´escapar de la repressió d´una guerra?
-Va arrivar a l ´exili: primer a França, després a la República Dominicana i finalment a Méxic, cansat i amb poca salut, i se´n va adonar molt aviat que tal com anaven les coses a Europa, el retorn i la possibilitat de  reanudar la lluita serien difícils, sobretot després del final de la Segona Guerra Mundial i del començament de la guerra freda, que va transformar al régim franquista en “valuarte” del les democràcies parlamentaries davant l'Unió Soviética.
Donación-fotografía-2.jpg- Margarita apropar-nos a lectures  com aquesta que relata un pas per la història  d´un anarquista molt actiu ens pot i ens hauria de duur a estudiar,preguntar-nos i apropar-nos a no pocs dubtes que puguem tindre sobre la història de l´anarquisme a Espanya, Europa i al món.perque ben bé, tot i que sembla que és un moviment despreciat i com apartat(fins i tot dels llibres de text), si no entenem o ens fiquem a estudiar, preguntar e investigar sobre l´anarquisme és imposible entendre la historia, per exemple, de l´Estat Españnyol en la seva historia contemporànea?
-L' anarquisme es una filosofia política i social i un moviment internacional fonamental en la història del món dit occidental i específicament en la història d'Espanya i de Catalunya. És necessari rescatar-lo i estudiar-lo.
-Ets una estudiosa i una investigadora d´aquest moviment a nivel internacional…Estàs preparant quelcom a publicar sobre ell?
-Els meus primers estudis anarquistes van ser, encara, com alumna de la carrera d' Història a la UNAM, sobre Ricardo Flores Magón i la seva influencia a la Revolució mexicana de 1910. Actualment, estic treballant en un projecte sobre la vida d' un anarquista rus anomenat Simón Fleshin, que va morí a Méxic als anys 80.
Els enllaços  et poden ajudar:
Insurrecció de desembre del 33:
Eusebi Carbó i Carbó:
Desglosant , recordant I diferencient….
Confederación Nacional del Trabajo
Associación Internacional de Trabajadores
Federación Anarquista Ibèrica:
Anarcocomunismo:
Et poden ajudar aquests enllaços:
Medis:
Cultura y acción publicación
Curioso, los entresijos de algunas cosas de la historia del anarquismo internacional, desde el prisma europeo:
Sobre el grupo “Los Iguales” al que perteneció Eusebio Carbó:
Manifiesto de los Treinta.
Manifest d´Intel-ligència Republicana:
El cas pel que fou empresonat Eusebi Carbó i Carbó “El Cas Conde de Salvatierra”:
Personajes a los que nos podemos acercar si leemos este libro…
Ángel Pestaña:
Joan Peiró i Belis:


Sin título-1.jpg18782Un anarquista al servei de la Generalitat de Catalunya. Eusebi Carbó i Carbó. Vida i militància. Margarita Carbó i Eusebi Carbó
288 páginas      13,5 x 21 cms.
17,50 euros
Cossetània



L’estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l’encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d’emprendre un viatge a Nova York amb l’objectiu d’aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes propagandístiques.

Al llarg del viatge, que va començar el 17 d’agost i va acabar el 21 de gener de l’any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys d’ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser per això, al final d’una reunió multitudinària de què va ser l’orador principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va anotar al seu quadern: “Estic brutalment emocionat veient l’emoció del públic. I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya.”

Prefacio y estudio introductorio:
http://www.cossetania.com/tasts/Eusebicarbo.pdf


Margarita Carbó Darnaculleta és doctora en Història per la Universidad Nacional Autónoma de México i professora investigadora de la Facultad de Filosofía y Letras de la mateixa institució a la capital mexicana.

Els temes dels seus treballs són i han estat relatius a la història de Mèxic dels segles xix i xx, tot i que els últims anys ha obert una nova línia d’investigació sobre l’anarquisme internacional del segle xx. Amb motiu d’una estada acadèmica a la Universitat de Barcelona, va decidir començar a recollir dades sobre la vida i la militància del seu avi patern Eusebi C. Carbó en diverses fonts i repositoris catalans, les quals més tard complementà amb la informació obtinguda del seu arxiu personal, d’on va rescatar el diari de viatge que aquest llibre ofereix als lectors i va trobar un objectiu per als resultats de la seva investigació: fer la presentació de qui, sent anarquista, va posar al servei de la Generalitat de Catalunya les seves capacitats i els seus contactes a l’estranger, durant els difícils moments de la Guerra Civil Espanyola.

_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
_____________________________________

Margarita Carbó, 1er. Curso de Formación Morena Jóvenes. Villahermosa Tabasco, del 13 al 18 de Marzo de 2013.




___________________________


n este programa tenemos la conferencia titulada "Cuatro ramitos de flores puestos en cuatro macetas, por la división del norte fue tomada Zacatecas." Impartida por la Dra. en H. Margarita Carbó.

CIIDIR IPN UNIDAD MICHOACÁN

Centro Interdisciplinario de Investigación para el Desarrollo Integral Regional, Unidad Michoacán.

Justo Sierra No. 28 Jiquilpan, Michoacán, México. C. P. 59510 Teléfonos: 01 (353) 53-30218 y (353) 53-30083 Teléfono Vía México D. F.: (55) 57296000

http://www.ciidirmich.ipn.mx




http://historia.filos.unam.mx/margarita-carbo-dranculleta/

http://www.plazayvaldes.es/autor/margarita-carbo/806/

http://archivo.vanguardia.com.mx/margaritacarbobondadesyagraviosderevolucion-589658.html

________________________


Cap comentari: