dijous, 28 de gener de 2016

La presó de dones de les Corts, un símbol de la repressió franquista



http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/27/preso-dones-les-corts-repressio-franquista-arxiu/





Actualitzat el 27.01.2016 a les 21:04 Queralt Gómez / Anna Feliu
Per la presó de dones de les Corts hi van passar 5.000 preses, algunes de polítiques i d'altres de condemnades per delictes comuns. D'aquestes, 11 van ser executades. Per tot plegat, la presó s'ha acabat convertint en un símbol de la repressió franquista de la ciutat.
El mas de Can Duran, on hi havia hagut l’asil del Bon Consell, es va convertir durant la Guerra Civil en la presó de dones de les Corts. En un primer moment va ser gestionada per funcionaris de la República. Amb la victòria franquista, però, va començar una nova etapa: el director n’era el màxim responsable, però eren les monges Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül les que s’encarregaven de la gestió del dia a dia.
La presó estava ubicada, aproximadament, on ara hi ha l’illa de cases que configuren l’avinguda Diagonal, la gran via de Carles III i els carrers de  Joan Güell i d’Europa. Va estar en funcionament fins a 1955 i durant tot aquest temps hi van passar 5.000 preses. D’aquestes, 11 van ser afusellades al Camp de la Bota.
A la presó hi havia entre 120 i 300 internes al mateix temps. Els primers anys de la dictadura, fins a 1944, van ser especialment durs, tant pel nombre de preses com per les condicions precàries. Sovint, a la presó també hi vivien els seus fills.
La Maria Salvo va estar interna a la presó de les Corts durant més de dos anys. Els primers mesos va estar en règim d’incomunicació absoluta i del primer moment en recorda, sobretot, la gran quantitat de persones que hi havia en la mateixa sala i com n’estava de bruta. Ella va ser una presa política per la seva militància antifranquista però a la presó de les Corts també hi havia preses condemnades per delictes comuns. Totes, però, estaven obligades a treballar per reduir la pena. De totes les internes de les Corts, 11 van ser executades al Camp de la Bota.
Aquesta presó de dones s’ha acabat convertint en un símbol de la repressió franquista de la ciutat. Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, considera que “recuperar la memòria d’aquesta presó és un deute i una responsabilitat de les administracions públiques i de la ciutat de Barcelona“. En aquest sentit, l’Observatori impulsa, juntament amb altres entitats, el procés per al futur monument a la presó de dones de les Corts, que ha de permetre donar a conèixer la història de les preses, què va passar en aquest espai, com era el recinte i quina era la relació de les recluses amb l’exterior i amb la repressió de l’època.
Agraïments: Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Notícies relacionades

Enllaços externs

Etiquetes